Manual de conversa

ca Subordinades amb que 1   »   da Bisætninger med ”at” 1

91 [noranta-u]

Subordinades amb que 1

Subordinades amb que 1

91 [enoghalvfems]

Bisætninger med ”at” 1

Tria com vols veure la traducció:   
català danès Engegar Més
El temps probablement serà millor demà. Vejr-t -l-ve--m-s-e -edr- - --r--n. V----- b----- m---- b---- i m------ V-j-e- b-i-e- m-s-e b-d-e i m-r-e-. ----------------------------------- Vejret bliver måske bedre i morgen. 0
Com ho sap? H-or-----du-de- --a? H--- v-- d- d-- f--- H-o- v-d d- d-t f-a- -------------------- Hvor ved du det fra? 0
Espero que serà millor. J-- håber------e- ---v-------e. J-- h----- a- d-- b----- b----- J-g h-b-r- a- d-t b-i-e- b-d-e- ------------------------------- Jeg håber, at det bliver bedre. 0
Segur que vindrà (ell). Han--o-mer h--- -est---. H-- k----- h--- b------- H-n k-m-e- h-l- b-s-e-t- ------------------------ Han kommer helt bestemt. 0
És segur? E- --t---k-e-t? E- d-- s------- E- d-t s-k-e-t- --------------- Er det sikkert? 0
Sé que vindrà. Jeg -ed- -- -a--ko-mer. J-- v--- a- h-- k------ J-g v-d- a- h-n k-m-e-. ----------------------- Jeg ved, at han kommer. 0
Segur que trucarà. H----i-ge----st--t. H-- r----- b------- H-n r-n-e- b-s-e-t- ------------------- Han ringer bestemt. 0
De debò? V---e-i-? V-------- V-r-e-i-? --------- Virkelig? 0
Crec que trucarà. Je------- at --n ri-g--. J-- t---- a- h-- r------ J-g t-o-, a- h-n r-n-e-. ------------------------ Jeg tror, at han ringer. 0
El vi probablement és vell. V-nen er -ikk-rt---m--l. V---- e- s------ g------ V-n-n e- s-k-e-t g-m-e-. ------------------------ Vinen er sikkert gammel. 0
N’està segur? Ved -- -et----agt-g? V-- d- d-- n-------- V-d d- d-t n-j-g-i-? -------------------- Ved du det nøjagtig? 0
Suposo que és vell. Jeg f--m-de-- -t de------amm--. J-- f-------- a- d-- e- g------ J-g f-r-o-e-, a- d-n e- g-m-e-. ------------------------------- Jeg formoder, at den er gammel. 0
El nostre cap és ben plantat. Vo-e- c-ef --- -o-- ud. V---- c--- s-- g--- u-- V-r-s c-e- s-r g-d- u-. ----------------------- Vores chef ser godt ud. 0
Vol dir? Sy--- d-? S---- d-- S-n-s d-? --------- Synes du? 0
Fins i tot em sembla molt guapo. Jeg----e- endd---at-----s-- rig-------- u-. J-- s---- e----- a- h-- s-- r----- g--- u-- J-g s-n-s e-d-a- a- h-n s-r r-g-i- g-d- u-. ------------------------------------------- Jeg synes endda, at han ser rigtig godt ud. 0
El cap segur que té una xicota. C----n-h-r b-ste-t -n-k-r-st-. C----- h-- b------ e- k------- C-e-e- h-r b-s-e-t e- k-r-s-e- ------------------------------ Chefen har bestemt en kæreste. 0
Ho creu de debò? T------ vi-ke-ig? T--- d- v-------- T-o- d- v-r-e-i-? ----------------- Tror du virkelig? 0
És ben possible que tingui una xicota. D-t -r me--t --l---, -- -a- har--n kæres-e. D-- e- m---- m------ a- h-- h-- e- k------- D-t e- m-g-t m-l-g-, a- h-n h-r e- k-r-s-e- ------------------------------------------- Det er meget muligt, at han har en kæreste. 0

La llengua espanyola

L'espanyol és una de les llengües universals. Més de 380 milions de persones tenen l'espanyol com a llengua materna. A més, moltes persones el parlen com a segona llengua. Per tant, l'espanyol és una de les llengües més importants del planeta. També és la llengua romànica amb el major nombre de parlants. Els parlants d'espanyol anomenen la seva llengua espanyol o castellà. El terme castellà revela l'origen de la llengua espanyola. Va sorgir com a llengua vernacla a la regió de Castella. La majoria dels espanyols ja parlaven castellà al segle XVI. Avui els termes espanyol i castellà són intercanviables. Encara que també poden tenir una dimensió política. L'espanyol es va difondre gràcies a les conquestes i la colonització. També es parla espanyol a l'Àfrica Occidental i a les Filipines. Però el major nombre de parlants d'espanyol es troba a Amèrica. A Amèrica Central i Amèrica del Sud l'espanyol és la llengua dominant. Però també als EUA el nombre de persones que parlen espanyol està creixent. Aproximadament 50 milions de persones parlen espanyol als EUA. Són més que a Espanya! L'espanyol americà és diferent a l'espanyol europeu. Les diferències es troben sobretot en el vocabulari i la gramàtica. A Amèrica, per exemple, s'usa una forma verbal per al passat diferent. També hi ha moltes diferències lèxiques. Hi ha paraules que només existeixen a Amèrica, altres s'usen només a Espanya. Però l'espanyol americà tampoc és homogeni. Existeixen nombroses variants dins de l'espanyol d'Amèrica. Després de l'anglès, l'espanyol és l'idioma més après com a llengua estrangera. I el seu aprenentatge és relativament ràpid... Què estàs esperant? Vamos!