Manual de conversa

ca Passat 3   »   te భూత కాలం 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [ఎనభై మూడు]

83 [Enabhai mūḍu]

భూత కాలం 3

[Bhūta kālaṁ 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català telugu Engegar Més
trucar టె--------ేయ-ం ట------- చ---- ట-ల-ఫ-న- చ-య-ం -------------- టెలిఫోన్ చేయడం 0
Ṭ-liphōn--ē-a--ṁ Ṭ------- c------ Ṭ-l-p-ō- c-y-ḍ-ṁ ---------------- Ṭeliphōn cēyaḍaṁ
He trucat. న--ు -ె--ఫ-న- చేస--ు న--- ట------- చ----- న-న- ట-ల-ఫ-న- చ-స-న- -------------------- నేను టెలిఫోన్ చేసాను 0
Nēn- -------- c-sā-u N--- ṭ------- c----- N-n- ṭ-l-p-ō- c-s-n- -------------------- Nēnu ṭeliphōn cēsānu
He trucat per telèfon tota l’estona. నే-ు-ఎప---డూ -ో----- మాట-ల------- -న్--ను న--- ఎ------ ఫ--- ల- మ----------- ఉ------ న-న- ఎ-్-ు-ూ ఫ-న- ల- మ-ట-ల-డ-త-న- ఉ-్-ా-ు ----------------------------------------- నేను ఎప్పుడూ ఫోన్ లో మాట్లాడుతూనే ఉన్నాను 0
Nē-u -pp-ḍ- p-ōn l--mā-l--ut--- un-ānu N--- e----- p--- l- m---------- u----- N-n- e-p-ḍ- p-ō- l- m-ṭ-ā-u-ū-ē u-n-n- -------------------------------------- Nēnu eppuḍū phōn lō māṭlāḍutūnē unnānu
preguntar అడ--ం అ---- అ-గ-ం ----- అడగటం 0
Aḍ-gaṭaṁ A------- A-a-a-a- -------- Aḍagaṭaṁ
Li he preguntat. న--- అ-ిగ-ను న--- అ------ న-న- అ-ి-ా-ు ------------ నేను అడిగాను 0
N--u a---ānu N--- a------ N-n- a-i-ā-u ------------ Nēnu aḍigānu
Sempre he preguntat. నే-ు ----ు-ూ అడి--త-న---న్---ు న--- ఎ------ అ-------- ఉ------ న-న- ఎ-్-ు-ూ అ-ి-ు-ూ-ే ఉ-్-ా-ు ------------------------------ నేను ఎప్పుడూ అడిగుతూనే ఉన్నాను 0
Nē-u---p-ḍ- --i--tū-ē -nn--u N--- e----- a-------- u----- N-n- e-p-ḍ- a-i-u-ū-ē u-n-n- ---------------------------- Nēnu eppuḍū aḍigutūnē unnānu
explicar చెప-పుట చ------ చ-ప-ప-ట ------- చెప్పుట 0
Cep-u-a C------ C-p-u-a ------- Ceppuṭa
Li he explicat. న----చెప్పాను న--- చ------- న-న- చ-ప-ప-న- ------------- నేను చెప్పాను 0
Nē-u --p-ā-u N--- c------ N-n- c-p-ā-u ------------ Nēnu ceppānu
Li he explicat tota la història. నేను ---్-- కధ-- --ప్-ాను న--- మ----- క--- చ------- న-న- మ-త-త- క-న- చ-ప-ప-న- ------------------------- నేను మొత్తం కధని చెప్పాను 0
N--u--o---ṁ k--han- --ppānu N--- m----- k------ c------ N-n- m-t-a- k-d-a-i c-p-ā-u --------------------------- Nēnu mottaṁ kadhani ceppānu
estudiar చ---ుట చ----- చ-ు-ు- ------ చదువుట 0
Cad-v-ṭa C------- C-d-v-ṭ- -------- Caduvuṭa
He estudiat. నేను-చ-ి-ా-ు న--- చ------ న-న- చ-ి-ా-ు ------------ నేను చదివాను 0
Nē-u---d--ānu N--- c------- N-n- c-d-v-n- ------------- Nēnu cadivānu
He estudiat tot el vespre. న-న- ----త్రం ---్తం-చది-ా-ు న--- స------- మ----- చ------ న-న- స-య-త-ర- మ-త-త- చ-ి-ా-ు ---------------------------- నేను సాయంత్రం మొత్తం చదివాను 0
N----s-yantr---m--t-ṁ-c---v--u N--- s-------- m----- c------- N-n- s-y-n-r-ṁ m-t-a- c-d-v-n- ------------------------------ Nēnu sāyantraṁ mottaṁ cadivānu
treballar పని చ---ట ప-- చ---- ప-ి చ-య-ట --------- పని చేయుట 0
P----c----a P--- c----- P-n- c-y-ṭ- ----------- Pani cēyuṭa
He treballat. నేను-పన- చే---ు న--- ప-- చ----- న-న- ప-ి చ-స-న- --------------- నేను పని చేసాను 0
N-n--pan---ēs-nu N--- p--- c----- N-n- p-n- c-s-n- ---------------- Nēnu pani cēsānu
He treballat tot el dia. రో---ా న-న---ని ---ాను ర----- న--- ప-- చ----- ర-జ-త- న-న- ప-ి చ-స-న- ---------------------- రోజంతా నేను పని చేసాను 0
R--a-t- -ē-- p-----ēsānu R------ n--- p--- c----- R-j-n-ā n-n- p-n- c-s-n- ------------------------ Rōjantā nēnu pani cēsānu
menjar త-నుట త---- త-న-ట ----- తినుట 0
T---ṭa T----- T-n-ṭ- ------ Tinuṭa
He menjat. న-ను తి-్-ాను న--- త------- న-న- త-న-న-న- ------------- నేను తిన్నాను 0
Nē---tinnā-u N--- t------ N-n- t-n-ā-u ------------ Nēnu tinnānu
M’he menjat tot el menjar. నే-ు-అన్-- మొ--త- ---్---ు న--- అ---- మ----- త------- న-న- అ-్-ం మ-త-త- త-న-న-న- -------------------------- నేను అన్నం మొత్తం తిన్నాను 0
Nē-u-an-a- --t----t-n-ānu N--- a---- m----- t------ N-n- a-n-ṁ m-t-a- t-n-ā-u ------------------------- Nēnu annaṁ mottaṁ tinnānu

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!