Manual de conversa

ca Conjuncions 1   »   id Kata sambung 1

94 [noranta-quatre]

Conjuncions 1

Conjuncions 1

94 [sembilan puluh empat]

Kata sambung 1

Tria com vols veure la traducció:   
català indonesi Engegar Més
Espera fins que deixi de ploure. Tu----, s-mp-- hu-a--berhen-i. T------ s----- h---- b-------- T-n-g-, s-m-a- h-j-n b-r-e-t-. ------------------------------ Tunggu, sampai hujan berhenti. 0
Espera fins que (jo) acabi. T--gg-,-s-m-------a-s--e---. T------ s----- s--- s------- T-n-g-, s-m-a- s-y- s-l-s-i- ---------------------------- Tunggu, sampai saya selesai. 0
Espera fins que (ell) torni. T-ng-u-----pai-di- k--b-l-. T------ s----- d-- k------- T-n-g-, s-m-a- d-a k-m-a-i- --------------------------- Tunggu, sampai dia kembali. 0
Espero fins que se m’eixuguin els cabells. Sa-a me--n-gu -a-pai--ambut say-----i--. S--- m------- s----- r----- s--- k------ S-y- m-n-n-g- s-m-a- r-m-u- s-y- k-r-n-. ---------------------------------------- Saya menunggu sampai rambut saya kering. 0
Espero fins que acabi la pel•lícula. Saya-menu--g--s----i------y--ha--s. S--- m------- s----- f------ h----- S-y- m-n-n-g- s-m-a- f-l-n-a h-b-s- ----------------------------------- Saya menunggu sampai filmnya habis. 0
Espero que es posi verd el semàfor. Sa-a ---u--gu---m----lam-u -ij-u. S--- m------- s----- l---- h----- S-y- m-n-n-g- s-m-a- l-m-u h-j-u- --------------------------------- Saya menunggu sampai lampu hijau. 0
Quan te’n vas de vacances? Ka-an---m- ---g- b-rl----? K---- k--- p---- b-------- K-p-n k-m- p-r-i b-r-i-u-? -------------------------- Kapan kamu pergi berlibur? 0
Abans de les vacances d’estiu? Sebe-u----b-ra- m---m-p-nas? S------ l------ m---- p----- S-b-l-m l-b-r-n m-s-m p-n-s- ---------------------------- Sebelum liburan musim panas? 0
Sí, abans que comencin les vacances d’estiu. Y-,----e-u--l--u-a- -usi---ana- --b-. Y-- s------ l------ m---- p---- t---- Y-, s-b-l-m l-b-r-n m-s-m p-n-s t-b-. ------------------------------------- Ya, sebelum liburan musim panas tiba. 0
Repara el teulat abans que comenci l’hivern. Perbai-i----p-i-- -ebel----usim-din-----iba. P------- a--- i-- s------ m---- d----- t---- P-r-a-k- a-a- i-u s-b-l-m m-s-m d-n-i- t-b-. -------------------------------------------- Perbaiki atap itu sebelum musim dingin tiba. 0
Renta’t les mans abans de seure a taula. C-ci -a--a--u--ebe-um k----d-duk d- kur-i --ka-. C--- t------- s------ k--- d---- d- k---- m----- C-c- t-n-a-m- s-b-l-m k-m- d-d-k d- k-r-i m-k-n- ------------------------------------------------ Cuci tanganmu sebelum kamu duduk di kursi makan. 0
Tanca la finestra abans de sortir. Tu--p ----el--itu-s-b---- ka-u -e--i --luar. T---- j------ i-- s------ k--- p---- k------ T-t-p j-n-e-a i-u s-b-l-m k-m- p-r-i k-l-a-. -------------------------------------------- Tutup jendela itu sebelum kamu pergi keluar. 0
Quan véns a casa? K---n--am- k--ba-i-ke-r--ah? K---- k--- k------ k- r----- K-p-n k-m- k-m-a-i k- r-m-h- ---------------------------- Kapan kamu kembali ke rumah? 0
Després de la classe? Set---- pe-a--r-------? S------ p-------- u---- S-t-l-h p-l-j-r-n u-a-? ----------------------- Setelah pelajaran usai? 0
Sí, després que s’hagi acabat la classe. Ya, s--u-ah -e-a--r-n--sa-. Y-- s------ p-------- u---- Y-, s-s-d-h p-l-j-r-n u-a-. --------------------------- Ya, sesudah pelajaran usai. 0
Després d’haver tingut un accident, ja no podia treballar. S-t-lah--ia-me-g-la-- -e-e-aka-n,-d-- -idak---s--b-ker-a --gi. S------ d-- m-------- k---------- d-- t---- b--- b------ l---- S-t-l-h d-a m-n-a-a-i k-c-l-k-a-, d-a t-d-k b-s- b-k-r-a l-g-. -------------------------------------------------------------- Setelah dia mengalami kecelakaan, dia tidak bisa bekerja lagi. 0
Després de perdre el seu lloc de treball, se’n va anar a Amèrica. Sete--- -i--k-hi--ngan -eke-ja-n-y-, --- -e----ke --er---. S------ d-- k--------- p------------ d-- p---- k- A------- S-t-l-h d-a k-h-l-n-a- p-k-r-a-n-y-, d-a p-r-i k- A-e-i-a- ---------------------------------------------------------- Setelah dia kehilangan pekerjaannya, dia pergi ke Amerika. 0
Després d’anar als Estats Units, es va fer ric. Set-lah di- p-r-- -e---er-k-,--ia-m-nja-- --ya. S------ d-- p---- k- A------- d-- m------ k---- S-t-l-h d-a p-r-i k- A-e-i-a- d-a m-n-a-i k-y-. ----------------------------------------------- Setelah dia pergi ke Amerika, dia menjadi kaya. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprendre dues llengües al mateix temps

Els idiomes són cada vegada més importants en l'actualitat. Moltes persones aprenen un idioma estranger. Però hi ha moltes llengües interessants al món. Per això, alguns homes i dones aprenen més d'una llengua a la vegada. Si es tracta de nens que creixen sent ja bilingües, això no sol ser un problema. El seu cervell aprèn ambdós idiomes de manera automàtica i natural. Quan creixen, saben què pertany respectivament a cadascun dels idiomes. Les persones bilingües coneixen els trets típics de cada llengua. Però la cosa canvia amb els adults. No poden aprendre simultàniament dues llengües tan fàcilment. Qui aprèn dues llengües a la vegada ha de seguir algunes regles. En primer lloc, és important comparar les dues llengües entre si. Els idiomes pertanyents a una mateixa família lingüística habitualment són molt semblants. Aquest fet pot provocar la seva confusió. De manera que sembla convenient analitzar-ne les dues llengües. Es pot fer, per exemple, una llista. On s'anotin les diferències i semblances. Així s'obliga el cervell a treballar intensament amb les dues llengües. D'aquesta manera recordarà millor les particularitats d'una i altra llengua. També s'haurien d'escollir per a cada llengua colors i carpetes diferents. Això ajuda a separar clarament les llengües entre si. Si s'aprenen idiomes completament diferents, la cosa canvia. Entre dues llengües sense cap semblança no hi ha possibilitat de confusió. Aquí el perill està en comparar l'una amb l'altra! Seria més recomanable comparar cada llengua amb l'idioma matern. Si el cervell reconeix els contrastos, llavors n'aprendrà amb més eficàcia. També és important aprendre les dues llengües amb la mateixa intensitat. Ara bé, en teoria al cervell li és igual el nombre de llengües que aprèn...