Manual de conversa

ca Els nombres ordinals   »   te క్రమ సంఖ్య

61 [seixanta-u]

Els nombres ordinals

Els nombres ordinals

61 [అరవై ఒకటి]

61 [Aravai okaṭi]

క్రమ సంఖ్య

[Krama saṅkhya]

Tria com vols veure la traducció:   
català telugu Engegar Més
El primer mes és gener. జన-రీ--ొ-ట--నెల జనవర- మ-దట- న-ల జ-వ-ీ మ-ద-ి న-ల --------------- జనవరీ మొదటి నెల 0
Jan------m--a---n--a Janavarī modaṭi nela J-n-v-r- m-d-ṭ- n-l- -------------------- Janavarī modaṭi nela
El segon mes és febrer. ఫ---రవ-- -ెం-వ---ల ఫ-బ-రవర- ర--డవ న-ల ఫ-బ-ర-ర- ర-ం-వ న-ల ------------------ ఫిబ్రవరీ రెండవ నెల 0
Ph-------ī --ṇḍav- n-la Phibravarī reṇḍava nela P-i-r-v-r- r-ṇ-a-a n-l- ----------------------- Phibravarī reṇḍava nela
El tercer mes és març. మార్---మ-డవ -ెల మ-ర-చ- మ-డవ న-ల మ-ర-చ- మ-డ- న-ల --------------- మార్చి మూడవ నెల 0
M-r-i m--ava ne-a Mārci mūḍava nela M-r-i m-ḍ-v- n-l- ----------------- Mārci mūḍava nela
El quart mes és abril. ఏప--ిల్--ాల----న-ల ఏప-ర-ల- న-ల-గవ న-ల ఏ-్-ి-్ న-ల-గ- న-ల ------------------ ఏప్రిల్ నాలుగవ నెల 0
Ēpri- --lu-ava n-la Ēpril nālugava nela Ē-r-l n-l-g-v- n-l- ------------------- Ēpril nālugava nela
El cinquè mes és maig. మే --వ న-ల మ- ఐదవ న-ల మ- ఐ-వ న-ల ---------- మే ఐదవ నెల 0
Mē ai-a-- n-la Mē aidava nela M- a-d-v- n-l- -------------- Mē aidava nela
El sisè mes és juny. జూన్-----న-ల జ-న- ఆరవ న-ల జ-న- ఆ-వ న-ల ------------ జూన్ ఆరవ నెల 0
J-------a ne-a Jūn ārava nela J-n ā-a-a n-l- -------------- Jūn ārava nela
Sis mesos són mig any. ఆ-ు-నె----కలి-ి అ--థ---త---- --ుత-ం-ి ఆర- న-లల- కల-స- అర-థస-వత-సర- అవ-త--ద- ఆ-ు న-ల-ు క-ి-ి అ-్-స-వ-్-ర- అ-ు-ు-ద- ------------------------------------- ఆరు నెలలు కలిసి అర్థసంవత్సరం అవుతుంది 0
Āru ne-a-- ka-----a-t-a--nva-s-ra- --utun-i Āru nelalu kalisi arthasanvatsaraṁ avutundi Ā-u n-l-l- k-l-s- a-t-a-a-v-t-a-a- a-u-u-d- ------------------------------------------- Āru nelalu kalisi arthasanvatsaraṁ avutundi
Gener, febrer, març, జన--ీ----బ్-వ----మార్--, జనవర-, ఫ-బ-రవర-, మ-ర-చ-, జ-వ-ీ- ఫ-బ-ర-ర-, మ-ర-చ-, ------------------------ జనవరీ, ఫిబ్రవరీ, మార్చి, 0
J-nav-r----hib--va-ī--m-rci, Janavarī, phibravarī, mārci, J-n-v-r-, p-i-r-v-r-, m-r-i- ---------------------------- Janavarī, phibravarī, mārci,
abril, maig, juny. ఏప్-ిల-----, జ--్ ఏప-ర-ల-, మ-, జ-న- ఏ-్-ి-్- మ-, జ-న- ----------------- ఏప్రిల్, మే, జూన్ 0
Ē--i-- -ē,-j-n Ēpril, mē, jūn Ē-r-l- m-, j-n -------------- Ēpril, mē, jūn
El setè mes és juliol. జ--ై-ఏ-వ--ెల జ-ల- ఏడవ న-ల జ-ల- ఏ-వ న-ల ------------ జూలై ఏడవ నెల 0
Jū--- --av-----a Jūlai ēḍava nela J-l-i ē-a-a n-l- ---------------- Jūlai ēḍava nela
El vuitè mes és agost. ఆగ--ట--ఎ-ిమ--వ --ల ఆగస-ట- ఎన-మ-దవ న-ల ఆ-స-ట- ఎ-ి-ి-వ న-ల ------------------ ఆగస్ట్ ఎనిమిదవ నెల 0
Ā-------imid-va -e-a Āgasṭ enimidava nela Ā-a-ṭ e-i-i-a-a n-l- -------------------- Āgasṭ enimidava nela
El novè mes és setembre. సె-్----ర- -ొమ్మి---న-ల స-ప-ట--బర- త-మ-మ-దవ న-ల స-ప-ట-ం-ర- త-మ-మ-ద- న-ల ----------------------- సెప్టెంబర్ తొమ్మిదవ నెల 0
S-pṭ-m-a--t-m--id--- -ela Sepṭembar tom'midava nela S-p-e-b-r t-m-m-d-v- n-l- ------------------------- Sepṭembar tom'midava nela
El desè mes és octubre. అక-టోబ---పద--న-ల అక-ట-బర- పదవ న-ల అ-్-ో-ర- ప-వ న-ల ---------------- అక్టోబర్ పదవ నెల 0
A-ṭ---r p-d-va -e-a Akṭōbar padava nela A-ṭ-b-r p-d-v- n-l- ------------------- Akṭōbar padava nela
L’onzè mes és novembre. న-ంబ------ొ--ో---ల నవ-బర- పదక--డ- న-ల న-ం-ర- ప-క-ం-ో న-ల ------------------ నవంబర్ పదకొండో నెల 0
Nav----- -a--k---ō--ela Navambar padakoṇḍō nela N-v-m-a- p-d-k-ṇ-ō n-l- ----------------------- Navambar padakoṇḍō nela
El dotzè mes és desembre. డి-ె---్-పన్--ం----ెల డ-స--బర- పన-న--డ- న-ల డ-స-ం-ర- ప-్-ె-డ- న-ల --------------------- డిసెంబర్ పన్నెండో నెల 0
Ḍ-s----r panne----n--a Ḍisembar panneṇḍō nela Ḍ-s-m-a- p-n-e-ḍ- n-l- ---------------------- Ḍisembar panneṇḍō nela
Dotze mesos són un any. పన-న-ం----ెలల----ి-- -క--ంవత్-ర- అవు-ు--ి పన-న--డ- న-లల- కల-స- ఒక స-వత-సర- అవ-త--ద- ప-్-ె-డ- న-ల-ు క-ి-ి ఒ- స-వ-్-ర- అ-ు-ు-ద- ----------------------------------------- పన్నెండు నెలలు కలిసి ఒక సంవత్సరం అవుతుంది 0
Panneṇ-u ne-a-u-k-li-i--ka------t-araṁ --u-undi Panneṇḍu nelalu kalisi oka sanvatsaraṁ avutundi P-n-e-ḍ- n-l-l- k-l-s- o-a s-n-a-s-r-ṁ a-u-u-d- ----------------------------------------------- Panneṇḍu nelalu kalisi oka sanvatsaraṁ avutundi
Juliol, agost, setembre, జ-లై, --స-ట-, సెప--ెం-ర్, జ-ల-, ఆగస-ట-, స-ప-ట--బర-, జ-ల-, ఆ-స-ట-, స-ప-ట-ం-ర-, ------------------------- జూలై, ఆగస్ట్, సెప్టెంబర్, 0
J----,---asṭ, sep-e-ba-, Jūlai, āgasṭ, sepṭembar, J-l-i- ā-a-ṭ- s-p-e-b-r- ------------------------ Jūlai, āgasṭ, sepṭembar,
octubre, novembre i desembre. అక్--బర్,----బర---ర-య- డి--ం--్ అక-ట-బర-, నవ-బర- మర-య- డ-స--బర- అ-్-ో-ర-, న-ం-ర- మ-ి-ు డ-స-ం-ర- ------------------------------- అక్టోబర్, నవంబర్ మరియు డిసెంబర్ 0
Ak--bar, n-vambar --r-y---i---b-r Akṭōbar, navambar mariyu ḍisembar A-ṭ-b-r- n-v-m-a- m-r-y- ḍ-s-m-a- --------------------------------- Akṭōbar, navambar mariyu ḍisembar

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua materna és sempre la llengua més important

La nostra la llengua materna és la primera llengua que aprenem. L'aprenentatge és inconscient: no ens adonem que es produeix. La majoria de les persones tenen una sola llengua materna. La resta d'idiomes són estudiats com a llengües estrangeres. Evidentment, també hi ha individus que es crien en un entorn plurilingüe. Encara que, en la majoria dels casos, es tracta de persones amb un domini diferent de cada idioma. Moltes vegades, a més, els mateixos idiomes són utilitzats de forma diferent. Una llengua, per exemple, pot utilitzar-se en el treball. Una altra, en canvi, en l'entorn familiar. Com de bé parlem una llengua està condicionat per múltiples factors. Si l'aprenem quan encara som nens petits, llavors el nostre domini sobre ella serà més gran. Les nostres àrees lingüístiques treballen de forma més efectiva durant aquests anys. També és important que parlem la llengua amb freqüència. Com més sovint la fem servir, sens dubte millor la parlem. Tanmateix, els investigadors pensen que un individu mai arriba a parlar igual de bé dues llengües diferents. Un dels idiomes s'imposa sempre com el principal. Alguns experiments semblen confirmar aquesta hipòtesi. Es va fer un estudi amb diverses persones. Una part dels subjectes parlaven dues llengües amb facilitat. Eren parlants nadius de xinès amb l'anglès com a segona llengua. L'altra meitat dels parlants parlava només anglès. Els subjectes havien de resoldre tasques senzilles en anglès. Mentre ho feien es mesurava la seva activitat cerebral. I es van registrar diferències en els cervells dels subjectes d'estudi! En les persones bilingües hi havia una zona del cervell especialment activa. En canvi, aquesta regió no mostrava cap activitat en les persones que només parlaven una llengua. Els subjectes d'ambdós grups van resoldre les tasques igual de ràpid i bé. Però els parlants xinesos traduïen tot a la seva llengua materna...