Manual de conversa

ca Els nombres ordinals   »   be Парадкавыя лічэбнікі

61 [seixanta-u]

Els nombres ordinals

Els nombres ordinals

61 [шэсцьдзесят адзін]

61 [shests’dzesyat adzіn]

Парадкавыя лічэбнікі

[Paradkavyya lіchebnіkі]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
El primer mes és gener. Пе----м-сяц -----дз---. П---- м---- – с-------- П-р-ы м-с-ц – с-у-з-н-. ----------------------- Першы месяц – студзень. 0
Pe---------a---–-s---z-n-. P----- m------ – s-------- P-r-h- m-s-a-s – s-u-z-n-. -------------------------- Pershy mesyats – studzen’.
El segon mes és febrer. Д-угі -есяц-----т-. Д---- м---- – л---- Д-у-і м-с-ц – л-т-. ------------------- Другі месяц – люты. 0
Dr-g- mesya-----l----. D---- m------ – l----- D-u-і m-s-a-s – l-u-y- ---------------------- Drugі mesyats – lyuty.
El tercer mes és març. Т---і м--я- --с---в--. Т---- м---- – с------- Т-э-і м-с-ц – с-к-в-к- ---------------------- Трэці месяц – сакавік. 0
Tr--s---esy--s ---------. T----- m------ – s------- T-e-s- m-s-a-s – s-k-v-k- ------------------------- Tretsі mesyats – sakavіk.
El quart mes és abril. Ч-цвёрты----яц-– к---а--к. Ч------- м---- – к-------- Ч-ц-ё-т- м-с-ц – к-а-а-і-. -------------------------- Чацвёрты месяц – красавік. 0
Chats-e--- m----ts----r---vіk. C--------- m------ – k-------- C-a-s-e-t- m-s-a-s – k-a-a-і-. ------------------------------ Chatsverty mesyats – krasavіk.
El cinquè mes és maig. П--ы-мес-ц-- м--. П--- м---- – м--- П-т- м-с-ц – м-й- ----------------- Пяты месяц – май. 0
Pya-y m-s--t- –-ma-. P---- m------ – m--- P-a-y m-s-a-s – m-y- -------------------- Pyaty mesyats – may.
El sisè mes és juny. Ш-сты---сяц-–--э-ве-ь. Ш---- м---- – ч------- Ш-с-ы м-с-ц – ч-р-е-ь- ---------------------- Шосты месяц – чэрвень. 0
Sho--y----ya-- --che-ve--. S----- m------ – c-------- S-o-t- m-s-a-s – c-e-v-n-. -------------------------- Shosty mesyats – cherven’.
Sis mesos són mig any. Ш-сц- -е---а- – гэта-пал-в- г-д-. Ш---- м------ – г--- п----- г---- Ш-с-ь м-с-ц-ў – г-т- п-л-в- г-д-. --------------------------------- Шэсць месяцаў – гэта палова года. 0
Sh-s--- m--y-ts-- –-g-t- ---ova-god-. S------ m-------- – g--- p----- g---- S-e-t-’ m-s-a-s-u – g-t- p-l-v- g-d-. ------------------------------------- Shests’ mesyatsau – geta palova goda.
Gener, febrer, març, Ст--з-н----юты, с-ка---, С-------- л---- с------- С-у-з-н-, л-т-, с-к-в-к- ------------------------ Студзень, люты, сакавік, 0
Stud----,-l-ut----a-a--k, S-------- l----- s------- S-u-z-n-, l-u-y- s-k-v-k- ------------------------- Studzen’, lyuty, sakavіk,
abril, maig, juny. к-аса-ік,--а--- ---ве-ь. к-------- м-- і ч------- к-а-а-і-, м-й і ч-р-е-ь- ------------------------ красавік, май і чэрвень. 0
k-asavі-- --y-і c-----n-. k-------- m-- і c-------- k-a-a-і-, m-y і c-e-v-n-. ------------------------- krasavіk, may і cherven’.
El setè mes és juliol. С--ы -е-яц-–---п---. С--- м---- – л------ С-м- м-с-ц – л-п-н-. -------------------- Сёмы месяц – ліпень. 0
S-------y--- –-l-p-n-. S--- m------ – l------ S-m- m-s-a-s – l-p-n-. ---------------------- Semy mesyats – lіpen’.
El vuitè mes és agost. В----ы --сяц-–-ж-івень. В----- м---- – ж------- В-с-м- м-с-ц – ж-і-е-ь- ----------------------- Восьмы месяц – жнівень. 0
V----y-m-s-at--- --nі--n’. V----- m------ – z-------- V-s-m- m-s-a-s – z-n-v-n-. -------------------------- Vos’my mesyats – zhnіven’.
El novè mes és setembre. Дз--яты-----ц-----р-се-ь. Д------ м---- – в-------- Д-е-я-ы м-с-ц – в-р-с-н-. ------------------------- Дзевяты месяц – верасень. 0
Dz-v-aty-mesyat- - -era-en’. D------- m------ – v-------- D-e-y-t- m-s-a-s – v-r-s-n-. ---------------------------- Dzevyaty mesyats – verasen’.
El desè mes és octubre. Д--ся-ы-ме--ц –------ы----. Д------ м---- – к---------- Д-е-я-ы м-с-ц – к-с-р-ч-і-. --------------------------- Дзесяты месяц – кастрычнік. 0
D--syaty--e-y-ts - --s-rych--k. D------- m------ – k----------- D-e-y-t- m-s-a-s – k-s-r-c-n-k- ------------------------------- Dzesyaty mesyats – kastrychnіk.
L’onzè mes és novembre. Адз-н----ты ме--- - --ста-а-. А---------- м---- – л-------- А-з-н-ц-а-ы м-с-ц – л-с-а-а-. ----------------------------- Адзінаццаты месяц – лістапад. 0
A-z-nats-s----mes--ts-- -і---p-d. A------------ m------ – l-------- A-z-n-t-t-a-y m-s-a-s – l-s-a-a-. --------------------------------- Adzіnatstsaty mesyats – lіstapad.
El dotzè mes és desembre. Дв-н-ц---ы --с-ц-– сн-ж--ь. Д--------- м---- – с------- Д-а-а-ц-т- м-с-ц – с-е-а-ь- --------------------------- Дванаццаты месяц – снежань. 0
Dv-----ts-ty-----a---- ---z-an-. D----------- m------ – s-------- D-a-a-s-s-t- m-s-a-s – s-e-h-n-. -------------------------------- Dvanatstsaty mesyats – snezhan’.
Dotze mesos són un any. Дв--а--аць-меся----– г-та г--. Д--------- м------ – г--- г--- Д-а-а-ц-ц- м-с-ц-ў – г-т- г-д- ------------------------------ Дванаццаць месяцаў – гэта год. 0
Dv-----t-ats- -es-at-au -----a----. D------------ m-------- – g--- g--- D-a-a-s-s-t-’ m-s-a-s-u – g-t- g-d- ----------------------------------- Dvanatstsats’ mesyatsau – geta god.
Juliol, agost, setembre, Л--е--- ----ень,--е-ас---, Л------ ж------- в-------- Л-п-н-, ж-і-е-ь- в-р-с-н-, -------------------------- Ліпень, жнівень, верасень, 0
L-p--’--z-n-v-n-, -e------, L------ z-------- v-------- L-p-n-, z-n-v-n-, v-r-s-n-, --------------------------- Lіpen’, zhnіven’, verasen’,
octubre, novembre i desembre. ка-т--чн--- -іст--а- - сне----. к---------- л------- і с------- к-с-р-ч-і-, л-с-а-а- і с-е-а-ь- ------------------------------- кастрычнік, лістапад і снежань. 0
kas-ry---іk- -іstapa- - -ne----’. k----------- l------- і s-------- k-s-r-c-n-k- l-s-a-a- і s-e-h-n-. --------------------------------- kastrychnіk, lіstapad і snezhan’.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua materna és sempre la llengua més important

La nostra la llengua materna és la primera llengua que aprenem. L'aprenentatge és inconscient: no ens adonem que es produeix. La majoria de les persones tenen una sola llengua materna. La resta d'idiomes són estudiats com a llengües estrangeres. Evidentment, també hi ha individus que es crien en un entorn plurilingüe. Encara que, en la majoria dels casos, es tracta de persones amb un domini diferent de cada idioma. Moltes vegades, a més, els mateixos idiomes són utilitzats de forma diferent. Una llengua, per exemple, pot utilitzar-se en el treball. Una altra, en canvi, en l'entorn familiar. Com de bé parlem una llengua està condicionat per múltiples factors. Si l'aprenem quan encara som nens petits, llavors el nostre domini sobre ella serà més gran. Les nostres àrees lingüístiques treballen de forma més efectiva durant aquests anys. També és important que parlem la llengua amb freqüència. Com més sovint la fem servir, sens dubte millor la parlem. Tanmateix, els investigadors pensen que un individu mai arriba a parlar igual de bé dues llengües diferents. Un dels idiomes s'imposa sempre com el principal. Alguns experiments semblen confirmar aquesta hipòtesi. Es va fer un estudi amb diverses persones. Una part dels subjectes parlaven dues llengües amb facilitat. Eren parlants nadius de xinès amb l'anglès com a segona llengua. L'altra meitat dels parlants parlava només anglès. Els subjectes havien de resoldre tasques senzilles en anglès. Mentre ho feien es mesurava la seva activitat cerebral. I es van registrar diferències en els cervells dels subjectes d'estudi! En les persones bilingües hi havia una zona del cervell especialment activa. En canvi, aquesta regió no mostrava cap activitat en les persones que només parlaven una llengua. Els subjectes d'ambdós grups van resoldre les tasques igual de ràpid i bé. Però els parlants xinesos traduïen tot a la seva llengua materna...