Manual de conversa

ca Treballar   »   af Werk

55 [cinquanta-cinc]

Treballar

Treballar

55 [vyf en vyftig]

Werk

Tria com vols veure la traducció:   
català afrikaans Engegar Més
De què treballa vostè? Wa- is --v-- -e-o-p? W-- i- u v-- b------ W-t i- u v-n b-r-e-? -------------------- Wat is u van beroep? 0
El meu marit és metge. M----n--s-’- dokte-. M- m-- i- ’- d------ M- m-n i- ’- d-k-e-. -------------------- My man is ’n dokter. 0
(Jo) treballo com a infermera a temps parcial. E--w-r- d-e-tyds-as--- --r-l--gs---. E- w--- d------- a- ’- v------------ E- w-r- d-e-t-d- a- ’- v-r-l-e-s-e-. ------------------------------------ Ek werk deeltyds as ’n verpleegster. 0
Aviat ens jubilarem. O-s -al -inneko-- o-s-pen--oe- -ntvang. O-- s-- b-------- o-- p------- o------- O-s s-l b-n-e-o-t o-s p-n-i-e- o-t-a-g- --------------------------------------- Ons sal binnekort ons pensioen ontvang. 0
Però els impostos són alts. M-a----e----a--ing-i- -oo-. M--- d-- b-------- i- h---- M-a- d-e b-l-s-i-g i- h-o-. --------------------------- Maar die belasting is hoog. 0
I l’assegurança de salut és cara. En ----es---e-sek-ring-------r. E- m------ v---------- i- d---- E- m-d-e-e v-r-e-e-i-g i- d-u-. ------------------------------- En mediese versekering is duur. 0
Què vols fer de gran? Wat-w-- jy -r-ag --n--g-word? W-- w-- j- g---- e----- w---- W-t w-l j- g-a-g e-n-a- w-r-? ----------------------------- Wat wil jy graag eendag word? 0
M’agradaria ser enginyer. Ek -il ---ag ’n--nge----r-word. E- w-- g---- ’- i-------- w---- E- w-l g-a-g ’- i-g-n-e-r w-r-. ------------------------------- Ek wil graag ’n ingenieur word. 0
(jo) vull estudiar a la universitat. E- -il---iv--si-ei---oe---an. E- w-- u----------- t-- g---- E- w-l u-i-e-s-t-i- t-e g-a-. ----------------------------- Ek wil universiteit toe gaan. 0
Sóc un becari / una becària. Ek -s -n---n-e-n“. E- i- ’- „-------- E- i- ’- „-n-e-n-. ------------------ Ek is ’n „intern“. 0
No guanyo gaire. Ek ve-d-e- --- ve-- ni-. E- v------ n-- v--- n--- E- v-r-i-n n-e v-e- n-e- ------------------------ Ek verdien nie veel nie. 0
Estic fent unes pràctiques a l’estranger. E- doe--my-i-ternsk----- -i- b--tel---. E- d--- m- i--------- i- d-- b--------- E- d-e- m- i-t-r-s-a- i- d-e b-i-e-a-d- --------------------------------------- Ek doen my internskap in die buiteland. 0
Aquest és el meu cap / el meu jefe. D-t i--my--a--. D-- i- m- b---- D-t i- m- b-a-. --------------- Dit is my baas. 0
Tinc bons companys de feina. Ek -et-ga-- --l---a-. E- h-- g--- k-------- E- h-t g-w- k-l-e-a-. --------------------- Ek het gawe kollegas. 0
Al migdia, sempre anem a la cantina. S-idda-s-ga-n-ons--lt-- --o-g---e. S------- g--- o-- a---- k---- t--- S-i-d-g- g-a- o-s a-t-d k-o-g t-e- ---------------------------------- Smiddags gaan ons altyd kroeg toe. 0
Estic buscant feina. Ek ---op-soek-na-w--k. E- i- o- s--- n- w---- E- i- o- s-e- n- w-r-. ---------------------- Ek is op soek na werk. 0
Estic desocupat des de fa un any. E- ---al ’n jaa-----kl-os. E- i- a- ’- j--- w-------- E- i- a- ’- j-a- w-r-l-o-. -------------------------- Ek is al ’n jaar werkloos. 0
Hi ha massa desocupats en aquest país. Da-- i- -----el -e-k-ose -e-se--- --é-l---. D--- i- t- v--- w------- m---- i- d-- l---- D-a- i- t- v-e- w-r-l-s- m-n-e i- d-é l-n-. ------------------------------------------- Daar is te veel werklose mense in dié land. 0

La memòria necessita el llenguatge

Molta gent recorda el seu primer dia d'escola. Tanmateix, són incapaços de recordar res abans d'aquesta data. No conservem gairebé records del nostre primer any de vida. Per què passa això? Per què no recordem cap de les experiències que vam tenir quan érem nadons? La raó cal buscar-la en el nostre desenvolupament. Llengua i memòria es desenvolupen aproximadament al mateix temps. I per poder recordar, un individu necessita el recurs del llenguatge. És a dir, necessita paraules per a les seves vivències. Els científics han realitzat diferents estudis amb nens. A través d'ells han fet interessants descobriments. Tan aviat com els nens aprenen a parlar, obliden totes les seves experiències prèvies. L'inici del llenguatge és, per tant, el principi de la memòria. Durant els primers tres anys de vida els nens aprenen sense parar. Experimenten cada dia noves coses. En aquesta edat, llavors, tenen moltes experiències importants. Tanmateix, es perd la memòria de totes elles. Els psicòlegs anomenen aquest fenomen ‘amnèsia infantil’. Només les coses que els nens poden anomenar, resten. La memòria autobiogràfica salvaguarda les vivències personals. Funciona com un diari. S'hi registra tot el que és important per la nostra vida. Així es com la memòria autobiogràfica configura la nostra identitat. Però el seu desenvolupament depèn de l'aprenentatge previ de la llengua materna. I només gràcies a la llengua podem activar la nostra memòria. Per descomptat, tot el que experimentem quan érem nadons no s'ha esborrat i prou. Està emmagatzemat en algun lloc del nostre cervell. Però hem perdut per sempre la clau que ens permet l'accés... - una llàstima, oi?