Manual de conversa

ca Demanar el camí   »   kk Asking for directions

40 [quaranta]

Demanar el camí

Demanar el camí

40 [қырық]

40 [qırıq]

Asking for directions

[Jol suraw]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
Perdoni! К----і-і-! К--------- К-ш-р-ң-з- ---------- Кешіріңіз! 0
K--i--ñi-! K--------- K-ş-r-ñ-z- ---------- Keşiriñiz!
Que em podria ajudar? Көмек-есе-алас-----? К-------- а----- б-- К-м-к-е-е а-а-ы- б-? -------------------- Көмектесе аласыз ба? 0
K-----ese-a---ız-b-? K-------- a----- b-- K-m-k-e-e a-a-ı- b-? -------------------- Kömektese alasız ba?
On hi ha un bon restaurant per aquí? М-нд- -а--жерде---қ-ы---йра---н---а-? М---- қ-- ж---- ж---- м--------- б--- М-н-а қ-й ж-р-е ж-қ-ы м-й-а-х-н- б-р- ------------------------------------- Мұнда қай жерде жақсы мейрамхана бар? 0
M---- -a--j-rde-jaqsı m----m------ar? M---- q-- j---- j---- m--------- b--- M-n-a q-y j-r-e j-q-ı m-y-a-x-n- b-r- ------------------------------------- Munda qay jerde jaqsı meyramxana bar?
Giri a l’esquerra a la cantonada. Б--ыш-а----лға --ра--жү-і---. Б------- с---- қ---- ж------- Б-р-ш-а- с-л-а қ-р-й ж-р-ң-з- ----------------------------- Бұрыштан солға қарай жүріңіз. 0
B--ı-ta--so-ğ- -a-a- jü--ñi-. B------- s---- q---- j------- B-r-ş-a- s-l-a q-r-y j-r-ñ-z- ----------------------------- Burıştan solğa qaray jüriñiz.
Després continui una mica recte. Сод---ке-ін---ра- ту---ж----і-. С---- к---- б---- т--- ж------- С-д-н к-й-н б-р-з т-р- ж-р-ң-з- ------------------------------- Содан кейін біраз тура жүріңіз. 0
S-dan-key-n-b---z -w---jüriñ-z. S---- k---- b---- t--- j------- S-d-n k-y-n b-r-z t-r- j-r-ñ-z- ------------------------------- Sodan keyin biraz twra jüriñiz.
Després vagi cent metres a la dreta. С--ын -үз------оң-- ж-р----. С---- ж-- м--- о--- ж------- С-с-н ж-з м-т- о-ғ- ж-р-ң-з- ---------------------------- Сосын жүз метр оңға жүріңіз. 0
S---- -üz me-r-o--- j--iñiz. S---- j-- m--- o--- j------- S-s-n j-z m-t- o-ğ- j-r-ñ-z- ---------------------------- Sosın jüz metr oñğa jüriñiz.
També pot agafar l’autobús. Ав-о--с---о-ы--аң-з-да бо-ад-. А-------- о-------- д- б------ А-т-б-с-а о-ы-с-ң-з д- б-л-д-. ------------------------------ Автобусқа отырсаңыз да болады. 0
Av-ob---a--t--sa------ -----ı. A-------- o-------- d- b------ A-t-b-s-a o-ı-s-ñ-z d- b-l-d-. ------------------------------ Avtobwsqa otırsañız da boladı.
També pot prendre el tramvia. Тр-м---ғ--------ңы--д--бола-ы. Т-------- о-------- д- б------ Т-а-в-й-а о-ы-с-ң-з д- б-л-д-. ------------------------------ Трамвайға отырсаңыз да болады. 0
Tramva------ırs--ı---- -o-a-ı. T-------- o-------- d- b------ T-a-v-y-a o-ı-s-ñ-z d- b-l-d-. ------------------------------ Tramvayğa otırsañız da boladı.
També em pot seguir en cotxe. Мен-ң------н-- жүр-п ---рс------- ---ады. М---- с------- ж---- о-------- д- б------ М-н-ң с-ң-м-а- ж-р-п о-ы-с-ң-з д- б-л-д-. ----------------------------------------- Менің соңымнан жүріп отырсаңыз да болады. 0
M--i- ----m-----ü-ip -----a--z -----l---. M---- s------- j---- o-------- d- b------ M-n-ñ s-ñ-m-a- j-r-p o-ı-s-ñ-z d- b-l-d-. ----------------------------------------- Meniñ soñımnan jürip otırsañız da boladı.
Com vaig a l’estadi de futbol? Ф---ол --ад-о--на қ-лай---рсам -ол--ы? Ф----- с--------- қ---- б----- б------ Ф-т-о- с-а-и-н-н- қ-л-й б-р-а- б-л-д-? -------------------------------------- Футбол стадионына қалай барсам болады? 0
F-tbol -ta-ï-nı---q--a---a---m-bol---? F----- s--------- q---- b----- b------ F-t-o- s-a-ï-n-n- q-l-y b-r-a- b-l-d-? -------------------------------------- Fwtbol stadïonına qalay barsam boladı?
Travessi el pont! Кө---д-н ө-і-із! К------- ө------ К-п-р-е- ө-і-і-! ---------------- Көпірден өтіңіз! 0
K-pi-de- ö-iñ-z! K------- ö------ K-p-r-e- ö-i-i-! ---------------- Köpirden ötiñiz!
Passi pel túnel! Ту--ел--ар--л-----і-і-! Т------ а----- ж------- Т-н-е-ь а-қ-л- ж-р-ң-з- ----------------------- Туннель арқылы жүріңіз! 0
T-nn-- -r-ı-ı jü--ñ-z! T----- a----- j------- T-n-e- a-q-l- j-r-ñ-z- ---------------------- Twnnel arqılı jüriñiz!
Vagi fins al tercer semàfor. Үші-----ағ--р-амғ- де--н жүр-ңіз. Ү----- б---------- д---- ж------- Ү-і-ш- б-ғ-а-ш-м-а д-й-н ж-р-ң-з- --------------------------------- Үшінші бағдаршамға дейін жүріңіз. 0
Üşin------d--şamğa -e-i---ü--ñi-. Ü----- b---------- d---- j------- Ü-i-ş- b-ğ-a-ş-m-a d-y-n j-r-ñ-z- --------------------------------- Üşinşi bağdarşamğa deyin jüriñiz.
Després prengui el primer carrer a la dreta. С-сы---ірі--- к---д--оң-а-б-рыл--ы-. С---- б------ к----- о--- б--------- С-с-н б-р-н-і к-ш-д- о-ғ- б-р-л-ң-з- ------------------------------------ Сосын бірінші көшеде оңға бұрылыңыз. 0
S-sı--bi---ş--köş--- ---a--u------z. S---- b------ k----- o--- b--------- S-s-n b-r-n-i k-ş-d- o-ğ- b-r-l-ñ-z- ------------------------------------ Sosın birinşi köşede oñğa burılıñız.
Continui tot dret en el pròxim encreuament. С--ын-б-р------иы--ст-- -у---ө---і-. С---- б------ қ-------- т--- ө------ С-с-н б-р-н-і қ-ы-ы-т-н т-р- ө-і-і-. ------------------------------------ Сосын бірінші қиылыстан тура өтіңіз. 0
Sosın -iri-ş--qï--ıs-an twra ---ñi-. S---- b------ q-------- t--- ö------ S-s-n b-r-n-i q-ı-ı-t-n t-r- ö-i-i-. ------------------------------------ Sosın birinşi qïılıstan twra ötiñiz.
Perdoni’m, com vaig a l’aeroport? К--і----з----еж---- -ала----рс---бол-ды? К--------- ә------- қ---- б----- б------ К-ш-р-ң-з- ә-е-а-ғ- қ-л-й б-р-а- б-л-д-? ---------------------------------------- Кешіріңіз, әуежайға қалай барсам болады? 0
K-ş-riñi-,----jayğa---la- b-rs-- b-ladı? K--------- ä------- q---- b----- b------ K-ş-r-ñ-z- ä-e-a-ğ- q-l-y b-r-a- b-l-d-? ---------------------------------------- Keşiriñiz, äwejayğa qalay barsam boladı?
El millor és agafar el metro. Е---ұр-сы, мет--ға-отыры--з. Е- д------ м------ о-------- Е- д-р-с-, м-т-о-а о-ы-ы-ы-. ---------------------------- Ең дұрысы, метроға отырыңыз. 0
E- -ur------e-roğ- ot--ı---. E- d------ m------ o-------- E- d-r-s-, m-t-o-a o-ı-ı-ı-. ---------------------------- Eñ durısı, metroğa otırıñız.
Continui fins a l’última estació. Соңғ- --лд--ағ--д-й-- ба-саңы--б-л--. С---- а-------- д---- б------- б----- С-ң-ы а-л-а-а-а д-й-н б-р-а-ы- б-л-ы- ------------------------------------- Соңғы аялдамаға дейін барсаңыз болды. 0
So-----yald-mağ- --y----a-s--ız -o--ı. S---- a--------- d---- b------- b----- S-ñ-ı a-a-d-m-ğ- d-y-n b-r-a-ı- b-l-ı- -------------------------------------- Soñğı ayaldamağa deyin barsañız boldı.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge dels animals

Per expressar-nos fem servir la nostra llengua. També els animals tenen els seus propis llenguatges. I els utilitzen exactament com nosaltres, els humans. És a dir, els animals també es comuniquen entre si amb l'objectiu d'intercanviar informació. En principi, cada espècie té un llenguatge determinat. Fins i tot els tèrmits es comuniquen els uns amb els altres. En cas de perill colpegen amb el seu cos a terra. D'aquesta manera avisen a la resta del perill. Altres animals xiulen si els seus enemics són a prop. Les abelles es comuniquen entre si mitjançant una dansa peculiar. Amb ella poden mostrar a les altres abelles on és el menjar. Les balenes emeten sons que es poden sentir a 5.000 quilòmetres de distància. Es comuniquen amb els seus congèneres mitjançant un cant molt peculiar. També els elefants transmeten diferents sons acústics. Encara que l'home no els pugui escoltar. La majoria dels llenguatges animals són molt complicats. Consisteixen en una combinació de diferents signes. S'utilitzen senyals acústics, químics i òptics. A més, els animals utilitzen diferents gestos. Fins ara els humans han après els llenguatges dels animals domèstics. Sabem si els gossos estan contents. I també ens adonem quan els gats volen que se'ls deixi en pau. Gossos i gats, però, parlen idiomes molt diferents. Molts dels seus senyals fins i tot són exactament els oposats. Durant molt de temps es va pensar que aquestes dues espècies s'odiaven. Però el que passa simplement és que no es comprenen. Això és el que provoca els problemes entre gossos i gats. També en el regne animal hi ha baralles a causa de malentesos.
Sabia vostè que?
El serbi és l’idioma natiu de 12 milions de persones, la majoria de les quals són de Sèrbia, i d’altres països del sudest d’Europa. Pertany a les llengües eslaves meridionals, i està estretament relacionat amb el croat i el bosnià. La seva gramàtica i el seu vocabulari són molt similars. De fet, els serbis, croats i bosnians poden comunicar-se entre ells sense cap problema. L’alfabet del serbi consta de 30 lletres, cadascuna amb una pronunciació diferent. En la seva entonació es poden també s’hi poden trobar alguns paral·lelismes amb altres idiomes tonals antics. En el chinès, per exemple, el to de les síl·labes determina el significat de la paraula. Amb el serbi passa una cosa semblant, però en aquest cas, el significat el marca la síl·laba accentuada. La seva estructura d’idioma flexiu és també una característica destacable del serbi. Això significa que els noms, els verbs, els adjectius i els pronoms sempre es conjuguen. Si t’agrada estudiar les estructures gramaticals, aleshores el serbi és el teu idioma.