Manual de conversa

ca Els preparatius de viatge   »   he ‫הכנות לנסיעה‬

47 [quaranta-set]

Els preparatius de viatge

Els preparatius de viatge

‫47 [ארבעים ושבע]‬

47 [arba\'im w\'sheva]

‫הכנות לנסיעה‬

[hakhanot lan'si'ah]

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
Has de fer la nostra maleta! ‫---ך--א-ו- את המ-ו--ות ש----‬ ‫---- ל---- א- ה------- ש----- ‫-ל-ך ל-ר-ז א- ה-ז-ו-ו- ש-נ-.- ------------------------------ ‫עליך לארוז את המזוודות שלנו.‬ 0
aleykh---al---- l'e----et-h--i-----t-she----. a-------------- l----- e- h--------- s------- a-e-k-a-/-l-i-h l-e-o- e- h-m-z-a-o- s-e-a-u- --------------------------------------------- aleykhah/alaikh l'eroz et hamizwadot shelanu.
No t’en pots oblidar de res! ‫אל -שכח-/ י---ו-.‬ ‫-- ת--- / י כ----- ‫-ל ת-כ- / י כ-ו-.- ------------------- ‫אל תשכח / י כלום.‬ 0
al t---ka-/t-shke---k-um. a- t--------------- k---- a- t-s-k-x-t-s-k-x- k-u-. ------------------------- al tishkax/tishkexi klum.
Et cal una maleta gran! ‫א---------ך /-ה--זוו-- -דולה יותר-‬ ‫-- / ה צ--- / ה מ----- ג---- י----- ‫-ת / ה צ-י- / ה מ-ו-ד- ג-ו-ה י-ת-.- ------------------------------------ ‫את / ה צריך / ה מזוודה גדולה יותר.‬ 0
ata---t--s--ikh/--r--hah--i---a- -do-a- -o--r. a------ t--------------- m------ g----- y----- a-a-/-t t-a-i-h-t-r-k-a- m-z-d-h g-o-a- y-t-r- ---------------------------------------------- atah/at tsarikh/tsrikhah mizwdah gdolah yoter.
No oblidis el teu passaport! ‫-- ת-כח /-י-א----רכ-ן.‬ ‫-- ת--- / י א- ה------- ‫-ל ת-כ- / י א- ה-ר-ו-.- ------------------------ ‫אל תשכח / י את הדרכון.‬ 0
a---is--a---i-h---i -t -adr--n. a- t--------------- e- h------- a- t-s-k-x-t-s-k-x- e- h-d-k-n- ------------------------------- al tishkax/tishkexi et hadrkon.
No oblidis el teu bitllet! ‫-ל-ת--- --י-את---ט-- -ט-ס-.‬ ‫-- ת--- / י א- כ---- ה------ ‫-ל ת-כ- / י א- כ-ט-ס ה-י-ה-‬ ----------------------------- ‫אל תשכח / י את כרטיס הטיסה.‬ 0
al t--h--x-tis--e----t ---t-- h-t----. a- t--------------- e- k----- h------- a- t-s-k-x-t-s-k-x- e- k-r-i- h-t-s-h- -------------------------------------- al tishkax/tishkexi et kartis hatisah.
No oblidis els teus xecs de viatge! ‫א- -ש-ח /-י-א- המחאות --וס-י-.‬ ‫-- ת--- / י א- ה----- ה-------- ‫-ל ת-כ- / י א- ה-ח-ו- ה-ו-ע-ם-‬ -------------------------------- ‫אל תשכח / י את המחאות הנוסעים.‬ 0
al t---k-x/-i--k--- et ham--'o---a-o-'-m. a- t--------------- e- h------- h-------- a- t-s-k-x-t-s-k-x- e- h-m-a-o- h-n-s-i-. ----------------------------------------- al tishkax/tishkexi et hamxa'ot hanos'im.
Emporta’t crema solar. ‫-ח-/ י---ם-שיז---‬ ‫-- / י ק-- ש------ ‫-ח / י ק-ם ש-ז-ף-‬ ------------------- ‫קח / י קרם שיזוף.‬ 0
q-x-qxi -r-------u-. q------ q--- s------ q-x-q-i q-e- s-i-u-. -------------------- qax/qxi qrem shizuf.
Enduu-te ulleres de sol. ‫קח / י----פ- -מ--‬ ‫-- / י מ---- ש---- ‫-ח / י מ-ק-י ש-ש-‬ ------------------- ‫קח / י משקפי שמש.‬ 0
q-x-qxi-mi-h-ef-y-s-em--h. q------ m-------- s------- q-x-q-i m-s-q-f-y s-e-e-h- -------------------------- qax/qxi mishqefey shemesh.
Emporta’t un barret pel sol. ‫קח --י כובע.‬ ‫-- / י כ----- ‫-ח / י כ-ב-.- -------------- ‫קח / י כובע.‬ 0
qax-qxi-ko--. q------ k---- q-x-q-i k-v-. ------------- qax/qxi kova.
Et vols endur un mapa de carreteres? ‫האם-א----ה-רו-ה-לק-ת-------י-ים-‬ ‫--- א- / ה ר--- ל--- מ-- כ------- ‫-א- א- / ה ר-צ- ל-ח- מ-ת כ-י-י-?- ---------------------------------- ‫האם את / ה רוצה לקחת מפת כבישים?‬ 0
h---m -ta--a---o-s-h--otsa- -aq--at m-p-t kvishim? h---- a------ r------------ l------ m---- k------- h-'-m a-a-/-t r-t-e-/-o-s-h l-q-x-t m-p-t k-i-h-m- -------------------------------------------------- ha'im atah/at rotseh/rotsah laqaxat mapat kvishim?
Et vols emportar una guia de viatge? ‫את-/-- רו-ה----ו--מ-ריך?‬ ‫-- / ה ר--- ל---- מ------ ‫-ת / ה ר-צ- ל-כ-ר מ-ר-ך-‬ -------------------------- ‫את / ה רוצה לשכור מדריך?‬ 0
a---/-t-r-t-e-/--tsa- li-------adr--h? a------ r------------ l------ m------- a-a-/-t r-t-e-/-o-s-h l-s-k-r m-d-i-h- -------------------------------------- atah/at rotseh/rotsah lisskor madrikh?
Et vols emportar un paraigua? ‫את-- - רו-- לק-ת מט--ה?‬ ‫-- / ה ר--- ל--- מ------ ‫-ת / ה ר-צ- ל-ח- מ-ר-ה-‬ ------------------------- ‫את / ה רוצה לקחת מטריה?‬ 0
a-a--a--r-t--h/-o-------qa--t -it-i-h? a------ r------------ l------ m------- a-a-/-t r-t-e-/-o-s-h l-q-x-t m-t-i-h- -------------------------------------- atah/at rotseh/rotsah laqaxat mitriah?
Pensa en pantalons, camises i mitjons. ‫ז-ור --ז-רי-את המכנס------ח-לצו-,-הגר--ים.‬ ‫---- / ז--- א- ה-------- ה------- ה-------- ‫-כ-ר / ז-ר- א- ה-כ-ס-י-, ה-ו-צ-ת- ה-ר-י-ם-‬ -------------------------------------------- ‫זכור / זכרי את המכנסיים, החולצות, הגרביים.‬ 0
z-kh--/zikh-i--t-ha-------i-,-ha-ult-ot- hag--b--m. z------------ e- h----------- h--------- h--------- z-k-o-/-i-h-i e- h-m-k-n-s-m- h-x-l-s-t- h-g-r-a-m- --------------------------------------------------- z'khor/zikhri et hamikhnasim, haxultsot, hagarbaim.
Pensa en corbates, cinturons i jaquetes. ‫זכו- /-זכר- ---הענ---ת- ה----ות,------ם.‬ ‫---- / ז--- א- ה------- ה------- ה------- ‫-כ-ר / ז-ר- א- ה-נ-ב-ת- ה-ג-ר-ת- ה-ק-י-.- ------------------------------------------ ‫זכור / זכרי את העניבות, החגורות, הזקטים.‬ 0
z'khor------i--- ha'a-ivot, ----g-r-t--hazha-e--m. z------------ e- h--------- h--------- h---------- z-k-o-/-i-h-i e- h-'-n-v-t- h-x-g-r-t- h-z-a-e-i-. -------------------------------------------------- z'khor/zikhri et ha'anivot, haxagorot, hazhaqetim.
Pensa en pijames, camises de nit i samarretes. ‫ז--- --זכ---א- הפ--’---,-כו-----הל--ה,-והח------‬ ‫---- / ז--- א- ה-------- כ----- ה----- ו--------- ‫-כ-ר / ז-ר- א- ה-י-’-ו-, כ-ת-ו- ה-י-ה- ו-ח-ל-ו-.- -------------------------------------------------- ‫זכור / זכרי את הפיג’מות, כותנות הלילה, והחולצות.‬ 0
z--h-r/zi-h----t --pi-------ku-not -a--y-ah,-w-----l-s--. z------------ e- h--------- k----- h-------- w----------- z-k-o-/-i-h-i e- h-p-j-m-t- k-t-o- h-l-y-a-, w-h-x-l-s-t- --------------------------------------------------------- z'khor/zikhri et hapijamot, kutnot halaylah, w'haxultsot.
Et fan falta sabates, sandàlies i botes. ‫-ת /-ה --יך---כה-לק---------,-סנדלים ו-----ם.‬ ‫-- / ה צ--- / כ- ל--- נ------ ס----- ו-------- ‫-ת / ה צ-י- / כ- ל-ח- נ-ל-י-, ס-ד-י- ו-ג-י-ם-‬ ----------------------------------------------- ‫את / ה צריך / כה לקחת נעליים, סנדלים ומגפיים.‬ 0
a-a---t ts----h/tsr--h-h--aq-xa- n---la----sa----im u--g-fa-m. a------ t--------------- l------ n-------- s------- u--------- a-a-/-t t-a-i-h-t-r-k-a- l-q-x-t n-'-l-i-, s-n-a-i- u-a-a-a-m- -------------------------------------------------------------- atah/at tsarikh/tsrikhah laqaxat na'alaim, sandalim umagafaim.
Et fan falta mocadors, sabó i un tallaungles. ‫-- - ה---י- - כה לקח---מח-ות, -בון-ומס-ר-י- ל-----ני---‬ ‫-- / ה צ--- / כ- ל--- מ------ ס--- ו------- ל----------- ‫-ת / ה צ-י- / כ- ל-ח- מ-ח-ו-, ס-ו- ו-ס-ר-י- ל-י-ו-נ-י-.- --------------------------------------------------------- ‫את / ה צריך / כה לקחת ממחטות, סבון ומספריים לציפורניים.‬ 0
at-h--t t-ari--/-------h laq-xa- m-m----t,-s--on--m-spar-----'-si---n---. a------ t--------------- l------ m-------- s---- u--------- l------------ a-a-/-t t-a-i-h-t-r-k-a- l-q-x-t m-m-a-o-, s-b-n u-i-p-r-i- l-t-i-o-n-i-. ------------------------------------------------------------------------- atah/at tsarikh/tsrikhah laqaxat mimxatot, sabon umisparaim l'tsipornaim.
Et fa falta una pinta, un raspall de dents i pasta dental. ‫א- /-- ---ך ---ה לק----ס--, מב-שת שי---ם-ומ-ח--שינ--ם.‬ ‫-- / ה צ--- / כ- ל--- מ---- מ---- ש----- ו---- ש------- ‫-ת / ה צ-י- / כ- ל-ח- מ-ר-, מ-ר-ת ש-נ-י- ו-ש-ת ש-נ-י-.- -------------------------------------------------------- ‫את / ה צריך / כה לקחת מסרק, מברשת שיניים ומשחת שיניים.‬ 0
ata-/-t t--r---/t--i---h--a-a-at masre-- ------et-s-i-a-----is-xa- --in-im. a------ t--------------- l------ m------ m------- s------ u------- s------- a-a-/-t t-a-i-h-t-r-k-a- l-q-x-t m-s-e-, m-v-s-e- s-i-a-m u-i-h-a- s-i-a-m- --------------------------------------------------------------------------- atah/at tsarikh/tsrikhah laqaxat masreq, mivrshet shinaim umishxat shinaim.

El futur de les llengües

Més de 1.300 milions de persones parlen xinès. El xinès és l'idioma més parlat a tot el món. Això seguirà sent així en els propers anys. El futur de moltes altres llengües no sembla tan positiu. Moltes llengües d'àmbit local desapareixeran. Actualment es parlen al voltant de 6.000 llengües. Segons els experts, la majoria d'elles es troba en perill d'extinció. Concretament, prop del 90% de totes les llengües s'extingiran. De fet, la major part van desaparèixer durant aquest mateix segle. Això vol dir que cada dia mor una llengua. També la situació particular de cada llengua canviarà d'aquí a uns anys. L'anglès, a dia d'avui, encara ocupa la segona posició. Però el nombre de parlants nadius dels idiomes no és constant. El desenvolupament demogràfic és el responsable d'aquest canvi. En unes quantes dècades, les llengües dominants seran altres. L'hindi/urdu i l'àrab ocuparan el segon i el tercer lloc molt aviat. L'anglès caurà a la quarta posició. L'alemany no estarà ni tan sols entre els deu primers. En canvi, el malai serà un dels idiomes més importants. Mentre moltes llengües aniran desapareixent, en sorgiran altres noves. Seran llengües híbrides. Aquestes llengües mestisses es parlaran principalment a les ciutats. També es desenvoluparan variants completament noves de les llengües. Així, en el futur hi haurà diferents formes d'anglès. El nombre de persones bilingües s'incrementarà de forma considerable. No està clar com parlarem en el futur. Però sí sabem que d'aquí a 100 anys continuarà havent diferents idiomes. Així que l'aprenentatge no s'acabarà tan ràpidament...
Sabia vostè que?
El txec és l’idioma natiu de 12 milions de persones. Pertany a les llengües eslaves occidentals. El txec i l’eslovac són molt similars entre ells degut al passat en comú que comparteixen. No obstant això, també compten amb les seves diferències. De fet els joves txecs i eslovacs a vegades tenen problemes per entendre’s els uns als altres. Alguns dels seus parlants també utilitzen una mena d’idioma híbrid. El txec parlat és molt diferent de l’escrit. Es podria dir inclús que el txec estàndard només existeix en la seva forma escrita. I només es parla en actes oficials o en els mitjans de comunicació. Aquesta separació entre les dues formes del txec suposa un tret molt característic d’aquest idioma. La gramàtica del txec no es precisament senzilla. Per exemple, compta amb set casos i quatre gèneres. Tot i així, és molt divertit d’aprendre. Descobriràs moltíssimes coses interessants durant el procés.