Manual de conversa

ca Demanar el camí   »   lv Jautāt ceļu

40 [quaranta]

Demanar el camí

Demanar el camí

40 [četrdesmit]

Jautāt ceļu

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
Perdoni! At--i-o-i-t, -----! Atvainojiet, lūdzu! A-v-i-o-i-t- l-d-u- ------------------- Atvainojiet, lūdzu! 0
Que em podria ajudar? V-- Jūs-v---t--a- ------ēt? Vai Jūs varat man palīdzēt? V-i J-s v-r-t m-n p-l-d-ē-? --------------------------- Vai Jūs varat man palīdzēt? 0
On hi ha un bon restaurant per aquí? Ku--š-----r-la------t-r-ns? Kur šeit ir labs restorāns? K-r š-i- i- l-b- r-s-o-ā-s- --------------------------- Kur šeit ir labs restorāns? 0
Giri a l’esquerra a la cantonada. Krusto-u-- -ji----a---ei-i. Krustojumā ejiet pa kreisi. K-u-t-j-m- e-i-t p- k-e-s-. --------------------------- Krustojumā ejiet pa kreisi. 0
Després continui una mica recte. T---e---- neli-lu gabalu-ta--n-. Tad ejiet nelielu gabalu taisni. T-d e-i-t n-l-e-u g-b-l- t-i-n-. -------------------------------- Tad ejiet nelielu gabalu taisni. 0
Després vagi cent metres a la dreta. T-d--jiet--i-t- metru- -- l--i. Tad ejiet simts metrus pa labi. T-d e-i-t s-m-s m-t-u- p- l-b-. ------------------------------- Tad ejiet simts metrus pa labi. 0
També pot agafar l’autobús. J-- ---------u-- --- -r a--ob-su. Jūs varat braukt arī ar autobusu. J-s v-r-t b-a-k- a-ī a- a-t-b-s-. --------------------------------- Jūs varat braukt arī ar autobusu. 0
També pot prendre el tramvia. J-- -a-at -ra-kt arī -r tr-m--j-. Jūs varat braukt arī ar tramvaju. J-s v-r-t b-a-k- a-ī a- t-a-v-j-. --------------------------------- Jūs varat braukt arī ar tramvaju. 0
També em pot seguir en cotxe. Jūs--ar---v-enkā-ši -raukt --z------. Jūs varat vienkārši braukt aiz manis. J-s v-r-t v-e-k-r-i b-a-k- a-z m-n-s- ------------------------------------- Jūs varat vienkārši braukt aiz manis. 0
Com vaig a l’estadi de futbol? Kā-e- v-ru no--ū- līdz--ut-o-a stad-onam? Kā es varu nokļūt līdz futbola stadionam? K- e- v-r- n-k-ū- l-d- f-t-o-a s-a-i-n-m- ----------------------------------------- Kā es varu nokļūt līdz futbola stadionam? 0
Travessi el pont! Brau-i-----r----lt--! Brauciet pāri tiltam! B-a-c-e- p-r- t-l-a-! --------------------- Brauciet pāri tiltam! 0
Passi pel túnel! Br-uc-et c---i -une--m! Brauciet cauri tunelim! B-a-c-e- c-u-i t-n-l-m- ----------------------- Brauciet cauri tunelim! 0
Vagi fins al tercer semàfor. Bra-ciet-līd--t-e----m --ks-f-ra-. Brauciet līdz trešajam luksoforam. B-a-c-e- l-d- t-e-a-a- l-k-o-o-a-. ---------------------------------- Brauciet līdz trešajam luksoforam. 0
Després prengui el primer carrer a la dreta. T----o-r---i-ties-pi----ā-i-lā-pa la-i. Tad nogriezieties pirmajā ielā pa labi. T-d n-g-i-z-e-i-s p-r-a-ā i-l- p- l-b-. --------------------------------------- Tad nogriezieties pirmajā ielā pa labi. 0
Continui tot dret en el pròxim encreuament. T-- br--c-e- --isn- pā---nāk---jam --u--oj-m--. Tad brauciet taisni pāri nākošajam krustojumam. T-d b-a-c-e- t-i-n- p-r- n-k-š-j-m k-u-t-j-m-m- ----------------------------------------------- Tad brauciet taisni pāri nākošajam krustojumam. 0
Perdoni’m, com vaig a l’aeroport? A-va--o----,-kā es-v----no-ļ---li--st-? Atvainojiet, kā es varu nokļūt lidostā? A-v-i-o-i-t- k- e- v-r- n-k-ū- l-d-s-ā- --------------------------------------- Atvainojiet, kā es varu nokļūt lidostā? 0
El millor és agafar el metro. V---a--k-----ci----- m-tro. Vislabāk brauciet ar metro. V-s-a-ā- b-a-c-e- a- m-t-o- --------------------------- Vislabāk brauciet ar metro. 0
Continui fins a l’última estació. Bra-ci-- lī---gal- sta----i! Brauciet līdz gala stacijai! B-a-c-e- l-d- g-l- s-a-i-a-! ---------------------------- Brauciet līdz gala stacijai! 0

El llenguatge dels animals

Per expressar-nos fem servir la nostra llengua. També els animals tenen els seus propis llenguatges. I els utilitzen exactament com nosaltres, els humans. És a dir, els animals també es comuniquen entre si amb l'objectiu d'intercanviar informació. En principi, cada espècie té un llenguatge determinat. Fins i tot els tèrmits es comuniquen els uns amb els altres. En cas de perill colpegen amb el seu cos a terra. D'aquesta manera avisen a la resta del perill. Altres animals xiulen si els seus enemics són a prop. Les abelles es comuniquen entre si mitjançant una dansa peculiar. Amb ella poden mostrar a les altres abelles on és el menjar. Les balenes emeten sons que es poden sentir a 5.000 quilòmetres de distància. Es comuniquen amb els seus congèneres mitjançant un cant molt peculiar. També els elefants transmeten diferents sons acústics. Encara que l'home no els pugui escoltar. La majoria dels llenguatges animals són molt complicats. Consisteixen en una combinació de diferents signes. S'utilitzen senyals acústics, químics i òptics. A més, els animals utilitzen diferents gestos. Fins ara els humans han après els llenguatges dels animals domèstics. Sabem si els gossos estan contents. I també ens adonem quan els gats volen que se'ls deixi en pau. Gossos i gats, però, parlen idiomes molt diferents. Molts dels seus senyals fins i tot són exactament els oposats. Durant molt de temps es va pensar que aquestes dues espècies s'odiaven. Però el que passa simplement és que no es comprenen. Això és el que provoca els problemes entre gossos i gats. També en el regne animal hi ha baralles a causa de malentesos.
Sabia vostè que?
El serbi és l’idioma natiu de 12 milions de persones, la majoria de les quals són de Sèrbia, i d’altres països del sudest d’Europa. Pertany a les llengües eslaves meridionals, i està estretament relacionat amb el croat i el bosnià. La seva gramàtica i el seu vocabulari són molt similars. De fet, els serbis, croats i bosnians poden comunicar-se entre ells sense cap problema. L’alfabet del serbi consta de 30 lletres, cadascuna amb una pronunciació diferent. En la seva entonació es poden també s’hi poden trobar alguns paral·lelismes amb altres idiomes tonals antics. En el chinès, per exemple, el to de les síl·labes determina el significat de la paraula. Amb el serbi passa una cosa semblant, però en aquest cas, el significat el marca la síl·laba accentuada. La seva estructura d’idioma flexiu és també una característica destacable del serbi. Això significa que els noms, els verbs, els adjectius i els pronoms sempre es conjuguen. Si t’agrada estudiar les estructures gramaticals, aleshores el serbi és el teu idioma.