Manual de conversa

ca Demanar el camí   »   sr Питати за пут

40 [quaranta]

Demanar el camí

Demanar el camí

40 [четрдесет]

40 [četrdeset]

Питати за пут

[Pitati za put]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Perdoni! Изв-----! И-------- И-в-н-т-! --------- Извините! 0
Iz-i-i--! I-------- I-v-n-t-! --------- Izvinite!
Que em podria ajudar? Може-е -и--- пом-ћ-? М----- л- м- п------ М-ж-т- л- м- п-м-ћ-? -------------------- Можете ли ми помоћи? 0
M--ete--i-mi -----́i? M----- l- m- p------- M-ž-t- l- m- p-m-c-i- --------------------- Možete li mi pomoći?
On hi ha un bon restaurant per aquí? Где ---е-и-- д-б-р р--т-ран? Г-- о--- и-- д---- р-------- Г-е о-д- и-а д-б-р р-с-о-а-? ---------------------------- Где овде има добар ресторан? 0
Gde --de ima dob----est-r-n? G-- o--- i-- d---- r-------- G-e o-d- i-a d-b-r r-s-o-a-? ---------------------------- Gde ovde ima dobar restoran?
Giri a l’esquerra a la cantonada. И-и-е---в- из---гла. И---- л--- и-- у---- И-и-е л-в- и-а у-л-. -------------------- Идите лево иза угла. 0
Id--e lev--i---u--a. I---- l--- i-- u---- I-i-e l-v- i-a u-l-. -------------------- Idite levo iza ugla.
Després continui una mica recte. За-и- -ди-е-пр-во -е----де- ----. З---- и---- п---- ј---- д-- п---- З-т-м и-и-е п-а-о ј-д-н д-о п-т-. --------------------------------- Затим идите право један део пута. 0
Za-im----t---ra-o -ed-n de- -ut-. Z---- i---- p---- j---- d-- p---- Z-t-m i-i-e p-a-o j-d-n d-o p-t-. --------------------------------- Zatim idite pravo jedan deo puta.
Després vagi cent metres a la dreta. Зати- и--т--с-------мет--- у--с-о. З---- и---- с------ м----- у------ З-т-м и-и-е с-о-и-у м-т-р- у-е-н-. ---------------------------------- Затим идите стотину метара удесно. 0
Zatim i--t--s---inu -e--ra-u--sn-. Z---- i---- s------ m----- u------ Z-t-m i-i-e s-o-i-u m-t-r- u-e-n-. ---------------------------------- Zatim idite stotinu metara udesno.
També pot agafar l’autobús. М--е---та-ође--зети----о--с. М----- т----- у---- а------- М-ж-т- т-к-ђ- у-е-и а-т-б-с- ---------------------------- Можете такође узети аутобус. 0
Možete--ak-đe ----i a--obus. M----- t----- u---- a------- M-ž-t- t-k-đ- u-e-i a-t-b-s- ---------------------------- Možete takođe uzeti autobus.
També pot prendre el tramvia. М--е-е--ак--е-у--т--т--м-а-. М----- т----- у---- т------- М-ж-т- т-к-ђ- у-е-и т-а-в-ј- ---------------------------- Можете такође узети трамвај. 0
Mož-te-----đ- uz--i--ra--aj. M----- t----- u---- t------- M-ž-t- t-k-đ- u-e-i t-a-v-j- ---------------------------- Možete takođe uzeti tramvaj.
També em pot seguir en cotxe. М-жете-т----- -е-н-став-- --зи-и-з--м-о-. М----- т----- ј---------- в----- з- м---- М-ж-т- т-к-ђ- ј-д-о-т-в-о в-з-т- з- м-о-. ----------------------------------------- Можете такође једноставно возити за мном. 0
Možete-t----- je--o-t---o-v-z-ti--a-m-o-. M----- t----- j---------- v----- z- m---- M-ž-t- t-k-đ- j-d-o-t-v-o v-z-t- z- m-o-. ----------------------------------------- Možete takođe jednostavno voziti za mnom.
Com vaig a l’estadi de futbol? Как--да до-ем -- -уд--л-ко------и-на? К--- д- д---- д- ф--------- с-------- К-к- д- д-ћ-м д- ф-д-а-с-о- с-а-и-н-? ------------------------------------- Како да доћем до фудбалског стадиона? 0
K--o -a --će-----fu-b------ st--i-na? K--- d- d----- d- f--------- s-------- K-k- d- d-c-e- d- f-d-a-s-o- s-a-i-n-? -------------------------------------- Kako da doćem do fudbalskog stadiona?
Travessi el pont! П--ђ--е -о-т! П------ м---- П-е-и-е м-с-! ------------- Пређите мост! 0
Pređit- mo-t! P------ m---- P-e-i-e m-s-! ------------- Pređite most!
Passi pel túnel! В---те --оз-ту-ел! В----- к--- т----- В-з-т- к-о- т-н-л- ------------------ Возите кроз тунел! 0
V----- kro--tune-! V----- k--- t----- V-z-t- k-o- t-n-l- ------------------ Vozite kroz tunel!
Vagi fins al tercer semàfor. Возите-д- -р-ћ-г сема-о--. В----- д- т----- с-------- В-з-т- д- т-е-е- с-м-ф-р-. -------------------------- Возите до трећег семафора. 0
Vo-i-e--o-treć-g-s---for-. V----- d- t------ s-------- V-z-t- d- t-e-́-g s-m-f-r-. --------------------------- Vozite do trećeg semafora.
Després prengui el primer carrer a la dreta. С--ен--е ----м----рву-у-ицу десн-. С------- з---- у п--- у---- д----- С-р-н-т- з-т-м у п-в- у-и-у д-с-о- ---------------------------------- Скрените затим у прву улицу десно. 0
Skre-it- ---i- u----- -l----d-s--. S------- z---- u p--- u---- d----- S-r-n-t- z-t-m u p-v- u-i-u d-s-o- ---------------------------------- Skrenite zatim u prvu ulicu desno.
Continui tot dret en el pròxim encreuament. З--и- воз-те п-аво п--ко с-е-ећ---------и-е. З---- в----- п---- п---- с------ р---------- З-т-м в-з-т- п-а-о п-е-о с-е-е-е р-с-р-н-ц-. -------------------------------------------- Затим возите право преко следеће раскрснице. 0
Zat-m-v--i----ra-o----k- sl--e-́e---sk-sni-e. Z---- v----- p---- p---- s------- r---------- Z-t-m v-z-t- p-a-o p-e-o s-e-e-́- r-s-r-n-c-. --------------------------------------------- Zatim vozite pravo preko sledeće raskrsnice.
Perdoni’m, com vaig a l’aeroport? Из-и------како д---оће-------ро-р--а? И-------- к--- д- д---- д- а--------- И-в-н-т-, к-к- д- д-ћ-м д- а-р-д-о-а- ------------------------------------- Извините, како да доћем до аеродрома? 0
Iz--nite--ka-o--a ---́e--d--a-r--rom-? I-------- k--- d- d----- d- a--------- I-v-n-t-, k-k- d- d-c-e- d- a-r-d-o-a- -------------------------------------- Izvinite, kako da doćem do aerodroma?
El millor és agafar el metro. На-бољ- -е -а-уз-ет--м-т-о. Н------ ј- д- у----- м----- Н-ј-о-е ј- д- у-м-т- м-т-о- --------------------------- Најбоље је да узмете метро. 0
Naj-o--e j---a uz--te m----. N------- j- d- u----- m----- N-j-o-j- j- d- u-m-t- m-t-o- ---------------------------- Najbolje je da uzmete metro.
Continui fins a l’última estació. Возите -е--е---с------------ње--т-н-це. В----- с- ј---------- д- з---- с------- В-з-т- с- ј-д-о-т-в-о д- з-д-е с-а-и-е- --------------------------------------- Возите се једноставно до задње станице. 0
Vozi---se j-d-o-t-----do----nj- st--i--. V----- s- j---------- d- z----- s------- V-z-t- s- j-d-o-t-v-o d- z-d-j- s-a-i-e- ---------------------------------------- Vozite se jednostavno do zadnje stanice.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge dels animals

Per expressar-nos fem servir la nostra llengua. També els animals tenen els seus propis llenguatges. I els utilitzen exactament com nosaltres, els humans. És a dir, els animals també es comuniquen entre si amb l'objectiu d'intercanviar informació. En principi, cada espècie té un llenguatge determinat. Fins i tot els tèrmits es comuniquen els uns amb els altres. En cas de perill colpegen amb el seu cos a terra. D'aquesta manera avisen a la resta del perill. Altres animals xiulen si els seus enemics són a prop. Les abelles es comuniquen entre si mitjançant una dansa peculiar. Amb ella poden mostrar a les altres abelles on és el menjar. Les balenes emeten sons que es poden sentir a 5.000 quilòmetres de distància. Es comuniquen amb els seus congèneres mitjançant un cant molt peculiar. També els elefants transmeten diferents sons acústics. Encara que l'home no els pugui escoltar. La majoria dels llenguatges animals són molt complicats. Consisteixen en una combinació de diferents signes. S'utilitzen senyals acústics, químics i òptics. A més, els animals utilitzen diferents gestos. Fins ara els humans han après els llenguatges dels animals domèstics. Sabem si els gossos estan contents. I també ens adonem quan els gats volen que se'ls deixi en pau. Gossos i gats, però, parlen idiomes molt diferents. Molts dels seus senyals fins i tot són exactament els oposats. Durant molt de temps es va pensar que aquestes dues espècies s'odiaven. Però el que passa simplement és que no es comprenen. Això és el que provoca els problemes entre gossos i gats. També en el regne animal hi ha baralles a causa de malentesos.
Sabia vostè que?
El serbi és l’idioma natiu de 12 milions de persones, la majoria de les quals són de Sèrbia, i d’altres països del sudest d’Europa. Pertany a les llengües eslaves meridionals, i està estretament relacionat amb el croat i el bosnià. La seva gramàtica i el seu vocabulari són molt similars. De fet, els serbis, croats i bosnians poden comunicar-se entre ells sense cap problema. L’alfabet del serbi consta de 30 lletres, cadascuna amb una pronunciació diferent. En la seva entonació es poden també s’hi poden trobar alguns paral·lelismes amb altres idiomes tonals antics. En el chinès, per exemple, el to de les síl·labes determina el significat de la paraula. Amb el serbi passa una cosa semblant, però en aquest cas, el significat el marca la síl·laba accentuada. La seva estructura d’idioma flexiu és també una característica destacable del serbi. Això significa que els noms, els verbs, els adjectius i els pronoms sempre es conjuguen. Si t’agrada estudiar les estructures gramaticals, aleshores el serbi és el teu idioma.