Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   da Adjektiver 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [nioghalvfjerds]

Adjektiver 2

Tria com vols veure la traducció:   
català danès Engegar Més
Porto un vestit blau. Jeg--ar-en--lå-kj-le---. J-- h-- e- b-- k---- p-- J-g h-r e- b-å k-o-e p-. ------------------------ Jeg har en blå kjole på. 0
Porto un vestit vermell. Jeg--a-----r-- k--le -å. J-- h-- e- r-- k---- p-- J-g h-r e- r-d k-o-e p-. ------------------------ Jeg har en rød kjole på. 0
Porto un vestit verd. J-g------n gr-n-------p-. J-- h-- e- g--- k---- p-- J-g h-r e- g-ø- k-o-e p-. ------------------------- Jeg har en grøn kjole på. 0
Compro una bossa negra. Jeg ----r en--o---t-s--. J-- k---- e- s--- t----- J-g k-b-r e- s-r- t-s-e- ------------------------ Jeg køber en sort taske. 0
Compro una bossa marró. J-g---be---- bru--t-s-e. J-- k---- e- b--- t----- J-g k-b-r e- b-u- t-s-e- ------------------------ Jeg køber en brun taske. 0
Compro una bossa blanca. J-g--ø-er en----d-t--k-. J-- k---- e- h--- t----- J-g k-b-r e- h-i- t-s-e- ------------------------ Jeg køber en hvid taske. 0
Necessito un cotxe nou. Jeg -a- b-ug -----n--- --l. J-- h-- b--- f-- e- n- b--- J-g h-r b-u- f-r e- n- b-l- --------------------------- Jeg har brug for en ny bil. 0
Necessito un cotxe ràpid. J-g -ar----g for-en--ur-ig--i-. J-- h-- b--- f-- e- h----- b--- J-g h-r b-u- f-r e- h-r-i- b-l- ------------------------------- Jeg har brug for en hurtig bil. 0
Necessito un cotxe còmode. Jeg har -r-- f----- -----rt--el bil. J-- h-- b--- f-- e- k---------- b--- J-g h-r b-u- f-r e- k-m-o-t-b-l b-l- ------------------------------------ Jeg har brug for en komfortabel bil. 0
A dalt hi viu una dona gran / vella. Der-p-- -or der--- g-mm-l --ind-. D------ b-- d-- e- g----- k------ D-r-p-e b-r d-r e- g-m-e- k-i-d-. --------------------------------- Deroppe bor der en gammel kvinde. 0
A dalt hi viu una dona grassa. Dero-p- -o- -e- e- -y- -vi---. D------ b-- d-- e- t-- k------ D-r-p-e b-r d-r e- t-k k-i-d-. ------------------------------ Deroppe bor der en tyk kvinde. 0
A baix hi viu una dona curiosa. D-rn----b-- d-r -n ----e-r-g-k---de. D------ b-- d-- e- n-------- k------ D-r-e-e b-r d-r e- n-s-e-r-g k-i-d-. ------------------------------------ Dernede bor der en nysgerrig kvinde. 0
Els nostres convidats eren gent simpàtica. V-----gæ--er-var -a-- menn---er. V---- g----- v-- r--- m--------- V-r-s g-s-e- v-r r-r- m-n-e-k-r- -------------------------------- Vores gæster var rare mennesker. 0
Els nostres convidats eren gent educada. V-r-s--æ---r-va----f-ig--m-nn--k-r. V---- g----- v-- h------ m--------- V-r-s g-s-e- v-r h-f-i-e m-n-e-k-r- ----------------------------------- Vores gæster var høflige mennesker. 0
Els nostres convidats eren gent interessant. V---- --ste- --- -nt-ressan-e m--n-s-e-. V---- g----- v-- i----------- m--------- V-r-s g-s-e- v-r i-t-r-s-a-t- m-n-e-k-r- ---------------------------------------- Vores gæster var interessante mennesker. 0
Tinc uns fills encantadors. Jeg h-r -ød- bø-n. J-- h-- s--- b---- J-g h-r s-d- b-r-. ------------------ Jeg har søde børn. 0
Però els veïns tenen uns nens maleducats. M-- n-bo-rn- ha- f-ække --rn. M-- n------- h-- f----- b---- M-n n-b-e-n- h-r f-æ-k- b-r-. ----------------------------- Men naboerne har frække børn. 0
Que es porten bé els seus fills? Er di-e-bør- a-t---? E- d--- b--- a------ E- d-n- b-r- a-t-g-? -------------------- Er dine børn artige? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...