Manual de conversa

ca A la ciutat   »   kk In the city

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

25 [жиырма бес]

25 [jïırma bes]

In the city

[Qalada]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. М-ға---о-----а б-ру---р--. М---- в------- б--- к----- М-ғ-н в-к-а-ғ- б-р- к-р-к- -------------------------- Маған вокзалға бару керек. 0
Mağa- -ok------b-rw-kerek. M---- v------- b--- k----- M-ğ-n v-k-a-ğ- b-r- k-r-k- -------------------------- Mağan vokzalğa barw kerek.
M’agradaria anar a l’aeroport. М-ған --е--йға--а-----ре-. М---- ә------- б--- к----- М-ғ-н ә-е-а-ғ- б-р- к-р-к- -------------------------- Маған әуежайға бару керек. 0
M-ğ-n-äwej-y-a ba----e---. M---- ä------- b--- k----- M-ğ-n ä-e-a-ğ- b-r- k-r-k- -------------------------- Mağan äwejayğa barw kerek.
M’agradaria anar al centre de la ciutat. М-ға- ------ртал---н- -ару--ер-к. М---- қ--- о--------- б--- к----- М-ғ-н қ-л- о-т-л-ғ-н- б-р- к-р-к- --------------------------------- Маған қала орталығына бару керек. 0
Ma-an -ala -r-alı-ın--bar---er-k. M---- q--- o--------- b--- k----- M-ğ-n q-l- o-t-l-ğ-n- b-r- k-r-k- --------------------------------- Mağan qala ortalığına barw kerek.
Com vaig a l’estació? Во-з-----қа----барса--б---ды? В------- қ---- б----- б------ В-к-а-ғ- қ-л-й б-р-а- б-л-д-? ----------------------------- Вокзалға қалай барсам болады? 0
Vok--l---qa-a--bar-a--bo-adı? V------- q---- b----- b------ V-k-a-ğ- q-l-y b-r-a- b-l-d-? ----------------------------- Vokzalğa qalay barsam boladı?
Com vaig a l’aeroport? Әуе-а--- --л---б-р--м---ла-ы? Ә------- қ---- б----- б------ Ә-е-а-ғ- қ-л-й б-р-а- б-л-д-? ----------------------------- Әуежайға қалай барсам болады? 0
Ä-eja--a-q-lay -a-sam b--adı? Ä------- q---- b----- b------ Ä-e-a-ğ- q-l-y b-r-a- b-l-d-? ----------------------------- Äwejayğa qalay barsam boladı?
Com vaig al centre de la ciutat? Қа-а-о--ал-ғ-н- қа-а--ба-сам-бол-д-? Қ--- о--------- қ---- б----- б------ Қ-л- о-т-л-ғ-н- қ-л-й б-р-а- б-л-д-? ------------------------------------ Қала орталығына қалай барсам болады? 0
Q-l- orta-ı---a -al-y b-r-a- --l--ı? Q--- o--------- q---- b----- b------ Q-l- o-t-l-ğ-n- q-l-y b-r-a- b-l-d-? ------------------------------------ Qala ortalığına qalay barsam boladı?
Em fa falta un taxi. Маға- -акси -ер-к. М---- т---- к----- М-ғ-н т-к-и к-р-к- ------------------ Маған такси керек. 0
Ma-an -ak-ï---r--. M---- t---- k----- M-ğ-n t-k-ï k-r-k- ------------------ Mağan taksï kerek.
Em fa falta un pla de la ciutat. М---- -ал-н-ң-к-рта-ы----е-. М---- қ------ к------ к----- М-ғ-н қ-л-н-ң к-р-а-ы к-р-к- ---------------------------- Маған қаланың картасы керек. 0
M--an -a-a-ıñ--a-t--- k-re-. M---- q------ k------ k----- M-ğ-n q-l-n-ñ k-r-a-ı k-r-k- ---------------------------- Mağan qalanıñ kartası kerek.
Em fa falta un hotel. М-ған --н-- -й -ере-. М---- қ---- ү- к----- М-ғ-н қ-н-қ ү- к-р-к- --------------------- Маған қонақ үй керек. 0
Mağa----n-- -y-kerek. M---- q---- ü- k----- M-ğ-n q-n-q ü- k-r-k- --------------------- Mağan qonaq üy kerek.
M’agradaria llogar un cotxe. Мен -алғ- кө--к-ал-ам-д-п-ед--. М-- ж---- к---- а---- д-- е---- М-н ж-л-а к-л-к а-с-м д-п е-і-. ------------------------------- Мен жалға көлік алсам деп едім. 0
M-- j-lğa-köl-- -ls-- --p-ed-m. M-- j---- k---- a---- d-- e---- M-n j-l-a k-l-k a-s-m d-p e-i-. ------------------------------- Men jalğa kölik alsam dep edim.
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. М-не--ен-ң не--е--а--ам. М--- м---- н---- к------ М-н- м-н-ң н-с-е к-р-а-. ------------------------ Міне менің несие картам. 0
M-n--meni- -e-ï---a--a-. M--- m---- n---- k------ M-n- m-n-ñ n-s-e k-r-a-. ------------------------ Mine meniñ nesïe kartam.
Aquí teniu el meu permís de conduir. Міне---нің-----ізу-і к-әл----. М--- м---- ж-------- к-------- М-н- м-н-ң ж-р-і-у-і к-ә-і-і-. ------------------------------ Міне менің жүргізуші куәлігім. 0
M-ne-m-n-- -ü--i-----kwä--g-m. M--- m---- j-------- k-------- M-n- m-n-ñ j-r-i-w-i k-ä-i-i-. ------------------------------ Mine meniñ jürgizwşi kwäligim.
Què s’ha de visitar a la ciutat? Қ--ада-----т-н -е бар? Қ----- к------ н- б--- Қ-л-д- к-р-т-н н- б-р- ---------------------- Қалада көретін не бар? 0
Q--ada --r--in--e b--? Q----- k------ n- b--- Q-l-d- k-r-t-n n- b-r- ---------------------- Qalada köretin ne bar?
Vagi a la ciutat vella. Еск--қ-ла-а--а-ы---. Е--- қ----- б------- Е-к- қ-л-ғ- б-р-ң-з- -------------------- Ескі қалаға барыңыз. 0
E----qala-a ----ñ-z. E--- q----- b------- E-k- q-l-ğ- b-r-ñ-z- -------------------- Eski qalağa barıñız.
Faci una visita guiada. Қалан- шол-п эк----с-- ---а---. Қ----- ш---- э-------- ж------- Қ-л-н- ш-л-п э-с-у-с-я ж-с-ң-з- ------------------------------- Қаланы шолып экскурсия жасаңыз. 0
Qalan- ş-lı--ék---r-ï-----sañız. Q----- ş---- é--------- j------- Q-l-n- ş-l-p é-s-w-s-y- j-s-ñ-z- -------------------------------- Qalanı şolıp ékskwrsïya jasañız.
Vagi al port. Пор-қа ба-ыңыз. П----- б------- П-р-қ- б-р-ң-з- --------------- Портқа барыңыз. 0
P---q- --r-ñ-z. P----- b------- P-r-q- b-r-ñ-z- --------------- Portqa barıñız.
Faci un recorregut pel port. По-тқа--к-к-рси- --с-ң--. П----- э-------- ж------- П-р-қ- э-с-у-с-я ж-с-ң-з- ------------------------- Портқа экскурсия жасаңыз. 0
P--t-a-é-skw-s-y- jas--ız. P----- é--------- j------- P-r-q- é-s-w-s-y- j-s-ñ-z- -------------------------- Portqa ékskwrsïya jasañız.
Quines altres atraccions turístiques hi ha? О-а- б---а тағы қ---а- кө--к-----р--р ---? О--- б---- т--- қ----- к------ ж----- б--- О-а- б-с-а т-ғ- қ-н-а- к-р-к-і ж-р-е- б-р- ------------------------------------------ Одан басқа тағы қандай көрікті жерлер бар? 0
O-an ----a-ta-ı--a--ay-kö---ti---rler b-r? O--- b---- t--- q----- k------ j----- b--- O-a- b-s-a t-ğ- q-n-a- k-r-k-i j-r-e- b-r- ------------------------------------------ Odan basqa tağı qanday körikti jerler bar?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!