Manual de conversa

ca A la ciutat   »   pa ਸ਼ਹਿਰ ਵਿੱਚ

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

25 [ਪੱਚੀ]

25 [Pacī]

ਸ਼ਹਿਰ ਵਿੱਚ

[śahira vica]

Tria com vols veure la traducció:   
català punjabi Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. ਮ-ਂ--ਟ--ਨ -ਾ-- -ਾਹੁੰਦਾ /-ਚ-ਹੁ-ਦ- -ਾਂ। ਮ-- ਸਟ-ਸ਼ਨ ਜ-ਣ- ਚ-ਹ--ਦ- / ਚ-ਹ--ਦ- ਹ--। ਮ-ਂ ਸ-ੇ-ਨ ਜ-ਣ- ਚ-ਹ-ੰ-ਾ / ਚ-ਹ-ੰ-ੀ ਹ-ਂ- ------------------------------------- ਮੈਂ ਸਟੇਸ਼ਨ ਜਾਣਾ ਚਾਹੁੰਦਾ / ਚਾਹੁੰਦੀ ਹਾਂ। 0
m-i--s---śa---jāṇā--āh-dā- cā--d--h-ṁ. maiṁ saṭēśana jāṇā cāhudā/ cāhudī hāṁ. m-i- s-ṭ-ś-n- j-ṇ- c-h-d-/ c-h-d- h-ṁ- -------------------------------------- maiṁ saṭēśana jāṇā cāhudā/ cāhudī hāṁ.
M’agradaria anar a l’aeroport. ਮੈ-----ਈ----- --ਣ- -ਾਹੁ-ਦਾ - ਚ-ਹੁੰ-- --ਂ। ਮ-- ਹਵ-ਈ ਅ-ਡ- ਜ-ਣ- ਚ-ਹ--ਦ- / ਚ-ਹ--ਦ- ਹ--। ਮ-ਂ ਹ-ਾ- ਅ-ਡ- ਜ-ਣ- ਚ-ਹ-ੰ-ਾ / ਚ-ਹ-ੰ-ੀ ਹ-ਂ- ----------------------------------------- ਮੈਂ ਹਵਾਈ ਅੱਡੇ ਜਾਣਾ ਚਾਹੁੰਦਾ / ਚਾਹੁੰਦੀ ਹਾਂ। 0
Mai--ha-ā'ī--ḍ-----ā ---u-ā- c-hud- --ṁ. Maiṁ havā'ī aḍē jāṇā cāhudā/ cāhudī hāṁ. M-i- h-v-'- a-ē j-ṇ- c-h-d-/ c-h-d- h-ṁ- ---------------------------------------- Maiṁ havā'ī aḍē jāṇā cāhudā/ cāhudī hāṁ.
M’agradaria anar al centre de la ciutat. ਮੈ- -ਹਿਰ ਜ-ਣ----ਹ-ੰਦ--- -ਾਹ--ਦੀ ਹਾ-। ਮ-- ਸ਼ਹ-ਰ ਜ-ਣ- ਚ-ਹ--ਦ- / ਚ-ਹ--ਦ- ਹ--। ਮ-ਂ ਸ਼-ਿ- ਜ-ਣ- ਚ-ਹ-ੰ-ਾ / ਚ-ਹ-ੰ-ੀ ਹ-ਂ- ------------------------------------ ਮੈਂ ਸ਼ਹਿਰ ਜਾਣਾ ਚਾਹੁੰਦਾ / ਚਾਹੁੰਦੀ ਹਾਂ। 0
M----ś-h--a-j----cā--dā---ā-u---hā-. Maiṁ śahira jāṇā cāhudā/ cāhudī hāṁ. M-i- ś-h-r- j-ṇ- c-h-d-/ c-h-d- h-ṁ- ------------------------------------ Maiṁ śahira jāṇā cāhudā/ cāhudī hāṁ.
Com vaig a l’estació? ਮੈ- -ਟੇਸ਼- ਕਿਵ-- ਜਾਵਾ-? ਮ-- ਸਟ-ਸ਼ਨ ਕ-ਵ-- ਜ-ਵ--? ਮ-ਂ ਸ-ੇ-ਨ ਕ-ਵ-ਂ ਜ-ਵ-ਂ- ---------------------- ਮੈਂ ਸਟੇਸ਼ਨ ਕਿਵੇਂ ਜਾਵਾਂ? 0
M--ṁ s--ē-ana-kivē--jā--ṁ? Maiṁ saṭēśana kivēṁ jāvāṁ? M-i- s-ṭ-ś-n- k-v-ṁ j-v-ṁ- -------------------------- Maiṁ saṭēśana kivēṁ jāvāṁ?
Com vaig a l’aeroport? ਮੈਂ ਹਵ---ਅੱਡੇ ਕਿਵੇ--ਜਾ-ਾ-? ਮ-- ਹਵ-ਈ ਅ-ਡ- ਕ-ਵ-- ਜ-ਵ--? ਮ-ਂ ਹ-ਾ- ਅ-ਡ- ਕ-ਵ-ਂ ਜ-ਵ-ਂ- -------------------------- ਮੈਂ ਹਵਾਈ ਅੱਡੇ ਕਿਵੇਂ ਜਾਵਾਂ? 0
Ma---h-v-'- a-----v-ṁ-j-v-ṁ? Maiṁ havā'ī aḍē kivēṁ jāvāṁ? M-i- h-v-'- a-ē k-v-ṁ j-v-ṁ- ---------------------------- Maiṁ havā'ī aḍē kivēṁ jāvāṁ?
Com vaig al centre de la ciutat? ਮ-----ਿਰ -ਿਵ-ਂ ਜਾ-ਾਂ? ਮ-- ਸ਼ਹ-ਰ ਕ-ਵ-- ਜ-ਵ--? ਮ-ਂ ਸ਼-ਿ- ਕ-ਵ-ਂ ਜ-ਵ-ਂ- --------------------- ਮੈਂ ਸ਼ਹਿਰ ਕਿਵੇਂ ਜਾਵਾਂ? 0
M-iṁ ś-hir---i--ṁ -ā-ā-? Maiṁ śahira kivēṁ jāvāṁ? M-i- ś-h-r- k-v-ṁ j-v-ṁ- ------------------------ Maiṁ śahira kivēṁ jāvāṁ?
Em fa falta un taxi. ਮ-ਨ-ੰ-----ਟੈ-ਸੀ ਚਾਹੀਦ---ੈ। ਮ-ਨ-- ਇ-ਕ ਟ-ਕਸ- ਚ-ਹ-ਦ- ਹ-। ਮ-ਨ-ੰ ਇ-ਕ ਟ-ਕ-ੀ ਚ-ਹ-ਦ- ਹ-। -------------------------- ਮੈਨੂੰ ਇੱਕ ਟੈਕਸੀ ਚਾਹੀਦੀ ਹੈ। 0
Main- ika--a----- c-hīd- --i. Mainū ika ṭaikasī cāhīdī hai. M-i-ū i-a ṭ-i-a-ī c-h-d- h-i- ----------------------------- Mainū ika ṭaikasī cāhīdī hai.
Em fa falta un pla de la ciutat. ਮ-ਨ-ੰ ਸ਼-ਿਰ ---ਇ-ਕ --ਸ਼ਾ---ਹੀ-ਾ-ਹੈ। ਮ-ਨ-- ਸ਼ਹ-ਰ ਦ- ਇ-ਕ ਨਕਸ਼- ਚ-ਹ-ਦ- ਹ-। ਮ-ਨ-ੰ ਸ਼-ਿ- ਦ- ਇ-ਕ ਨ-ਸ਼- ਚ-ਹ-ਦ- ਹ-। --------------------------------- ਮੈਨੂੰ ਸ਼ਹਿਰ ਦਾ ਇੱਕ ਨਕਸ਼ਾ ਚਾਹੀਦਾ ਹੈ। 0
M--n- ś--ira-d---k- ----śā cāh--- hai. Mainū śahira dā ika nakaśā cāhīdā hai. M-i-ū ś-h-r- d- i-a n-k-ś- c-h-d- h-i- -------------------------------------- Mainū śahira dā ika nakaśā cāhīdā hai.
Em fa falta un hotel. ਮੈ--- --ਕ----- ਚ-ਹ-ਦ- -ੈ। ਮ-ਨ-- ਇ-ਕ ਹ-ਟਲ ਚ-ਹ-ਦ- ਹ-। ਮ-ਨ-ੰ ਇ-ਕ ਹ-ਟ- ਚ-ਹ-ਦ- ਹ-। ------------------------- ਮੈਨੂੰ ਇੱਕ ਹੋਟਲ ਚਾਹੀਦਾ ਹੈ। 0
M-----i-a h----a---hī-ā h--. Mainū ika hōṭala cāhīdā hai. M-i-ū i-a h-ṭ-l- c-h-d- h-i- ---------------------------- Mainū ika hōṭala cāhīdā hai.
M’agradaria llogar un cotxe. ਮ----ੱਕ--ੱ-- -ਿਰ-- ਤੇ-ਲ----ਹ-। ਮ-- ਇ-ਕ ਗ-ਡ- ਕ-ਰ-ਏ ਤ- ਲ-ਣ- ਹ-। ਮ-ਂ ਇ-ਕ ਗ-ਡ- ਕ-ਰ-ਏ ਤ- ਲ-ਣ- ਹ-। ------------------------------ ਮੈਂ ਇੱਕ ਗੱਡੀ ਕਿਰਾਏ ਤੇ ਲੈਣੀ ਹੈ। 0
M-i---k- ga-----rā-- t- --i-ī--ai. Maiṁ ika gaḍī kirā'ē tē laiṇī hai. M-i- i-a g-ḍ- k-r-'- t- l-i-ī h-i- ---------------------------------- Maiṁ ika gaḍī kirā'ē tē laiṇī hai.
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. ਇ-----ਾ ਕ੍ਰ-ਡਿ- ---ਡ ਹ-। ਇਹ ਮ-ਰ- ਕ-ਰ-ਡ-ਟ ਕ-ਰਡ ਹ-। ਇ- ਮ-ਰ- ਕ-ਰ-ਡ-ਟ ਕ-ਰ- ਹ-। ------------------------ ਇਹ ਮੇਰਾ ਕ੍ਰੈਡਿਟ ਕਾਰਡ ਹੈ। 0
Ih--mē-- --a---ṭa --r----h-i. Iha mērā kraiḍiṭa kāraḍa hai. I-a m-r- k-a-ḍ-ṭ- k-r-ḍ- h-i- ----------------------------- Iha mērā kraiḍiṭa kāraḍa hai.
Aquí teniu el meu permís de conduir. ਇ--ਮ-ਰ- ਲ--ੈ-----। ਇਹ ਮ-ਰ- ਲਈਸ--ਸ ਹ-। ਇ- ਮ-ਰ- ਲ-ਸ-ਂ- ਹ-। ------------------ ਇਹ ਮੇਰਾ ਲਈਸੈਂਸ ਹੈ। 0
I-- m----------in-a -ai. Iha mērā la'īsainsa hai. I-a m-r- l-'-s-i-s- h-i- ------------------------ Iha mērā la'īsainsa hai.
Què s’ha de visitar a la ciutat? ਸ਼-ਿਰ-ਵਿ-ਚ -ੇ-ਣ-ਯੋ- -- - -ੀ -ੈ? ਸ਼ਹ-ਰ ਵ--ਚ ਵ-ਖਣ ਯ-ਗ ਕ- – ਕ- ਹ-? ਸ਼-ਿ- ਵ-ੱ- ਵ-ਖ- ਯ-ਗ ਕ- – ਕ- ਹ-? ------------------------------ ਸ਼ਹਿਰ ਵਿੱਚ ਵੇਖਣ ਯੋਗ ਕੀ – ਕੀ ਹੈ? 0
Śahi------a--ēkh-ṇa--ō---kī-- -ī hai? Śahira vica vēkhaṇa yōga kī – kī hai? Ś-h-r- v-c- v-k-a-a y-g- k- – k- h-i- ------------------------------------- Śahira vica vēkhaṇa yōga kī – kī hai?
Vagi a la ciutat vella. ਤੁਸ-ਂ ਪ-ਰਾ-- --ਿਰ-ਵਿੱਚ -ਾਓ। ਤ-ਸ-- ਪ-ਰ-ਣ- ਸ਼ਹ-ਰ ਵ--ਚ ਜ-ਓ। ਤ-ਸ-ਂ ਪ-ਰ-ਣ- ਸ਼-ਿ- ਵ-ੱ- ਜ-ਓ- --------------------------- ਤੁਸੀਂ ਪੁਰਾਣੇ ਸ਼ਹਿਰ ਵਿੱਚ ਜਾਓ। 0
Tu-īṁ----āṇē ś---ra -----jā'ō. Tusīṁ purāṇē śahira vica jā'ō. T-s-ṁ p-r-ṇ- ś-h-r- v-c- j-'-. ------------------------------ Tusīṁ purāṇē śahira vica jā'ō.
Faci una visita guiada. ਤ-ਸੀ- --ਿਰ-–--ਰਸ਼- ਕਰ-। ਤ-ਸ-- ਸ਼ਹ-ਰ – ਦਰਸ਼ਨ ਕਰ-। ਤ-ਸ-ਂ ਸ਼-ਿ- – ਦ-ਸ਼- ਕ-ੋ- ---------------------- ਤੁਸੀਂ ਸ਼ਹਿਰ – ਦਰਸ਼ਨ ਕਰੋ। 0
T-sīṁ-ś--ira --da-aśa-- --rō. Tusīṁ śahira – daraśana karō. T-s-ṁ ś-h-r- – d-r-ś-n- k-r-. ----------------------------- Tusīṁ śahira – daraśana karō.
Vagi al port. ਤ-----ਬੰਦਰ--- -ੇ -ਾਓ। ਤ-ਸ-- ਬ-ਦਰਗ-ਹ ਤ- ਜ-ਓ। ਤ-ਸ-ਂ ਬ-ਦ-ਗ-ਹ ਤ- ਜ-ਓ- --------------------- ਤੁਸੀਂ ਬੰਦਰਗਾਹ ਤੇ ਜਾਓ। 0
Tu-īṁ b-da-----a-tē----ō. Tusīṁ badaragāha tē jā'ō. T-s-ṁ b-d-r-g-h- t- j-'-. ------------------------- Tusīṁ badaragāha tē jā'ō.
Faci un recorregut pel port. ਤੁਸ-ਂ -ੰ----ਹ-- ਦਰਸ਼ਨ ਕਰੋ। ਤ-ਸ-- ਬ-ਦਰਗ-ਹ – ਦਰਸ਼ਨ ਕਰ-। ਤ-ਸ-ਂ ਬ-ਦ-ਗ-ਹ – ਦ-ਸ਼- ਕ-ੋ- ------------------------- ਤੁਸੀਂ ਬੰਦਰਗਾਹ – ਦਰਸ਼ਨ ਕਰੋ। 0
Tus-ṁ-----r--āh- - -a-a---a --rō. Tusīṁ badaragāha – daraśana karō. T-s-ṁ b-d-r-g-h- – d-r-ś-n- k-r-. --------------------------------- Tusīṁ badaragāha – daraśana karō.
Quines altres atraccions turístiques hi ha? ਇਸ--- ਬਿਨਾਂ -ੋਰ-ਦ-ਖਣ --ਇਕ-ਕ- ਹ-? ਇਸਤ-- ਬ-ਨ-- ਹ-ਰ ਦ-ਖਣ ਲ-ਇਕ ਕ- ਹ-? ਇ-ਤ-ਂ ਬ-ਨ-ਂ ਹ-ਰ ਦ-ਖ- ਲ-ਇ- ਕ- ਹ-? -------------------------------- ਇਸਤੋਂ ਬਿਨਾਂ ਹੋਰ ਦੇਖਣ ਲਾਇਕ ਕੀ ਹੈ? 0
Is--ōṁ--i--ṁ----a d-kha-a -ā--k- -- ---? Isatōṁ bināṁ hōra dēkhaṇa lā'ika kī hai? I-a-ō- b-n-ṁ h-r- d-k-a-a l-'-k- k- h-i- ---------------------------------------- Isatōṁ bināṁ hōra dēkhaṇa lā'ika kī hai?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!