Manual de conversa

ca Subordinades amb que 1   »   el Δευτερεύουσες προτάσεις με ότι 1

91 [noranta-u]

Subordinades amb que 1

Subordinades amb que 1

91 [ενενήντα ένα]

91 [enenḗnta éna]

Δευτερεύουσες προτάσεις με ότι 1

[Deutereúouses protáseis me óti 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
El temps probablement serà millor demà. Ο--αιρ---ί--ς β-λτ--θ-- α-ρ--. Ο καιρός ίσως βελτιωθεί αύριο. Ο κ-ι-ό- ί-ω- β-λ-ι-θ-ί α-ρ-ο- ------------------------------ Ο καιρός ίσως βελτιωθεί αύριο. 0
O k--r-- ísō--belti---e--aúr--. O kairós ísōs beltiōtheí aúrio. O k-i-ó- í-ō- b-l-i-t-e- a-r-o- ------------------------------- O kairós ísōs beltiōtheí aúrio.
Com ho sap? Π-- τ--ξέρ-τε--υ--; Πώς το ξέρετε αυτό; Π-ς τ- ξ-ρ-τ- α-τ-; ------------------- Πώς το ξέρετε αυτό; 0
Pṓs--o-xé---e--u-ó? Pṓs to xérete autó? P-s t- x-r-t- a-t-? ------------------- Pṓs to xérete autó?
Espero que serà millor. Ελ-----ότ---α--ε---ωθε-. Ελπίζω ότι θα βελτιωθεί. Ε-π-ζ- ό-ι θ- β-λ-ι-θ-ί- ------------------------ Ελπίζω ότι θα βελτιωθεί. 0
El-ízō ó-- -ha bel-----e-. Elpízō óti tha beltiōtheí. E-p-z- ó-i t-a b-l-i-t-e-. -------------------------- Elpízō óti tha beltiōtheí.
Segur que vindrà (ell). Σίγο-------έ-θει. Σίγουρα θα έρθει. Σ-γ-υ-α θ- έ-θ-ι- ----------------- Σίγουρα θα έρθει. 0
S-g--ra --- é-t--i. Sígoura tha érthei. S-g-u-a t-a é-t-e-. ------------------- Sígoura tha érthei.
És segur? Ε-να- -ίγ---ο; Είναι σίγουρο; Ε-ν-ι σ-γ-υ-ο- -------------- Είναι σίγουρο; 0
E---i síg-ur-? Eínai sígouro? E-n-i s-g-u-o- -------------- Eínai sígouro?
Sé que vindrà. Ξ--ω--τ--θ---ρθ--. Ξέρω ότι θα έρθει. Ξ-ρ- ό-ι θ- έ-θ-ι- ------------------ Ξέρω ότι θα έρθει. 0
Xé-ō --i-tha---thei. Xérō óti tha érthei. X-r- ó-i t-a é-t-e-. -------------------- Xérō óti tha érthei.
Segur que trucarà. Σί-ο--α -- ----φ------. Σίγουρα θα τηλεφωνήσει. Σ-γ-υ-α θ- τ-λ-φ-ν-σ-ι- ----------------------- Σίγουρα θα τηλεφωνήσει. 0
S-go--- t-a -ēl---ōn-s-i. Sígoura tha tēlephōnḗsei. S-g-u-a t-a t-l-p-ō-ḗ-e-. ------------------------- Sígoura tha tēlephōnḗsei.
De debò? Α-----α; Αλήθεια; Α-ή-ε-α- -------- Αλήθεια; 0
A--thei-? Alḗtheia? A-ḗ-h-i-? --------- Alḗtheia?
Crec que trucarà. Π----ύω-ότ- θα -η-----ήσε-. Πιστεύω ότι θα τηλεφωνήσει. Π-σ-ε-ω ό-ι θ- τ-λ-φ-ν-σ-ι- --------------------------- Πιστεύω ότι θα τηλεφωνήσει. 0
P--t-ú---t- t-- tēl-p--nḗ-e-. Pisteúō óti tha tēlephōnḗsei. P-s-e-ō ó-i t-a t-l-p-ō-ḗ-e-. ----------------------------- Pisteúō óti tha tēlephōnḗsei.
El vi probablement és vell. Το-------ε-ν-ι-σίγου-- π-λ-ό. Το κρασί είναι σίγουρα παλιό. Τ- κ-α-ί ε-ν-ι σ-γ-υ-α π-λ-ό- ----------------------------- Το κρασί είναι σίγουρα παλιό. 0
To--rasí-eín-- -í---ra pa-i-. To krasí eínai sígoura palió. T- k-a-í e-n-i s-g-u-a p-l-ó- ----------------------------- To krasí eínai sígoura palió.
N’està segur? Τ- ξέ------ίγ-υ-- --τό; Το ξέρετε σίγουρα αυτό; Τ- ξ-ρ-τ- σ-γ-υ-α α-τ-; ----------------------- Το ξέρετε σίγουρα αυτό; 0
T- -é-e-e--í-oura---tó? To xérete sígoura autó? T- x-r-t- s-g-u-a a-t-? ----------------------- To xérete sígoura autó?
Suposo que és vell. Υπ-θ--ω---ι ε---ι π-λι-. Υποθέτω ότι είναι παλιό. Υ-ο-έ-ω ό-ι ε-ν-ι π-λ-ό- ------------------------ Υποθέτω ότι είναι παλιό. 0
Y---hét--ó-i eí-ai--a--ó. Ypothétō óti eínai palió. Y-o-h-t- ó-i e-n-i p-l-ó- ------------------------- Ypothétō óti eínai palió.
El nostre cap és ben plantat. Το αφ--τικό--α--έ--- -ρ----ε--άνι-η. Το αφεντικό μας έχει ωραία εμφάνιση. Τ- α-ε-τ-κ- μ-ς έ-ε- ω-α-α ε-φ-ν-σ-. ------------------------------------ Το αφεντικό μας έχει ωραία εμφάνιση. 0
T----henti----a---c-e- ō---a-e-p--ni--. To aphentikó mas échei ōraía emphánisē. T- a-h-n-i-ó m-s é-h-i ō-a-a e-p-á-i-ē- --------------------------------------- To aphentikó mas échei ōraía emphánisē.
Vol dir? Β-ίσκετ-; Βρίσκετε; Β-ί-κ-τ-; --------- Βρίσκετε; 0
B--s---e? Brískete? B-í-k-t-? --------- Brískete?
Fins i tot em sembla molt guapo. Βρ---ω----ιστ--ό-ι-είναι----ύ-ω---ος. Βρίσκω μάλιστα ότι είναι πολύ ωραίος. Β-ί-κ- μ-λ-σ-α ό-ι ε-ν-ι π-λ- ω-α-ο-. ------------------------------------- Βρίσκω μάλιστα ότι είναι πολύ ωραίος. 0
Br--kō -á--------i-eí--i-polý-ō-aí--. Brískō málista óti eínai polý ōraíos. B-í-k- m-l-s-a ó-i e-n-i p-l- ō-a-o-. ------------------------------------- Brískō málista óti eínai polý ōraíos.
El cap segur que té una xicota. Τ- α--ντ-κ- --ε---ίγο--α--ί-η. Το αφεντικό έχει σίγουρα φίλη. Τ- α-ε-τ-κ- έ-ε- σ-γ-υ-α φ-λ-. ------------------------------ Το αφεντικό έχει σίγουρα φίλη. 0
To-a-----ik- -ch-- sí---ra---í--. To aphentikó échei sígoura phílē. T- a-h-n-i-ó é-h-i s-g-u-a p-í-ē- --------------------------------- To aphentikó échei sígoura phílē.
Ho creu de debò? Αλ--ε-α -- πισ--ύε-ε; Αλήθεια το πιστεύετε; Α-ή-ε-α τ- π-σ-ε-ε-ε- --------------------- Αλήθεια το πιστεύετε; 0
A--th-ia-to--is---ete? Alḗtheia to pisteúete? A-ḗ-h-i- t- p-s-e-e-e- ---------------------- Alḗtheia to pisteúete?
És ben possible que tingui una xicota. Είνα- πολ--π---ν--ότι έχει-----. Είναι πολύ πιθανό ότι έχει φίλη. Ε-ν-ι π-λ- π-θ-ν- ό-ι έ-ε- φ-λ-. -------------------------------- Είναι πολύ πιθανό ότι έχει φίλη. 0
E-na----lý --tha-- -t----h-i p-íl-. Eínai polý pithanó óti échei phílē. E-n-i p-l- p-t-a-ó ó-i é-h-i p-í-ē- ----------------------------------- Eínai polý pithanó óti échei phílē.

La llengua espanyola

L'espanyol és una de les llengües universals. Més de 380 milions de persones tenen l'espanyol com a llengua materna. A més, moltes persones el parlen com a segona llengua. Per tant, l'espanyol és una de les llengües més importants del planeta. També és la llengua romànica amb el major nombre de parlants. Els parlants d'espanyol anomenen la seva llengua espanyol o castellà. El terme castellà revela l'origen de la llengua espanyola. Va sorgir com a llengua vernacla a la regió de Castella. La majoria dels espanyols ja parlaven castellà al segle XVI. Avui els termes espanyol i castellà són intercanviables. Encara que també poden tenir una dimensió política. L'espanyol es va difondre gràcies a les conquestes i la colonització. També es parla espanyol a l'Àfrica Occidental i a les Filipines. Però el major nombre de parlants d'espanyol es troba a Amèrica. A Amèrica Central i Amèrica del Sud l'espanyol és la llengua dominant. Però també als EUA el nombre de persones que parlen espanyol està creixent. Aproximadament 50 milions de persones parlen espanyol als EUA. Són més que a Espanya! L'espanyol americà és diferent a l'espanyol europeu. Les diferències es troben sobretot en el vocabulari i la gramàtica. A Amèrica, per exemple, s'usa una forma verbal per al passat diferent. També hi ha moltes diferències lèxiques. Hi ha paraules que només existeixen a Amèrica, altres s'usen només a Espanya. Però l'espanyol americà tampoc és homogeni. Existeixen nombroses variants dins de l'espanyol d'Amèrica. Després de l'anglès, l'espanyol és l'idioma més après com a llengua estrangera. I el seu aprenentatge és relativament ràpid... Què estàs esperant? Vamos!