Manual de conversa

ca Ahir - avui - demà   »   kk Yesterday – today – tomorrow

10 [deu]

Ahir - avui - demà

Ahir - avui - demà

10 [он]

10 [on]

Yesterday – today – tomorrow

[Keşe – bügin – erteñ]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
Ahir era dissabte. К--е--е-б--болды. Кеше сенбі болды. К-ш- с-н-і б-л-ы- ----------------- Кеше сенбі болды. 0
Ke-e---n-i bo-dı. Keşe senbi boldı. K-ş- s-n-i b-l-ı- ----------------- Keşe senbi boldı.
Ahir vaig anar al cinema. Кеше --н-кин--а --лд-м. Кеше мен кинода болдым. К-ш- м-н к-н-д- б-л-ы-. ----------------------- Кеше мен кинода болдым. 0
K--e ----kïnod--b-ldım. Keşe men kïnoda boldım. K-ş- m-n k-n-d- b-l-ı-. ----------------------- Keşe men kïnoda boldım.
La pel•lícula era interessant. Ф-----қ---қ---б-л--. Фильм қызықты болды. Ф-л-м қ-з-қ-ы б-л-ы- -------------------- Фильм қызықты болды. 0
F--m-q---qtı-b--d-. Fïlm qızıqtı boldı. F-l- q-z-q-ı b-l-ı- ------------------- Fïlm qızıqtı boldı.
Avui és diumenge. Б--і---ек-енбі. Бүгін жексенбі. Б-г-н ж-к-е-б-. --------------- Бүгін жексенбі. 0
Bü--- j-----b-. Bügin jeksenbi. B-g-n j-k-e-b-. --------------- Bügin jeksenbi.
Avui no treballo. Бүгі---ен-жұм-с-іс-еме-м--. Бүгін мен жұмыс істемеймін. Б-г-н м-н ж-м-с і-т-м-й-і-. --------------------------- Бүгін мен жұмыс істемеймін. 0
B-gi-------um-s-i-te-ey-in. Bügin men jumıs istemeymin. B-g-n m-n j-m-s i-t-m-y-i-. --------------------------- Bügin men jumıs istemeymin.
Em quedo a casa. М-- -й----о-амын. Мен үйде боламын. М-н ү-д- б-л-м-н- ----------------- Мен үйде боламын. 0
M-n--yde-----m-n. Men üyde bolamın. M-n ü-d- b-l-m-n- ----------------- Men üyde bolamın.
Demà és dilluns. Е-те- -үйсен--. Ертең дүйсенбі. Е-т-ң д-й-е-б-. --------------- Ертең дүйсенбі. 0
Er-e--d--se-b-. Erteñ düysenbi. E-t-ñ d-y-e-b-. --------------- Erteñ düysenbi.
Demà torno a treballar. Е--ең -ен----та-жұмы--іс----ін. Ертең мен қайта жұмыс істеймін. Е-т-ң м-н қ-й-а ж-м-с і-т-й-і-. ------------------------------- Ертең мен қайта жұмыс істеймін. 0
E-teñ-m-- ----- -u-ıs i-t--mi-. Erteñ men qayta jumıs isteymin. E-t-ñ m-n q-y-a j-m-s i-t-y-i-. ------------------------------- Erteñ men qayta jumıs isteymin.
(Jo) treballo en una oficina. Мен --ң-----жұм-с --т--м--. Мен кеңседе жұмыс істеймін. М-н к-ң-е-е ж-м-с і-т-й-і-. --------------------------- Мен кеңседе жұмыс істеймін. 0
M-n k-ñ-ed--j-m-- istey-in. Men keñsede jumıs isteymin. M-n k-ñ-e-e j-m-s i-t-y-i-. --------------------------- Men keñsede jumıs isteymin.
Qui és aquest? Бұ- кі-? Бұл кім? Б-л к-м- -------- Бұл кім? 0
B---k--? Bul kim? B-l k-m- -------- Bul kim?
Aquest és el Peter. Бұл-------р. Бұл — Петер. Б-л — П-т-р- ------------ Бұл — Петер. 0
Bul--------. Bul — Peter. B-l — P-t-r- ------------ Bul — Peter.
El Peter és estudiant. П-тер --с--де-т. Петер — студент. П-т-р — с-у-е-т- ---------------- Петер — студент. 0
P-t-r-----w--nt. Peter — stwdent. P-t-r — s-w-e-t- ---------------- Peter — stwdent.
Qui és aquesta? М-нау--ім? Мынау кім? М-н-у к-м- ---------- Мынау кім? 0
M--a- k-m? Mınaw kim? M-n-w k-m- ---------- Mınaw kim?
Aquesta és la Martha. Б-л – Ма---. Бұл – Марта. Б-л – М-р-а- ------------ Бұл – Марта. 0
Bul – Ma-t-. Bul – Marta. B-l – M-r-a- ------------ Bul – Marta.
La Martha és secretària. М--т--- хат--. Марта — хатшы. М-р-а — х-т-ы- -------------- Марта — хатшы. 0
M--t- —--atş-. Marta — xatşı. M-r-a — x-t-ı- -------------- Marta — xatşı.
El Peter i la Martha són amics / parella. Пе--р -ен --р---д--. Петер мен Марта дос. П-т-р м-н М-р-а д-с- -------------------- Петер мен Марта дос. 0
Pet-r m-- ---ta d--. Peter men Marta dos. P-t-r m-n M-r-a d-s- -------------------- Peter men Marta dos.
El Peter és l’amic / el xicot de la Martha. П--ер-— -арт---ң--о--. Петер — Мартаның досы. П-т-р — М-р-а-ы- д-с-. ---------------------- Петер — Мартаның досы. 0
P--e--- Mar--n-ñ -o--. Peter — Martanıñ dosı. P-t-r — M-r-a-ı- d-s-. ---------------------- Peter — Martanıñ dosı.
La Martha és l’amiga / la xicota del Peter. М-рта-— Пет----- дос-. Марта — Петердің досы. М-р-а — П-т-р-і- д-с-. ---------------------- Марта — Петердің досы. 0
M-rt----Peterdiñ-d-sı. Marta — Peterdiñ dosı. M-r-a — P-t-r-i- d-s-. ---------------------- Marta — Peterdiñ dosı.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Aprendre somiant

Avui dia, les llengües formen part de l'educació general. Tant de bo el seu aprenentatge no fos tant dificultós! Hi ha bones notícies pels que tenen dificultats a l'hora d'aprendre una llengua. Resulta que aprenem de forma més eficaç quan dormim. A aquesta conclusió han arribat diversos estudis científics. I ho podem aprofitar per aprendre llengües! Quan dormim processem i assimilem les experiències del dia. El nostre cervell analitza les noves impressions. Tot allò viscut durant la jornada és examinat novament. En aquest procés es consolida la nova informació al nostre cervell. Es reté especialment bé tot allò après abans d'anar a dormir. Per tant, pot ser útil repassar nocions importants a la nit. Cada fase del somni s'ocupa d'un contingut determinat de l'aprenentatge. La fase REM del son es relaciona amb l'aprenentatge psicomotriu. Del qual formen part les activitats musicals i esportives. L'aprenentatge de coneixements purs, en canvi, es dona en les profunditats del somni. Aquí és on es revisa tot el que hem après. Fins i tot el lèxic i la gramàtica! Quan aprenem llengües obliguem al nostre cervell a treballar intensament. Ha d'emmagatzemar noves paraules i noves regles. Durant el somni tot es reprodueix novament. Els investigadors ho anomenen la teoria de la repetició. Però l'important és dormir bé. El cos i la ment s'han de recuperar correctament. Només llavors pot treballar el cervell amb eficàcia. Es podria dir: un bon somni, un bon rendiment cognitiu. Mentre descansem el nostre cervell segueix actiu... Així doncs: Gute Nacht, good night, buona notte, dobrou noc!
Sabia vostè que?
L’anglès britànic és la variant d’anglès que s’utilitza a Gran Bretanya. Forma part de les llengües germàniques occidentals, i és l’idioma natiu de 60 milions de persones. Mostra algunes diferències amb l’anglès americà. És una llengua pluricèntrica, i per tant compta amb múltiples formes estàndards. Aquestes diferències es troben, per exemple, en el vocabulari, la pronunciació, i l’ortografia. L’anglès britànic es divideix, al mateix temps, en diferents dialectes, els quals varien considerablement entre ells. Durant molt de temps, els parlants d’aquests dialectes van ser considerats com analfabets, i no els era possible trobar feina. Avui dia la situació és molt diferent, tot i que alguns dialectes representen un paper molt important a Gran Bretanya. L’anglès britànic ha estat fortament influenciat pel francès. Aquesta influència és deguda a la conquesta normada que van patir l’any 1066. Però Gran Bretanya també va exportar la seva llengua a altres continets amb les seves pròpies coquestes durant l’època colonial. I així és com l’anglès es va convertir en un dels idiomes més importants de món. Aníma’t i aprèn anglès! Però l’original, si us plau.