Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   cs Přídavná jména 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [sedmdesát devět]

Přídavná jména 2

Tria com vols veure la traducció:   
català txec Engegar Més
Porto un vestit blau. Má- -- -o---mod---šaty. M-- n- s--- m---- š---- M-m n- s-b- m-d-é š-t-. ----------------------- Mám na sobě modré šaty. 0
Porto un vestit vermell. Má- -a sob- --rv-né---ty. M-- n- s--- č------ š---- M-m n- s-b- č-r-e-é š-t-. ------------------------- Mám na sobě červené šaty. 0
Porto un vestit verd. Mám -a-s--- --l----š-t-. M-- n- s--- z----- š---- M-m n- s-b- z-l-n- š-t-. ------------------------ Mám na sobě zelené šaty. 0
Compro una bossa negra. K----m ---nou t-š--. K----- č----- t----- K-u-í- č-r-o- t-š-u- -------------------- Koupím černou tašku. 0
Compro una bossa marró. Kou-ím hn-dou-ta--u. K----- h----- t----- K-u-í- h-ě-o- t-š-u- -------------------- Koupím hnědou tašku. 0
Compro una bossa blanca. K-u----bílou-ta---. K----- b---- t----- K-u-í- b-l-u t-š-u- ------------------- Koupím bílou tašku. 0
Necessito un cotxe nou. P--ře--j----vé-aut-. P-------- n--- a---- P-t-e-u-i n-v- a-t-. -------------------- Potřebuji nové auto. 0
Necessito un cotxe ràpid. Po--e---- r--hlé-a-t-. P-------- r----- a---- P-t-e-u-i r-c-l- a-t-. ---------------------- Potřebuji rychlé auto. 0
Necessito un cotxe còmode. Po--eb-j---o--d-n---u-o. P-------- p------- a---- P-t-e-u-i p-h-d-n- a-t-. ------------------------ Potřebuji pohodlné auto. 0
A dalt hi viu una dona gran / vella. Ta- n--o-- b--l--něj-k- s-a---žena. T-- n----- b---- n----- s---- ž---- T-m n-h-ř- b-d-í n-j-k- s-a-á ž-n-. ----------------------------------- Tam nahoře bydlí nějaká stará žena. 0
A dalt hi viu una dona grassa. Ta- n-h--- ----í --jaká-tlu--á --n-. T-- n----- b---- n----- t----- ž---- T-m n-h-ř- b-d-í n-j-k- t-u-t- ž-n-. ------------------------------------ Tam nahoře bydlí nějaká tlustá žena. 0
A baix hi viu una dona curiosa. Tam-nah--e-b-dlí n-jak- --ě-a---že--. T-- n----- b---- n----- z------ ž---- T-m n-h-ř- b-d-í n-j-k- z-ě-a-á ž-n-. ------------------------------------- Tam nahoře bydlí nějaká zvědavá žena. 0
Els nostres convidats eren gent simpàtica. N-ši --st---yl- mi-í. N--- h---- b--- m---- N-š- h-s-é b-l- m-l-. --------------------- Naši hosté byli milí. 0
Els nostres convidats eren gent educada. N-š---o--- -y-i-z-vo---- lid-. N--- h---- b--- z------- l---- N-š- h-s-é b-l- z-v-ř-l- l-d-. ------------------------------ Naši hosté byli zdvořilí lidé. 0
Els nostres convidats eren gent interessant. N----h---- -yli--aj-mav- l---. N--- h---- b--- z------- l---- N-š- h-s-é b-l- z-j-m-v- l-d-. ------------------------------ Naši hosté byli zajímaví lidé. 0
Tinc uns fills encantadors. Má--m-lé d-ti. M-- m--- d---- M-m m-l- d-t-. -------------- Mám milé děti. 0
Però els veïns tenen uns nens maleducats. Ale m- s-u-e-- --jí--rz- d-t-. A-- m- s------ m--- d--- d---- A-e m- s-u-e-é m-j- d-z- d-t-. ------------------------------ Ale mí sousedé mají drzé děti. 0
Que es porten bé els seus fills? J-o------ děti-h---é? J--- v--- d--- h----- J-o- v-š- d-t- h-d-é- --------------------- Jsou vaše děti hodné? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...