Manual de conversa

ca Passat dels verbs modals 2   »   sq E shkuara e foljeve modale 2

88 [vuitanta-vuit]

Passat dels verbs modals 2

Passat dels verbs modals 2

88 [tetёdhjetёetetё]

E shkuara e foljeve modale 2

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
El meu fill no volia jugar amb nines. Dj--- i- n-- d---- t- l----- m- k-------. Djali im nuk donte tё luante me kukullёn. 0
La meva filla no volia jugar a futbol. Va--- i-- n-- d---- t- l----- f------. Vajza ime nuk donte tё luante futboll. 0
La meva dona no va voler jugar amb mi als escacs. Gr---- i-- n-- d---- t- l----- s--- m- m--. Gruaja ime nuk donte tё luante shah me mua. 0
Els meus fills no van voler fer una passejada. Fё----- e m- n-- d---- t- d----- s-------. Fёmijёt e mi nuk donin tё dilnin shёtitje. 0
Ells no volien endreçar l’habitació. At- n-- d---- t- r---------- d-----. Ata nuk donin tё rregullonin dhomёn. 0
Ells no volien anar al llit. At- n-- d---- t- s------ n- s-----. Ata nuk donin tё shkonin nё shtrat. 0
Ell no podia menjar gelats. Nu- i l------ t- h---- a-------. Nuk i lejohej tё hante akullore. 0
Ell no podia menjar xocolata. Nu- i l------ t- h---- ç--------. Nuk i lejohej tё hante çokollatё. 0
Ell no podia menjar caramels. Nu- i l------ t- h---- k-------. Nuk i lejohej tё hante karamele. 0
Em podia desitjar alguna cosa. Mё l------ t- d-------- v---- d----. Mё lejohej ti dёshiroja vetes diçka. 0
Em vaig poder comprar un vestit. Mё l------ t- b---- n-- f-----. Mё lejohej tё blija njё fustan. 0
Vaig poder prendre un bombó de praliné. Mё l------ t- m----- n-- c--- ç--------. Mё lejohej tё merrja njё copё çokollatё. 0
Que podies fumar a l’avió? A t- l------ t- p--- d---- n- a-------? A tё lejohej tё pije duhan nё aeroplan? 0
Que podies beure cervesa a l’hospital? A t- l------ t- p--- b---- n- s-----? A tё lejohej tё pije birrё nё spital? 0
Que podies portar el gos a l’hotel? A t- l------ t- m----- q---- m- v--- n- h----? A tё lejohej tё merrje qenin me vete nё hotel? 0
Durant les vacances, els nens podien estar a fora fins tard. Gj--- p-------- f------- u l------ t- r----- j----- g----. Gjatё pushimeve fёmijёve u lejohej tё rrinin jashtё gjatё. 0
Podien jugar molt de temps al pati. Ju l------ t- l----- g---- n- o----. Ju lejohej tё luanin gjatё nё oborr. 0
Podien quedar-se desperts fins tard. Ju l------ t- r----- z----- g----. Ju lejohej tё rrinin zgjuar gjatë. 0

Consells contra l'oblit

Aprendre no sempre resulta senzill. Fins i tot quan ens diverteix pot resultar esgotador. Però ens alegrem quan aconseguim aprendre alguna cosa. Estem orgullosos dels nostres progressos. Desafortunadament, també és possible oblidar el que hem après. Això és un problema freqüent en el cas concret dels idiomes. La majoria de nosaltres aprèn un o diversos idiomes a l'escola. Moltes vegades, després del període escolar, aquest coneixement es perd. Poques vegades tenim ocasió de tornar a parlar les llengües apreses. En la nostra vida quotidiana ens manegem exclusivament amb el nostre idioma matern. La resta dels idiomes els utilitzem només a les vacances. Però si un saber no s'activa de forma regular, llavors s'oblida. El nostre cervell necessita entrenament. Podríem comparar-lo amb un múscul. Aquest múscul cal exercitar-lo, si no es debilita. Però hi ha mitjans per combatre l'oblit. El més important és aplicar regularment els coneixements apresos. Seguir uns ‘rituals’ fixos ens pot servir d'ajuda. Podem planificar un petit programa pels diferents dies de la setmana. Per exemple: llegir un llibre en la llengua en qüestió dilluns. Escoltar una emissora estrangera dimecres. Divendres escriure un diari en la llengua que no volem oblidar. Així es combina lectura, audició i escriptura. En conseqüència, els coneixements s'activen per diferents vies. Tots aquests exercicis no han de durar massa, amb mitja hora n'hi ha prou. Però sí que és important realitzar-los amb regularitat! Els estudis mostren que el que vam aprendre una vegada roman en el nostre cervell durant dècades. Es tracta simplement de treure-ho del calaix...