Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   te చెయ్యాలి / తప్పకుండా

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [డెబ్బై రెండు]

72 [Ḍebbai reṇḍu]

చెయ్యాలి / తప్పకుండా

[Ceyyāli/ tappakuṇḍā]

Tria com vols veure la traducció:   
català telugu Engegar Més
haver de త---కు-డా త-------- త-్-క-ం-ా --------- తప్పకుండా 0
Ta-paku-ḍā T--------- T-p-a-u-ḍ- ---------- Tappakuṇḍā
Haig d’enviar una carta. నే-- ---ప-ిస--గా-ఉ-్-ర---న- పోస--్ చ-య-లి న--- త---------- ఉ--------- ప----- చ----- న-న- త-్-న-స-ి-ా ఉ-్-ర-న-న- ప-స-ట- చ-య-ల- ----------------------------------------- నేను తప్పనిసరిగా ఉత్తరాన్ని పోస్ట్ చేయాలి 0
N-nu--a---ni-a-ig--u------n---ōs--c-yā-i N--- t------------ u-------- p--- c----- N-n- t-p-a-i-a-i-ā u-t-r-n-i p-s- c-y-l- ---------------------------------------- Nēnu tappanisarigā uttarānni pōsṭ cēyāli
Haig de pagar l’hotel. న--ు--ప---ిసరిగ- -ో--- -ాళ్----చెల్లించ--ి న--- త---------- హ---- వ------ చ---------- న-న- త-్-న-స-ి-ా హ-ట-్ వ-ళ-ళ-ి చ-ల-ల-ం-ా-ి ------------------------------------------ నేను తప్పనిసరిగా హోటల్ వాళ్ళకి చెల్లించాలి 0
N----t--p-----r------ṭ-l vāḷḷak- -el------li N--- t------------ h---- v------ c---------- N-n- t-p-a-i-a-i-ā h-ṭ-l v-ḷ-a-i c-l-i-̄-ā-i -------------------------------------------- Nēnu tappanisarigā hōṭal vāḷḷaki cellin̄cāli
T’has de llevar d’hora. మీరు-త-్ప--సరి-ా-తెల-ల---ిన- లే-ా-ి మ--- త---------- త---------- ల----- మ-ర- త-్-న-స-ి-ా త-ల-ల-ా-ి-ే ల-వ-ల- ----------------------------------- మీరు తప్పనిసరిగా తెల్లవారినే లేవాలి 0
Mī-u t-pp--is---g- tella-āri----ē---i M--- t------------ t---------- l----- M-r- t-p-a-i-a-i-ā t-l-a-ā-i-ē l-v-l- ------------------------------------- Mīru tappanisarigā tellavārinē lēvāli
Has de treballar molt. మీ-ు --్ప--స--గా ఎ-్-ు--ప-ి----్య-లి మ--- త---------- ఎ----- ప-- చ------- మ-ర- త-్-న-స-ి-ా ఎ-్-ు- ప-ి చ-య-య-ల- ------------------------------------ మీరు తప్పనిసరిగా ఎక్కువ పని చేయ్యాలి 0
Mī-u-t-pp--isari-ā---k--- p-n- -ē-yā-i M--- t------------ e----- p--- c------ M-r- t-p-a-i-a-i-ā e-k-v- p-n- c-y-ā-i -------------------------------------- Mīru tappanisarigā ekkuva pani cēyyāli
Has d’arribar a temps. మీర- తప-ప--స-ి-- -మయ-న-న- -ా-ించాలి మ--- త---------- స------- ప-------- మ-ర- త-్-న-స-ి-ా స-య-న-న- ప-ట-ం-ా-ి ----------------------------------- మీరు తప్పనిసరిగా సమయాన్ని పాటించాలి 0
M--u ---p-n--a-ig-----ay--ni--āṭin̄--li M--- t------------ s-------- p--------- M-r- t-p-a-i-a-i-ā s-m-y-n-i p-ṭ-n-c-l- --------------------------------------- Mīru tappanisarigā samayānni pāṭin̄cāli
(Ell) ha de posar benzina. ఆయ--పెట--ోల- త--ు-ో--లి ఆ-- ప------- త--------- ఆ-న ప-ట-ర-ల- త-స-క-వ-ల- ----------------------- ఆయన పెట్రోల్ తీసుకోవాలి 0
Ā-a-- p-ṭrōl--īsukō---i Ā---- p----- t--------- Ā-a-a p-ṭ-ō- t-s-k-v-l- ----------------------- Āyana peṭrōl tīsukōvāli
(Ell) ha de reparar el cotxe. ఆయ---ా--న- బ-గు---ా-ి ఆ-- క----- బ--------- ఆ-న క-ర-న- బ-గ-చ-య-ల- --------------------- ఆయన కారుని బాగుచేయాలి 0
Ā-ana---r-ni-b-gu--yāli Ā---- k----- b--------- Ā-a-a k-r-n- b-g-c-y-l- ----------------------- Āyana kāruni bāgucēyāli
(Ell) ha de rentar el cotxe. ఆయన--ారు-ి-శ-భ--- --యా-ి ఆ-- క----- శ----- చ----- ఆ-న క-ర-న- శ-భ-ర- చ-య-ల- ------------------------ ఆయన కారుని శుభ్రం చేయాలి 0
Āya-- ---u-i śu--ra--cēy--i Ā---- k----- ś------ c----- Ā-a-a k-r-n- ś-b-r-ṁ c-y-l- --------------------------- Āyana kāruni śubhraṁ cēyāli
(Ella) ha de fer compres. ఆమె తప్పని-రిగ- క-న--ి ఆ-- త---------- క----- ఆ-ె త-్-న-స-ి-ా క-న-ల- ---------------------- ఆమె తప్పనిసరిగా కొనాలి 0
Ām- tappa--s---g- -onāli Ā-- t------------ k----- Ā-e t-p-a-i-a-i-ā k-n-l- ------------------------ Āme tappanisarigā konāli
(Ella) ha de netejar l’apartament. ఆ-ె తప్ప--స---ా -ప-ర-ట్--ంట్--- -ుభ్ర--చేయ-లి ఆ-- త---------- అ----------- న- శ----- చ----- ఆ-ె త-్-న-స-ి-ా అ-ా-్-్-ె-ట- న- శ-భ-ర- చ-య-ల- --------------------------------------------- ఆమె తప్పనిసరిగా అపార్ట్మెంట్ ని శుభ్రం చేయాలి 0
Ām---ap-a-i-a-i-ā -p-rṭme-ṭ n--śu----ṁ -ē---i Ā-- t------------ a-------- n- ś------ c----- Ā-e t-p-a-i-a-i-ā a-ā-ṭ-e-ṭ n- ś-b-r-ṁ c-y-l- --------------------------------------------- Āme tappanisarigā apārṭmeṇṭ ni śubhraṁ cēyāli
(Ella) ha de rentar la roba. ఆమ- ----నిస-ి-- --్--ని-ఉ--ాలి ఆ-- త---------- బ------ ఉ----- ఆ-ె త-్-న-స-ి-ా బ-్-ల-ి ఉ-క-ల- ------------------------------ ఆమె తప్పనిసరిగా బట్టలని ఉతకాలి 0
Ām--t--pa--sa-ig---aṭṭa--n- -ta---i Ā-- t------------ b-------- u------ Ā-e t-p-a-i-a-i-ā b-ṭ-a-a-i u-a-ā-i ----------------------------------- Āme tappanisarigā baṭṭalani utakāli
Hem d’anar de seguida a l’escola. మ-ం -ెంటనే--డి-ి వ--్--లి మ-- వ----- బ---- వ------- మ-ం వ-ం-న- బ-ి-ి వ-ళ-ళ-ల- ------------------------- మనం వెంటనే బడికి వెళ్ళాలి 0
Ma-aṁ v-ṇṭ-----a-ik------ā-i M---- v------ b----- v------ M-n-ṁ v-ṇ-a-ē b-ḍ-k- v-ḷ-ā-i ---------------------------- Manaṁ veṇṭanē baḍiki veḷḷāli
Hem d’anar de seguida a treballar. మ---వ---నే ప--కి వె-్ళా-ి మ-- వ----- ప---- వ------- మ-ం వ-ం-న- ప-ి-ి వ-ళ-ళ-ల- ------------------------- మనం వెంటనే పనికి వెళ్ళాలి 0
M---- ---ṭa---pan--- veḷḷ--i M---- v------ p----- v------ M-n-ṁ v-ṇ-a-ē p-n-k- v-ḷ-ā-i ---------------------------- Manaṁ veṇṭanē paniki veḷḷāli
Hem d’anar de seguida al metge. మనం వె-ట-ే-డ-క్-ర- వ----ు--ెళ్ళ-లి మ-- వ----- డ------ వ----- వ------- మ-ం వ-ం-న- డ-క-ట-్ వ-్-క- వ-ళ-ళ-ల- ---------------------------------- మనం వెంటనే డాక్టర్ వద్దకు వెళ్ళాలి 0
Man-ṁ--e--a---ḍ-k--r v-d-aku-v-ḷḷ-li M---- v------ ḍ----- v------ v------ M-n-ṁ v-ṇ-a-ē ḍ-k-a- v-d-a-u v-ḷ-ā-i ------------------------------------ Manaṁ veṇṭanē ḍākṭar vaddaku veḷḷāli
Heu d’esperar l’autobús. మ-- బస్-కో---వేచ- ఉండా-ి మ-- బ-- క--- వ--- ఉ----- మ-ం బ-్ క-స- వ-చ- ఉ-డ-ల- ------------------------ మనం బస్ కోసం వేచి ఉండాలి 0
Ma--ṁ --- -ō--- ---i u--ā-i M---- b-- k---- v--- u----- M-n-ṁ b-s k-s-ṁ v-c- u-ḍ-l- --------------------------- Manaṁ bas kōsaṁ vēci uṇḍāli
Heu d’esperar el tren. మన- ట్రే-్ క-స- వ--ి ఉ--ాలి మ-- ట----- క--- వ--- ఉ----- మ-ం ట-ర-న- క-స- వ-చ- ఉ-డ-ల- --------------------------- మనం ట్రేన్ కోసం వేచి ఉండాలి 0
M--aṁ-ṭrēn--ō-aṁ--ē-i u--āli M---- ṭ--- k---- v--- u----- M-n-ṁ ṭ-ē- k-s-ṁ v-c- u-ḍ-l- ---------------------------- Manaṁ ṭrēn kōsaṁ vēci uṇḍāli
Heu d’esperar el taxi. మ-ం ----సీ----ం వే--------ి మ-- ట----- క--- వ--- ఉ----- మ-ం ట-క-స- క-స- వ-చ- ఉ-డ-ల- --------------------------- మనం టాక్సీ కోసం వేచి ఉండాలి 0
Man------s--kōs-- -ēci------i M---- ṭ---- k---- v--- u----- M-n-ṁ ṭ-k-ī k-s-ṁ v-c- u-ḍ-l- ----------------------------- Manaṁ ṭāksī kōsaṁ vēci uṇḍāli

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...