Manual de conversa

ca Els nombres ordinals   »   bg Числителни редни

61 [seixanta-u]

Els nombres ordinals

Els nombres ordinals

61 [шейсет и едно]

61 [sheyset i yedno]

Числителни редни

[Chislitelni redni]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
El primer mes és gener. Пъ-в--т----ец-е я-у---. П------ м---- е я------ П-р-и-т м-с-ц е я-у-р-. ----------------------- Първият месец е януари. 0
P--viy-t m-s-ts -e y-n-a-i. P------- m----- y- y------- P-r-i-a- m-s-t- y- y-n-a-i- --------------------------- Pyrviyat mesets ye yanuari.
El segon mes és febrer. Вт-ри-- мес---- -е------. В------ м---- е ф-------- В-о-и-т м-с-ц е ф-в-у-р-. ------------------------- Вторият месец е февруари. 0
V-oriyat-----t--y- f-v--a-i. V------- m----- y- f-------- V-o-i-a- m-s-t- y- f-v-u-r-. ---------------------------- Vtoriyat mesets ye fevruari.
El tercer mes és març. Тре--я- ---е--е--ар-. Т------ м---- е м---- Т-е-и-т м-с-ц е м-р-. --------------------- Третият месец е март. 0
T-e---at--eset- -e m-r-. T------- m----- y- m---- T-e-i-a- m-s-t- y- m-r-. ------------------------ Tretiyat mesets ye mart.
El quart mes és abril. Че--ъ-т-ят -есец е-април. Ч--------- м---- е а----- Ч-т-ъ-т-я- м-с-ц е а-р-л- ------------------------- Четвъртият месец е април. 0
C-e-vy-tiy-t -e---- -e-----l. C----------- m----- y- a----- C-e-v-r-i-a- m-s-t- y- a-r-l- ----------------------------- Chetvyrtiyat mesets ye april.
El cinquè mes és maig. Пет-ят-м-с-ц е-м-й. П----- м---- е м--- П-т-я- м-с-ц е м-й- ------------------- Петият месец е май. 0
P--iy-t-m----s ye ma-. P------ m----- y- m--- P-t-y-t m-s-t- y- m-y- ---------------------- Petiyat mesets ye may.
El sisè mes és juny. Ше--и-----с-- е -н-. Ш------ м---- е ю--- Ш-с-и-т м-с-ц е ю-и- -------------------- Шестият месец е юни. 0
S----iy-t mesets-ye---ni. S-------- m----- y- y---- S-e-t-y-t m-s-t- y- y-n-. ------------------------- Shestiyat mesets ye yuni.
Sis mesos són mig any. Ш-с----с-ца ------о-----оди--. Ш--- м----- с- п------ г------ Ш-с- м-с-ц- с- п-л-в-н г-д-н-. ------------------------------ Шест месеца са половин година. 0
S--st -esetsa sa p--ov-- g-dina. S---- m------ s- p------ g------ S-e-t m-s-t-a s- p-l-v-n g-d-n-. -------------------------------- Shest mesetsa sa polovin godina.
Gener, febrer, març, я----и,-фе--уа-и, мар-, я------ ф-------- м---- я-у-р-, ф-в-у-р-, м-р-, ----------------------- януари, февруари, март, 0
ya---r-,-fe-r--r-, ----, y------- f-------- m---- y-n-a-i- f-v-u-r-, m-r-, ------------------------ yanuari, fevruari, mart,
abril, maig, juny. а--и---май-и-ю-и. а----- м-- и ю--- а-р-л- м-й и ю-и- ----------------- април, май и юни. 0
ap---- may i---n-. a----- m-- i y---- a-r-l- m-y i y-n-. ------------------ april, may i yuni.
El setè mes és juliol. С-д--ят-ме--- е ю--. С------ м---- е ю--- С-д-и-т м-с-ц е ю-и- -------------------- Седмият месец е юли. 0
Sedmi----m-se-s ye--u-i. S------- m----- y- y---- S-d-i-a- m-s-t- y- y-l-. ------------------------ Sedmiyat mesets ye yuli.
El vuitè mes és agost. О-м----м-с-ц-е ав-уст. О----- м---- е а------ О-м-я- м-с-ц е а-г-с-. ---------------------- Осмият месец е август. 0
Osm-y-----set--ye av-ust. O------ m----- y- a------ O-m-y-t m-s-t- y- a-g-s-. ------------------------- Osmiyat mesets ye avgust.
El novè mes és setembre. Д-в----- м-се----сеп-ем-ри. Д------- м---- е с--------- Д-в-т-я- м-с-ц е с-п-е-в-и- --------------------------- Деветият месец е септември. 0
D---ti-at m-set--y-----temv-i. D-------- m----- y- s--------- D-v-t-y-t m-s-t- y- s-p-e-v-i- ------------------------------ Devetiyat mesets ye septemvri.
El desè mes és octubre. Д--ет-----ес-- е о--омвр-. Д------- м---- е о-------- Д-с-т-я- м-с-ц е о-т-м-р-. -------------------------- Десетият месец е октомври. 0
D-s--i-at -ese-s ---ok--mv--. D-------- m----- y- o-------- D-s-t-y-t m-s-t- y- o-t-m-r-. ----------------------------- Desetiyat mesets ye oktomvri.
L’onzè mes és novembre. Едина-се--я- --сец-е-но-мври. Е----------- м---- е н------- Е-и-а-с-т-я- м-с-ц е н-е-в-и- ----------------------------- Единайсетият месец е ноември. 0
Edin-y-----at---s-t- -e--oem---. E------------ m----- y- n------- E-i-a-s-t-y-t m-s-t- y- n-e-v-i- -------------------------------- Edinaysetiyat mesets ye noemvri.
El dotzè mes és desembre. Дв-н-йс-ти-т----е--е-д-к-мвр-. Д----------- м---- е д-------- Д-а-а-с-т-я- м-с-ц е д-к-м-р-. ------------------------------ Дванайсетият месец е декември. 0
Dv-n---e----t m--e-- ---de-e-vr-. D------------ m----- y- d-------- D-a-a-s-t-y-t m-s-t- y- d-k-m-r-. --------------------------------- Dvanaysetiyat mesets ye dekemvri.
Dotze mesos són un any. Дв---й--т месец- -а-една -о-и-а. Д-------- м----- с- е--- г------ Д-а-а-с-т м-с-ц- с- е-н- г-д-н-. -------------------------------- Дванайсет месеца са една година. 0
Dv--ayse- -es--sa----y-d-- g--i--. D-------- m------ s- y---- g------ D-a-a-s-t m-s-t-a s- y-d-a g-d-n-. ---------------------------------- Dvanayset mesetsa sa yedna godina.
Juliol, agost, setembre, юли, а---с---с-----ври, ю--- а------ с--------- ю-и- а-г-с-, с-п-е-в-и- ----------------------- юли, август, септември, 0
yul-, av-us-, se-te-v--, y---- a------ s--------- y-l-, a-g-s-, s-p-e-v-i- ------------------------ yuli, avgust, septemvri,
octubre, novembre i desembre. ок-о--ри---о-мв---и-дек--в--. о-------- н------ и д-------- о-т-м-р-, н-е-в-и и д-к-м-р-. ----------------------------- октомври, ноември и декември. 0
oktomvr-,-noe-vr--i--e-e-vri. o-------- n------ i d-------- o-t-m-r-, n-e-v-i i d-k-m-r-. ----------------------------- oktomvri, noemvri i dekemvri.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua materna és sempre la llengua més important

La nostra la llengua materna és la primera llengua que aprenem. L'aprenentatge és inconscient: no ens adonem que es produeix. La majoria de les persones tenen una sola llengua materna. La resta d'idiomes són estudiats com a llengües estrangeres. Evidentment, també hi ha individus que es crien en un entorn plurilingüe. Encara que, en la majoria dels casos, es tracta de persones amb un domini diferent de cada idioma. Moltes vegades, a més, els mateixos idiomes són utilitzats de forma diferent. Una llengua, per exemple, pot utilitzar-se en el treball. Una altra, en canvi, en l'entorn familiar. Com de bé parlem una llengua està condicionat per múltiples factors. Si l'aprenem quan encara som nens petits, llavors el nostre domini sobre ella serà més gran. Les nostres àrees lingüístiques treballen de forma més efectiva durant aquests anys. També és important que parlem la llengua amb freqüència. Com més sovint la fem servir, sens dubte millor la parlem. Tanmateix, els investigadors pensen que un individu mai arriba a parlar igual de bé dues llengües diferents. Un dels idiomes s'imposa sempre com el principal. Alguns experiments semblen confirmar aquesta hipòtesi. Es va fer un estudi amb diverses persones. Una part dels subjectes parlaven dues llengües amb facilitat. Eren parlants nadius de xinès amb l'anglès com a segona llengua. L'altra meitat dels parlants parlava només anglès. Els subjectes havien de resoldre tasques senzilles en anglès. Mentre ho feien es mesurava la seva activitat cerebral. I es van registrar diferències en els cervells dels subjectes d'estudi! En les persones bilingües hi havia una zona del cervell especialment activa. En canvi, aquesta regió no mostrava cap activitat en les persones que només parlaven una llengua. Els subjectes d'ambdós grups van resoldre les tasques igual de ràpid i bé. Però els parlants xinesos traduïen tot a la seva llengua materna...