Manual de conversa

ca Subordinades amb que 1   »   be Даданыя сказы са што 1

91 [noranta-u]

Subordinades amb que 1

Subordinades amb que 1

91 [дзевяноста адзін]

91 [dzevyanosta adzіn]

Даданыя сказы са што 1

[Dadanyya skazy sa shto 1]

català bielorús Engegar Més
El temps probablement serà millor demà. Ма----- з----- н------- п---------. Мабыць, заўтра надвор’е палепшыцца. 0
M-----’, z----- n-----’e p------------. Ma------ z----- n------- p------------. Mabyts’, zautra nadvor’e palepshytstsa. M-b-t-’, z-u-r- n-d-o-’e p-l-p-h-t-t-a. ------’,--------------’---------------.
Com ho sap? Ад---- В- в------? Адкуль Вы ведаеце? 0
A----’ V- v-------? Ad---- V- v-------? Adkul’ Vy vedaetse? A-k-l’ V- v-d-e-s-? -----’------------?
Espero que serà millor. Сп-------- ш-- я-- п---------. Спадзяюся, што яно палепшыцца. 0
S-----------, s--- y--- p------------. Sp----------- s--- y--- p------------. Spadzyayusya, shto yano palepshytstsa. S-a-z-a-u-y-, s-t- y-n- p-l-p-h-t-t-a. ------------,------------------------.
Segur que vindrà (ell). Ён б-------- п------. Ён безумоўна прыйдзе. 0
E- b-------- p------. En b-------- p------. En bezumouna pryydze. E- b-z-m-u-a p-y-d-e. --------------------.
És segur? Гэ-- д-------? Гэта дакладна? 0
G--- d-------? Ge-- d-------? Geta dakladna? G-t- d-k-a-n-? -------------?
Sé que vindrà. Я в----- ш-- ё- п------. Я ведаю, што ён прыйдзе. 0
Y- v-----, s--- y-- p------. Ya v------ s--- y-- p------. Ya vedayu, shto yon pryydze. Y- v-d-y-, s-t- y-n p-y-d-e. ---------,-----------------.
Segur que trucarà. Ён а--------- п----------. Ён абавязкова патэлефануе. 0
E- a---------- p----------. En a---------- p----------. En abavyazkova patelefanue. E- a-a-y-z-o-a p-t-l-f-n-e. --------------------------.
De debò? Са------? Сапраўды? 0
S-------? Sa------? Sapraudy? S-p-a-d-? --------?
Crec que trucarà. Я д----- ш-- ё- п----------. Я думаю, што ён патэлефануе. 0
Y- d-----, s--- y-- p----------. Ya d------ s--- y-- p----------. Ya dumayu, shto yon patelefanue. Y- d-m-y-, s-t- y-n p-t-l-f-n-e. ---------,---------------------.
El vi probablement és vell. Ві-- а--------- с-----. Віно адназначна старое. 0
V--- a---------- s-----. Vі-- a---------- s-----. Vіno adnaznachna staroe. V-n- a-n-z-a-h-a s-a-o-. -----------------------.
N’està segur? Вы г--- д------- в------? Вы гэта дакладна ведаеце? 0
V- g--- d------- v-------? Vy g--- d------- v-------? Vy geta dakladna vedaetse? V- g-t- d-k-a-n- v-d-e-s-? -------------------------?
Suposo que és vell. Я м------ ш-- я-- с-----. Я мяркую, што яно старое. 0
Y- m-------, s--- y--- s-----. Ya m-------- s--- y--- s-----. Ya myarkuyu, shto yano staroe. Y- m-a-k-y-, s-t- y-n- s-a-o-. -----------,-----------------.
El nostre cap és ben plantat. На- ш-- д---- в-------. Наш шэф добра выглядае. 0
N--- s--- d---- v--------. Na-- s--- d---- v--------. Nash shef dobra vyglyadae. N-s- s-e- d-b-a v-g-y-d-e. -------------------------.
Vol dir? Вы з---------? Вы знаходзіце? 0
V- z-----------? Vy z-----------? Vy znakhodzіtse? V- z-a-h-d-і-s-? ---------------?
Fins i tot em sembla molt guapo. Я з-------- ш-- ё- в------- н---- в----- д----. Я знаходжу, што ён выглядае нават вельмі добра. 0
Y- z---------, s--- y-- v-------- n---- v--’m- d----. Ya z---------- s--- y-- v-------- n---- v----- d----. Ya znakhodzhu, shto yon vyglyadae navat vel’mі dobra. Y- z-a-h-d-h-, s-t- y-n v-g-y-d-e n-v-t v-l’m- d-b-a. -------------,-----------------------------’--------.
El cap segur que té una xicota. У ш--- п---- ё--- с-------. У шэфа пэўна ёсць сяброўка. 0
U s---- p---- y----’ s--------. U s---- p---- y----- s--------. U shefa peuna yosts’ syabrouka. U s-e-a p-u-a y-s-s’ s-a-r-u-a. -------------------’----------.
Ho creu de debò? Вы с------- т-- д------? Вы сапраўды так думаеце? 0
V- s------- t-- d-------? Vy s------- t-- d-------? Vy sapraudy tak dumaetse? V- s-p-a-d- t-k d-m-e-s-? ------------------------?
És ben possible que tingui una xicota. Ца---- м------- ш-- ў я-- ё--- с-------. Цалкам магчыма, што ў яго ёсць сяброўка. 0
T------ m-------, s--- u y--- y----’ s--------. Ts----- m-------- s--- u y--- y----- s--------. Tsalkam magchyma, shto u yago yosts’ syabrouka. T-a-k-m m-g-h-m-, s-t- u y-g- y-s-s’ s-a-r-u-a. ----------------,------------------’----------.

La llengua espanyola

L'espanyol és una de les llengües universals. Més de 380 milions de persones tenen l'espanyol com a llengua materna. A més, moltes persones el parlen com a segona llengua. Per tant, l'espanyol és una de les llengües més importants del planeta. També és la llengua romànica amb el major nombre de parlants. Els parlants d'espanyol anomenen la seva llengua espanyol o castellà. El terme castellà revela l'origen de la llengua espanyola. Va sorgir com a llengua vernacla a la regió de Castella. La majoria dels espanyols ja parlaven castellà al segle XVI. Avui els termes espanyol i castellà són intercanviables. Encara que també poden tenir una dimensió política. L'espanyol es va difondre gràcies a les conquestes i la colonització. També es parla espanyol a l'Àfrica Occidental i a les Filipines. Però el major nombre de parlants d'espanyol es troba a Amèrica. A Amèrica Central i Amèrica del Sud l'espanyol és la llengua dominant. Però també als EUA el nombre de persones que parlen espanyol està creixent. Aproximadament 50 milions de persones parlen espanyol als EUA. Són més que a Espanya! L'espanyol americà és diferent a l'espanyol europeu. Les diferències es troben sobretot en el vocabulari i la gramàtica. A Amèrica, per exemple, s'usa una forma verbal per al passat diferent. També hi ha moltes diferències lèxiques. Hi ha paraules que només existeixen a Amèrica, altres s'usen només a Espanya. Però l'espanyol americà tampoc és homogeni. Existeixen nombroses variants dins de l'espanyol d'Amèrica. Després de l'anglès, l'espanyol és l'idioma més après com a llengua estrangera. I el seu aprenentatge és relativament ràpid... Què estàs esperant? Vamos!