Manual de conversa

ca A la ciutat   »   be У горадзе

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

25 [дваццаць пяць]

25 [dvatstsats’ pyats’]

У горадзе

[U goradze]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. Мне т-эба -а вакза-. М-- т---- н- в------ М-е т-э-а н- в-к-а-. -------------------- Мне трэба на вакзал. 0
Mn- -re-- -- v-----. M-- t---- n- v------ M-e t-e-a n- v-k-a-. -------------------- Mne treba na vakzal.
M’agradaria anar a l’aeroport. Мне ---ба - аэр---р-. М-- т---- ў а-------- М-е т-э-а ў а-р-п-р-. --------------------- Мне трэба ў аэрапорт. 0
M-e ----- - -e--p--t. M-- t---- u a-------- M-e t-e-a u a-r-p-r-. --------------------- Mne treba u aeraport.
M’agradaria anar al centre de la ciutat. М---т--ба-ў-цэнт- гор--а. М-- т---- ў ц---- г------ М-е т-э-а ў ц-н-р г-р-д-. ------------------------- Мне трэба ў цэнтр горада. 0
Mn- treb--- tse-tr g-----. M-- t---- u t----- g------ M-e t-e-a u t-e-t- g-r-d-. -------------------------- Mne treba u tsentr gorada.
Com vaig a l’estació? Я---н---р-п-ц---- ---з-л? Я- м-- т------ н- в------ Я- м-е т-а-і-ь н- в-к-а-? ------------------------- Як мне трапіць на вакзал? 0
Y-- -ne--r-p---’ -a va----? Y-- m-- t------- n- v------ Y-k m-e t-a-і-s- n- v-k-a-? --------------------------- Yak mne trapіts’ na vakzal?
Com vaig a l’aeroport? Як мн--тра-і---у -----ор-? Я- м-- т------ у а-------- Я- м-е т-а-і-ь у а-р-п-р-? -------------------------- Як мне трапіць у аэрапорт? 0
Ya----e-trap-t-- u-----port? Y-- m-- t------- u a-------- Y-k m-e t-a-і-s- u a-r-p-r-? ---------------------------- Yak mne trapіts’ u aeraport?
Com vaig al centre de la ciutat? Я- -не-т--п----------- г-рад-? Я- м-- т------ у ц---- г------ Я- м-е т-а-і-ь у ц-н-р г-р-д-? ------------------------------ Як мне трапіць у цэнтр горада? 0
Y-k---- --ap--s---------- gorada? Y-- m-- t------- u t----- g------ Y-k m-e t-a-і-s- u t-e-t- g-r-d-? --------------------------------- Yak mne trapіts’ u tsentr gorada?
Em fa falta un taxi. Мн----т-э-н-е-----і. М-- п-------- т----- М-е п-т-э-н-е т-к-і- -------------------- Мне патрэбнае таксі. 0
Mne-patr---ae ----і. M-- p-------- t----- M-e p-t-e-n-e t-k-і- -------------------- Mne patrebnae taksі.
Em fa falta un pla de la ciutat. М-- -------а- к-рт- -----а. М-- п-------- к---- г------ М-е п-т-э-н-я к-р-а г-р-д-. --------------------------- Мне патрэбная карта горада. 0
M-- --t----aya --r----or-d-. M-- p--------- k---- g------ M-e p-t-e-n-y- k-r-a g-r-d-. ---------------------------- Mne patrebnaya karta gorada.
Em fa falta un hotel. М-- па---б-----а-ц---ца. М-- п-------- г--------- М-е п-т-э-н-я г-с-і-і-а- ------------------------ Мне патрэбная гасцініца. 0
Mn- p--r-bnaya -ast-іn-t--. M-- p--------- g----------- M-e p-t-e-n-y- g-s-s-n-t-a- --------------------------- Mne patrebnaya gastsіnіtsa.
M’agradaria llogar un cotxe. Я------ бы----а--л- б- ў--ц--на-р--а- маш--у. Я х---- б- / х----- б- ў---- н------- м------ Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- ў-я-ь н-п-а-а- м-ш-н-. --------------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы ўзяць напракат машыну. 0
Y- k--t--- by ---h----la-by u--a--’ napra-----ashynu. Y- k------ b- / k------- b- u------ n------- m------- Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- u-y-t-’ n-p-a-a- m-s-y-u- ----------------------------------------------------- Ya khatseu by / khatsela by uzyats’ naprakat mashynu.
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. Во---м-я-к---ытн-я---ртка. В--- м-- к-------- к------ В-с- м-я к-э-ы-н-я к-р-к-. -------------------------- Вось мая крэдытная картка. 0
V-s’-ma---k--d--n-ya -artk-. V--- m--- k--------- k------ V-s- m-y- k-e-y-n-y- k-r-k-. ---------------------------- Vos’ maya kredytnaya kartka.
Aquí teniu el meu permís de conduir. Во-- маё в--з-це-ьс-а- --све-ч-нне. В--- м-- в------------ п----------- В-с- м-ё в-д-і-е-ь-к-е п-с-е-ч-н-е- ----------------------------------- Вось маё вадзіцельскае пасведчанне. 0
Vos--mae-vadzіtse---k-e -asvedchan-e. V--- m-- v------------- p------------ V-s- m-e v-d-і-s-l-s-a- p-s-e-c-a-n-. ------------------------------------- Vos’ mae vadzіtsel’skae pasvedchanne.
Què s’ha de visitar a la ciutat? Што --ж---пагл-дз--- - го-а-зе? Ш-- м---- п--------- у г------- Ш-о м-ж-а п-г-я-з-ц- у г-р-д-е- ------------------------------- Што можна паглядзець у горадзе? 0
Sh-o-moz-na-pag-y--z--s- ----r--z-? S--- m----- p----------- u g------- S-t- m-z-n- p-g-y-d-e-s- u g-r-d-e- ----------------------------------- Shto mozhna paglyadzets’ u goradze?
Vagi a la ciutat vella. Схад-іце-ў с-а-- го-а-! С------- ў с---- г----- С-а-з-ц- ў с-а-ы г-р-д- ----------------------- Схадзіце ў стары горад! 0
Sk--d------- ----y gorad! S--------- u s---- g----- S-h-d-і-s- u s-a-y g-r-d- ------------------------- Skhadzіtse u stary gorad!
Faci una visita guiada. Зр--іце-э-ск-рсі- н----тоб-се! З------ э-------- н- а-------- З-а-і-е э-с-у-с-ю н- а-т-б-с-! ------------------------------ Зрабіце экскурсію на аўтобусе! 0
Zra----e eks-ursі-- -- aut--us-! Z------- e--------- n- a-------- Z-a-і-s- e-s-u-s-y- n- a-t-b-s-! -------------------------------- Zrabіtse ekskursіyu na autobuse!
Vagi al port. С-а----- --п--т! С------- ў п---- С-а-з-ц- ў п-р-! ---------------- Схадзіце ў порт! 0
S-h--zі--e-u--o-t! S--------- u p---- S-h-d-і-s- u p-r-! ------------------ Skhadzіtse u port!
Faci un recorregut pel port. Зра-і-е --скур-ію-п--порц-! З------ э-------- п- п----- З-а-і-е э-с-у-с-ю п- п-р-е- --------------------------- Зрабіце экскурсію па порце! 0
Zr--і--e-ek--ur-іy-----p----e! Z------- e--------- p- p------ Z-a-і-s- e-s-u-s-y- p- p-r-s-! ------------------------------ Zrabіtse ekskursіyu pa portse!
Quines altres atraccions turístiques hi ha? Які---шчэ-с-а------і -ут ---- а-р-м----т-га? Я--- я--- с--------- т-- ё--- а----- г------ Я-і- я-ч- с-а-у-а-ц- т-т ё-ц- а-р-м- г-т-г-? -------------------------------------------- Якія яшчэ славутасці тут ёсць акрамя гэтага? 0
Y---y- -as-che s-avu-a-tsі---t -o-ts’ ak-a--a-geta--? Y----- y------ s---------- t-- y----- a------ g------ Y-k-y- y-s-c-e s-a-u-a-t-і t-t y-s-s- a-r-m-a g-t-g-? ----------------------------------------------------- Yakіya yashche slavutastsі tut yosts’ akramya getaga?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!