Manual de conversa

ca A la ciutat   »   af In die stad

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

25 [vyf en twintig]

In die stad

Tria com vols veure la traducció:   
català afrikaans Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. E- ----n- di----asi- t---g-an. Ek wil na die stasie toe gaan. E- w-l n- d-e s-a-i- t-e g-a-. ------------------------------ Ek wil na die stasie toe gaan. 0
M’agradaria anar a l’aeroport. E- wi- -a--i- lu-haw----- -aan. Ek wil na die lughawe toe gaan. E- w-l n- d-e l-g-a-e t-e g-a-. ------------------------------- Ek wil na die lughawe toe gaan. 0
M’agradaria anar al centre de la ciutat. Ek --l -----e --ddes--- -oe ga--. Ek wil na die middestad toe gaan. E- w-l n- d-e m-d-e-t-d t-e g-a-. --------------------------------- Ek wil na die middestad toe gaan. 0
Com vaig a l’estació? H-e---m -k b--d-e s-as-e? Hoe kom ek by die stasie? H-e k-m e- b- d-e s-a-i-? ------------------------- Hoe kom ek by die stasie? 0
Com vaig a l’aeroport? H-- k-- ek by---e -u-ha--? Hoe kom ek by die lughawe? H-e k-m e- b- d-e l-g-a-e- -------------------------- Hoe kom ek by die lughawe? 0
Com vaig al centre de la ciutat? Ho--k-- ---by -ie--idd----d? Hoe kom ek by die middestad? H-e k-m e- b- d-e m-d-e-t-d- ---------------------------- Hoe kom ek by die middestad? 0
Em fa falta un taxi. Ek s-ek -- t---. Ek soek ’n taxi. E- s-e- ’- t-x-. ---------------- Ek soek ’n taxi. 0
Em fa falta un pla de la ciutat. E- so-k ’- ----skaa-t. Ek soek ’n stadskaart. E- s-e- ’- s-a-s-a-r-. ---------------------- Ek soek ’n stadskaart. 0
Em fa falta un hotel. Ek--oek-’--ho--l. Ek soek ’n hotel. E- s-e- ’- h-t-l- ----------------- Ek soek ’n hotel. 0
M’agradaria llogar un cotxe. Ek w-l--raa--’n-mot-r-hu--. Ek wil graag ’n motor huur. E- w-l g-a-g ’- m-t-r h-u-. --------------------------- Ek wil graag ’n motor huur. 0
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. Hier-is-my -----etka-rt. Hier is my kredietkaart. H-e- i- m- k-e-i-t-a-r-. ------------------------ Hier is my kredietkaart. 0
Aquí teniu el meu permís de conduir. Hier-----y --bewy-. Hier is my rybewys. H-e- i- m- r-b-w-s- ------------------- Hier is my rybewys. 0
Què s’ha de visitar a la ciutat? W-t-i--daar-t----e---n-di--s---? Wat is daar te sien in die stad? W-t i- d-a- t- s-e- i- d-e s-a-? -------------------------------- Wat is daar te sien in die stad? 0
Vagi a la ciutat vella. G--- -a--ie -u ---d. Gaan na die ou stad. G-a- n- d-e o- s-a-. -------------------- Gaan na die ou stad. 0
Faci una visita guiada. Gaan--p------a---o--. Gaan op ’n stadstoer. G-a- o- ’- s-a-s-o-r- --------------------- Gaan op ’n stadstoer. 0
Vagi al port. Gaa--n- di- ---e. Gaan na die hawe. G-a- n- d-e h-w-. ----------------- Gaan na die hawe. 0
Faci un recorregut pel port. Ga-- ---’n-hawet-e-. Gaan op ’n hawetoer. G-a- o- ’- h-w-t-e-. -------------------- Gaan op ’n hawetoer. 0
Quines altres atraccions turístiques hi ha? W-tt---a-d-r--es-en--aa-------e ---daa- -og? Watter ander besienswaardighede is daar nog? W-t-e- a-d-r b-s-e-s-a-r-i-h-d- i- d-a- n-g- -------------------------------------------- Watter ander besienswaardighede is daar nog? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!