Manual de conversa

ca Ahir - avui - demà   »   be Учора – сёння – заўтра

10 [deu]

Ahir - avui - demà

Ahir - avui - demà

10 [Дзесяць]

10 [Dzesyats’]

Учора – сёння – заўтра

[Uchora – sennya – zautra]

català bielorús Engegar Més
Ahir era dissabte. Уч--- б--- с-----. Учора была субота. 0
U----- b--- s-----. Uc---- b--- s-----. Uchora byla subota. U-h-r- b-l- s-b-t-. ------------------.
Ahir vaig anar al cinema. Уч--- я б-- / б--- у / ў к---. Учора я быў / была у / ў кіно. 0
U----- y- b-- / b--- u / u k---. Uc---- y- b-- / b--- u / u k---. Uchora ya byu / byla u / u kіno. U-h-r- y- b-u / b-l- u / u k-n-. --------------/--------/-------.
La pel•lícula era interessant. Фі--- б-- ц-----. Фільм быў цікавы. 0
F--’m b-- t------. Fі--- b-- t------. Fіl’m byu tsіkavy. F-l’m b-u t-і-a-y. ---’-------------.
Avui és diumenge. Сё--- н------. Сёння нядзеля. 0
S----- n--------. Se---- n--------. Sennya nyadzelya. S-n-y- n-a-z-l-a. ----------------.
Avui no treballo. Сё--- я н- п-----. Сёння я не працую. 0
S----- y- n- p-------. Se---- y- n- p-------. Sennya ya ne pratsuyu. S-n-y- y- n- p-a-s-y-. ---------------------.
Em quedo a casa. Я з------- д---. Я застаюся дома. 0
Y- z--------- d---. Ya z--------- d---. Ya zastayusya doma. Y- z-s-a-u-y- d-m-. ------------------.
Demà és dilluns. За---- п---------. Заўтра панядзелак. 0
Z----- p----------. Za---- p----------. Zautra panyadzelak. Z-u-r- p-n-a-z-l-k. ------------------.
Demà torno a treballar. За---- я з--- п-----. Заўтра я зноў працую. 0
Z----- y- z--- p-------. Za---- y- z--- p-------. Zautra ya znou pratsuyu. Z-u-r- y- z-o- p-a-s-y-. -----------------------.
(Jo) treballo en una oficina. Я п----- ў о----. Я працую ў офісе. 0
Y- p------- u o----. Ya p------- u o----. Ya pratsuyu u ofіse. Y- p-a-s-y- u o-і-e. -------------------.
Qui és aquest? Хт- г---? Хто гэта? 0
K--- g---? Kh-- g---? Khto geta? K-t- g-t-? ---------?
Aquest és el Peter. Гэ-- П----. Гэта Петэр. 0
G--- P----. Ge-- P----. Geta Peter. G-t- P-t-r. ----------.
El Peter és estudiant. Пе--- – с------. Петэр – студэнт. 0
P---- – s------. Pe--- – s------. Peter – student. P-t-r – s-u-e-t. ------–--------.
Qui és aquesta? Хт- г---? Хто гэта? 0
K--- g---? Kh-- g---? Khto geta? K-t- g-t-? ---------?
Aquesta és la Martha. Гэ-- М----. Гэта Марта. 0
G--- M----. Ge-- M----. Geta Marta. G-t- M-r-a. ----------.
La Martha és secretària. Ма--- – с---------. Марта – сакратарка. 0
M---- – s---------. Ma--- – s---------. Marta – sakratarka. M-r-a – s-k-a-a-k-. ------–-----------.
El Peter i la Martha són amics / parella. Пе--- і М---- – с----. Петэр і Марта – сябры. 0
P---- і M---- – s-----. Pe--- і M---- – s-----. Peter і Marta – syabry. P-t-r і M-r-a – s-a-r-. --------------–-------.
El Peter és l’amic / el xicot de la Martha. Пе--- – с---- М----. Петэр – сябар Марты. 0
P---- – s----- M----. Pe--- – s----- M----. Peter – syabar Marty. P-t-r – s-a-a- M-r-y. ------–-------------.
La Martha és l’amiga / la xicota del Peter. Ма--- – с------- П-----. Марта – сяброўка Петэра. 0
M---- – s-------- P-----. Ma--- – s-------- P-----. Marta – syabrouka Petera. M-r-a – s-a-r-u-a P-t-r-. ------–-----------------.

Aprendre somiant

Avui dia, les llengües formen part de l'educació general. Tant de bo el seu aprenentatge no fos tant dificultós! Hi ha bones notícies pels que tenen dificultats a l'hora d'aprendre una llengua. Resulta que aprenem de forma més eficaç quan dormim. A aquesta conclusió han arribat diversos estudis científics. I ho podem aprofitar per aprendre llengües! Quan dormim processem i assimilem les experiències del dia. El nostre cervell analitza les noves impressions. Tot allò viscut durant la jornada és examinat novament. En aquest procés es consolida la nova informació al nostre cervell. Es reté especialment bé tot allò après abans d'anar a dormir. Per tant, pot ser útil repassar nocions importants a la nit. Cada fase del somni s'ocupa d'un contingut determinat de l'aprenentatge. La fase REM del son es relaciona amb l'aprenentatge psicomotriu. Del qual formen part les activitats musicals i esportives. L'aprenentatge de coneixements purs, en canvi, es dona en les profunditats del somni. Aquí és on es revisa tot el que hem après. Fins i tot el lèxic i la gramàtica! Quan aprenem llengües obliguem al nostre cervell a treballar intensament. Ha d'emmagatzemar noves paraules i noves regles. Durant el somni tot es reprodueix novament. Els investigadors ho anomenen la teoria de la repetició. Però l'important és dormir bé. El cos i la ment s'han de recuperar correctament. Només llavors pot treballar el cervell amb eficàcia. Es podria dir: un bon somni, un bon rendiment cognitiu. Mentre descansem el nostre cervell segueix actiu... Així doncs: Gute Nacht, good night, buona notte, dobrou noc!
Sabia vostè que?
L’anglès britànic és la variant d’anglès que s’utilitza a Gran Bretanya. Forma part de les llengües germàniques occidentals, i és l’idioma natiu de 60 milions de persones. Mostra algunes diferències amb l’anglès americà. És una llengua pluricèntrica, i per tant compta amb múltiples formes estàndards. Aquestes diferències es troben, per exemple, en el vocabulari, la pronunciació, i l’ortografia. L’anglès britànic es divideix, al mateix temps, en diferents dialectes, els quals varien considerablement entre ells. Durant molt de temps, els parlants d’aquests dialectes van ser considerats com analfabets, i no els era possible trobar feina. Avui dia la situació és molt diferent, tot i que alguns dialectes representen un paper molt important a Gran Bretanya. L’anglès britànic ha estat fortament influenciat pel francès. Aquesta influència és deguda a la conquesta normada que van patir l’any 1066. Però Gran Bretanya també va exportar la seva llengua a altres continets amb les seves pròpies coquestes durant l’època colonial. I així és com l’anglès es va convertir en un dels idiomes més importants de món. Aníma’t i aprèn anglès! Però l’original, si us plau.