Manual de conversa

ca Demanar el camí   »   be Пытацца пра дарогу

40 [quaranta]

Demanar el camí

Demanar el camí

40 [сорак]

40 [sorak]

Пытацца пра дарогу

[Pytatstsa pra darogu]

català bielorús Engegar Més
Perdoni! Пр------! Прабачце! 0
P---------! Pr--------! Prabachtse! P-a-a-h-s-! ----------!
Que em podria ajudar? Не м---- б В- м-- п------? Не маглі б Вы мне памагчы? 0
N- m---- b V- m-- p-------? Ne m---- b V- m-- p-------? Ne maglі b Vy mne pamagchy? N- m-g-і b V- m-e p-m-g-h-? --------------------------?
On hi ha un bon restaurant per aquí? Дз- т-- ё--- д---- р-------? Дзе тут ёсць добры рэстаран? 0
D-- t-- y----’ d---- r-------? Dz- t-- y----- d---- r-------? Dze tut yosts’ dobry restaran? D-e t-t y-s-s’ d-b-y r-s-a-a-? -------------’---------------?
Giri a l’esquerra a la cantonada. Па------- з- р-- н-----. Павярніце за рог налева. 0
P---------- z- r-- n-----. Pa--------- z- r-- n-----. Pavyarnіtse za rog naleva. P-v-a-n-t-e z- r-g n-l-v-. -------------------------.
Després continui una mica recte. По--- т---- п-------- п----. Потым трохі прайдзіце прама. 0
P---- t----- p--------- p----. Po--- t----- p--------- p----. Potym trokhі praydzіtse prama. P-t-m t-o-h- p-a-d-і-s- p-a-a. -----------------------------.
Després vagi cent metres a la dreta. По--- з------- н------ і п-------- с-- м-----. Потым звярніце направа і прайдзіце сто метраў. 0
P---- z--------- n------ і p--------- s-- m-----. Po--- z--------- n------ і p--------- s-- m-----. Potym zvyarnіtse naprava і praydzіtse sto metrau. P-t-m z-y-r-і-s- n-p-a-a і p-a-d-і-s- s-o m-t-a-. ------------------------------------------------.
També pot agafar l’autobús. Та----- В- м----- с---- н- а------. Таксама Вы можаце сесці на аўтобус. 0
T------ V- m------- s----- n- a------. Ta----- V- m------- s----- n- a------. Taksama Vy mozhatse sestsі na autobus. T-k-a-a V- m-z-a-s- s-s-s- n- a-t-b-s. -------------------------------------.
També pot prendre el tramvia. Та----- В- м----- с---- н- т------. Таксама Вы можаце сесці на трамвай. 0
T------ V- m------- s----- n- t------. Ta----- V- m------- s----- n- t------. Taksama Vy mozhatse sestsі na tramvay. T-k-a-a V- m-z-a-s- s-s-s- n- t-a-v-y. -------------------------------------.
També em pot seguir en cotxe. Та----- В- м----- п----- п------- з- м---. Таксама Вы можаце проста праехаць за мной. 0
T------ V- m------- p----- p--------’ z- m---. Ta----- V- m------- p----- p--------- z- m---. Taksama Vy mozhatse prosta praekhats’ za mnoy. T-k-a-a V- m-z-a-s- p-o-t- p-a-k-a-s’ z- m-o-. ------------------------------------’--------.
Com vaig a l’estadi de futbol? Як м-- п------ д- ф---------- с-------? Як мне прайсці да футбольнага стадыёна? 0
Y-- m-- p------- d- f-----’n--- s-------? Ya- m-- p------- d- f---------- s-------? Yak mne praystsі da futbol’naga stadyena? Y-k m-e p-a-s-s- d- f-t-o-’n-g- s-a-y-n-? --------------------------’-------------?
Travessi el pont! Пе-------- п--- м---! Перайдзіце праз мост! 0
P---------- p--- m---! Pe--------- p--- m---! Peraydzіtse praz most! P-r-y-z-t-e p-a- m-s-! ---------------------!
Passi pel túnel! Пр------- п--- т-----! Праедзьце праз тунэль! 0
P-----’t-- p--- t----’! Pr-------- p--- t-----! Praedz’tse praz tunel’! P-a-d-’t-e p-a- t-n-l’! ------’--------------’!
Vagi fins al tercer semàfor. Пр------- д- т------ с---------. Праедзьце да трэцяга святлафора. 0
P-----’t-- d- t-------- s----------. Pr-------- d- t-------- s----------. Praedz’tse da tretsyaga svyatlafora. P-a-d-’t-e d- t-e-s-a-a s-y-t-a-o-a. ------’----------------------------.
Després prengui el primer carrer a la dreta. По--- з------- н- п----- п------- н------. Потым звярніце на першым павароце направа. 0
P---- z--------- n- p------ p-------- n------. Po--- z--------- n- p------ p-------- n------. Potym zvyarnіtse na pershym pavarotse naprava. P-t-m z-y-r-і-s- n- p-r-h-m p-v-r-t-e n-p-a-a. ---------------------------------------------.
Continui tot dret en el pròxim encreuament. По--- п-------- н------- н-------- с----------. Потым праедзьце наўпрост наступнае скрыжаванне. 0
P---- p-----’t-- n------- n-------- s-----------. Po--- p--------- n------- n-------- s-----------. Potym praedz’tse nauprost nastupnae skryzhavanne. P-t-m p-a-d-’t-e n-u-r-s- n-s-u-n-e s-r-z-a-a-n-. ------------’-----------------------------------.
Perdoni’m, com vaig a l’aeroport? Пр--- п---------- я- м-- т------ у а-------? Прашу прабачэння, як мне трапіць у аэрапорт? 0
P----- p-----------, y-- m-- t------’ u a-------? Pr---- p------------ y-- m-- t------- u a-------? Prashu prabachennya, yak mne trapіts’ u aeraport? P-a-h- p-a-a-h-n-y-, y-k m-e t-a-і-s’ u a-r-p-r-? -------------------,----------------’-----------?
El millor és agafar el metro. На----- п-------- н- м----. Найлепш праедзьце на метро. 0
N------- p-----’t-- n- m----. Na------ p--------- n- m----. Naylepsh praedz’tse na metro. N-y-e-s- p-a-d-’t-e n- m-t-o. ---------------’------------.
Continui fins a l’última estació. Пр---- п-------- д- к------- с------. Проста праедзьце да канцавой станцыі. 0
P----- p-----’t-- d- k-------- s-------. Pr---- p--------- d- k-------- s-------. Prosta praedz’tse da kantsavoy stantsyі. P-o-t- p-a-d-’t-e d- k-n-s-v-y s-a-t-y-. -------------’-------------------------.

El llenguatge dels animals

Per expressar-nos fem servir la nostra llengua. També els animals tenen els seus propis llenguatges. I els utilitzen exactament com nosaltres, els humans. És a dir, els animals també es comuniquen entre si amb l'objectiu d'intercanviar informació. En principi, cada espècie té un llenguatge determinat. Fins i tot els tèrmits es comuniquen els uns amb els altres. En cas de perill colpegen amb el seu cos a terra. D'aquesta manera avisen a la resta del perill. Altres animals xiulen si els seus enemics són a prop. Les abelles es comuniquen entre si mitjançant una dansa peculiar. Amb ella poden mostrar a les altres abelles on és el menjar. Les balenes emeten sons que es poden sentir a 5.000 quilòmetres de distància. Es comuniquen amb els seus congèneres mitjançant un cant molt peculiar. També els elefants transmeten diferents sons acústics. Encara que l'home no els pugui escoltar. La majoria dels llenguatges animals són molt complicats. Consisteixen en una combinació de diferents signes. S'utilitzen senyals acústics, químics i òptics. A més, els animals utilitzen diferents gestos. Fins ara els humans han après els llenguatges dels animals domèstics. Sabem si els gossos estan contents. I també ens adonem quan els gats volen que se'ls deixi en pau. Gossos i gats, però, parlen idiomes molt diferents. Molts dels seus senyals fins i tot són exactament els oposats. Durant molt de temps es va pensar que aquestes dues espècies s'odiaven. Però el que passa simplement és que no es comprenen. Això és el que provoca els problemes entre gossos i gats. També en el regne animal hi ha baralles a causa de malentesos.
Sabia vostè que?
El serbi és l’idioma natiu de 12 milions de persones, la majoria de les quals són de Sèrbia, i d’altres països del sudest d’Europa. Pertany a les llengües eslaves meridionals, i està estretament relacionat amb el croat i el bosnià. La seva gramàtica i el seu vocabulari són molt similars. De fet, els serbis, croats i bosnians poden comunicar-se entre ells sense cap problema. L’alfabet del serbi consta de 30 lletres, cadascuna amb una pronunciació diferent. En la seva entonació es poden també s’hi poden trobar alguns paral·lelismes amb altres idiomes tonals antics. En el chinès, per exemple, el to de les síl·labes determina el significat de la paraula. Amb el serbi passa una cosa semblant, però en aquest cas, el significat el marca la síl·laba accentuada. La seva estructura d’idioma flexiu és també una característica destacable del serbi. Això significa que els noms, els verbs, els adjectius i els pronoms sempre es conjuguen. Si t’agrada estudiar les estructures gramaticals, aleshores el serbi és el teu idioma.