Manual de conversa

ca Conjuncions 1   »   ar ‫أدوات الربط 1‬

94 [noranta-quatre]

Conjuncions 1

Conjuncions 1

‫94 [أربعة وتسعون]‬

94 [arabeat wataseun]

‫أدوات الربط 1‬

[iadawat alrabt 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català àrab Engegar Més
Espera fins que deixi de ploure. ‫ا--ظ----- -ت-ق--الم--.‬ ‫----- ح-- ي---- ا------ ‫-ن-ظ- ح-ى ي-و-ف ا-م-ر-‬ ------------------------ ‫انتظر حتى يتوقف المطر.‬ 0
ana-a--- ha-a--------qa- a--at-a. a------- h---- y-------- a------- a-a-a-i- h-t-a y-t-w-q-f a-m-t-a- --------------------------------- anatazir hataa yatawaqaf almatra.
Espera fins que (jo) acabi. ‫--تظر ،---ى ---- -----ً.‬ ‫----- ، ح-- أ--- ج------- ‫-ن-ظ- ، ح-ى أ-ب- ج-ه-ا-.- -------------------------- ‫انتظر ، حتى أصبح جاهزاً.‬ 0
a--z---, -a--- 'a-b---j--za--. a----- , h---- '----- j------- a-t-i- , h-t-a '-s-a- j-h-a-n- ------------------------------ antzir , hataa 'asbah jahzaan.
Espera fins que (ell) torni. ‫ان-ظر ح---ي-ود.‬ ‫----- ح-- ي----- ‫-ن-ظ- ح-ى ي-و-.- ----------------- ‫انتظر حتى يعود.‬ 0
a--ta-i--h-taa-ya--d-. a------- h---- y------ a-a-a-i- h-t-a y-e-d-. ---------------------- anatazir hataa yaeuda.
Espero fins que se m’eixuguin els cabells. ‫-أنتظ- حت- ي-ف-ش--ي-‬ ‫------ ح-- ي-- ش----- ‫-أ-ت-ر ح-ى ي-ف ش-ر-.- ---------------------- ‫سأنتظر حتى يجف شعري.‬ 0
s-an----r-h-----ya--- s-ieri. s-------- h---- y---- s------ s-a-t-z-r h-t-a y-j-f s-i-r-. ----------------------------- s'antazir hataa yajif shieri.
Espero fins que acabi la pel•lícula. ‫--نتظ---تى-ي-ت---ال-ي-م.‬ ‫------ ح-- ي---- ا------- ‫-أ-ت-ر ح-ى ي-ت-ي ا-ف-ل-.- -------------------------- ‫سأنتظر حتى ينتهي الفيلم.‬ 0
s-a-ta--r ha-aa --n--h--al-ilum. s-------- h---- y------ a------- s-a-t-z-r h-t-a y-n-a-i a-f-l-m- -------------------------------- s'antazir hataa yantahi alfilum.
Espero que es posi verd el semàfor. ‫-------ح-- ت-ب- -ل--ارة خ-را-.‬ ‫------ ح-- ت--- ا------ خ------ ‫-أ-ت-ر ح-ى ت-ب- ا-إ-ا-ة خ-ر-ء-‬ -------------------------------- ‫سأنتظر حتى تصبح الإشارة خضراء.‬ 0
s'an-a------t-- ----i--a------ar---kh-ra-. s-------- h---- t----- a---------- k------ s-a-t-z-r h-t-a t-s-i- a-'-i-h-r-t k-d-a-. ------------------------------------------ s'antazir hataa tusbih al'iisharat khdra'.
Quan te’n vas de vacances? ‫م-ى س---ف--ف- -جا-- -‬ ‫--- س----- ف- إ---- ؟- ‫-ت- س-س-ف- ف- إ-ا-ة ؟- ----------------------- ‫متى ستسافر في إجازة ؟‬ 0
mt-- sa-us-fir -i-'iij-z- ? m--- s-------- f- '------ ? m-a- s-t-s-f-r f- '-i-a-a ? --------------------------- mtaa satusafir fi 'iijaza ?
Abans de les vacances d’estiu? ‫ق-ل -ن --د- ا-ع--ة الص-ف---‬ ‫--- أ- ت--- ا----- ا-------- ‫-ب- أ- ت-د- ا-ع-ل- ا-ص-ف-ة-‬ ----------------------------- ‫قبل أن تبدأ العطلة الصيفية.‬ 0
qb---'a- --b-a ---ut----a-s--fi-t-. q--- '-- t---- a------- a---------- q-i- '-n t-b-a a-e-t-a- a-s-y-i-t-. ----------------------------------- qbil 'an tabda aleutlat alsayfiata.
Sí, abans que comencin les vacances d’estiu. ‫--م - ق-- ---ية ا--ط---ا-ص--ية.‬ ‫--- ، ق-- ب---- ا----- ا-------- ‫-ع- ، ق-ل ب-ا-ة ا-ع-ل- ا-ص-ف-ة-‬ --------------------------------- ‫نعم ، قبل بداية العطلة الصيفية.‬ 0
n--m ,--ab-----aya- ale---at a-sa------. n--- , q--- b------ a------- a---------- n-a- , q-b- b-d-y-t a-e-t-a- a-s-y-i-t-. ---------------------------------------- neam , qabl bidayat aleutlat alsayfiata.
Repara el teulat abans que comenci l’hivern. ‫اص-----س-ف قب---- --ت- الشت-ء.‬ ‫---- ا---- ق-- أ- ي--- ا------- ‫-ص-ح ا-س-ف ق-ل أ- ي-ت- ا-ش-ا-.- -------------------------------- ‫اصلح السقف قبل أن يأتي الشتاء.‬ 0
a-ali------qf ---l---n-y--- --s-i--a'. a----- a----- q--- '-- y--- a--------- a-a-i- a-s-q- q-b- '-n y-t- a-s-i-a-'- -------------------------------------- asalih alsaqf qabl 'an yati alshitaa'.
Renta’t les mans abans de seure a taula. ‫-غسل ي-يك-قبل-أن--جل--إ----لط-و-ة-‬ ‫---- ي--- ق-- أ- ت--- إ-- ا-------- ‫-غ-ل ي-ي- ق-ل أ- ت-ل- إ-ى ا-ط-و-ة-‬ ------------------------------------ ‫إغسل يديك قبل أن تجلس إلى الطاولة.‬ 0
'--ha-l -udayk -ab- '-n-t-j-----iilaa--l--a-i-at. '------ y----- q--- '-- t----- '----- a---------- '-g-a-l y-d-y- q-b- '-n t-j-a- '-i-a- a-t-a-i-a-. ------------------------------------------------- 'ighasl yudayk qabl 'an tajlas 'iilaa altaawilat.
Tanca la finestra abans de sortir. ‫إ-ل--الن-فذة-ق-ل-أ--تخ-ج.‬ ‫---- ا------ ق-- أ- ت----- ‫-غ-ق ا-ن-ف-ة ق-ل أ- ت-ر-.- --------------------------- ‫إغلق النافذة قبل أن تخرج.‬ 0
'ig-al-- aln----d--t--a-l--a- tu---ija. '------- a---------- q--- '-- t-------- '-g-a-i- a-n-a-i-h-t q-b- '-n t-k-r-j-. --------------------------------------- 'ighaliq alnaafidhat qabl 'an tukhrija.
Quan véns a casa? ‫م-ى---أ-- -لى--لبي---‬ ‫--- س---- إ-- ا---- ؟- ‫-ت- س-أ-ي إ-ى ا-ب-ت ؟- ----------------------- ‫متى ستأتي إلى البيت ؟‬ 0
mtaa---ta-- 'ii-a---l-----? m--- s----- '----- a----- ? m-a- s-t-t- '-i-a- a-b-y- ? --------------------------- mtaa satati 'iilaa albayt ?
Després de la classe? ‫ب-- ا-د--.‬ ‫--- ا------ ‫-ع- ا-د-س-‬ ------------ ‫بعد الدرس.‬ 0
beu-----irs-. b--- a------- b-u- a-d-r-a- ------------- beud aldirsa.
Sí, després que s’hagi acabat la classe. ‫ن---، --د -ن-هاء-ا--رس.‬ ‫--- ، ب-- ا----- ا------ ‫-ع- ، ب-د ا-ت-ا- ا-د-س-‬ ------------------------- ‫نعم ، بعد انتهاء الدرس.‬ 0
nea- ---aed--i---h-' a-di-s. n--- , b--- a------- a------ n-a- , b-e- a-n-i-a- a-d-r-. ---------------------------- neam , baed aintiha' aldirs.
Després d’haver tingut un accident, ja no podia treballar. ‫-ع-----تع-- -حا---لم-يع- قادر-ً-ع-- -ل-م-.‬ ‫--- أ- ت--- ل---- ل- ي-- ق----- ع-- ا------ ‫-ع- أ- ت-ر- ل-ا-ث ل- ي-د ق-د-ا- ع-ى ا-ع-ل-‬ -------------------------------------------- ‫بعد أن تعرض لحادث لم يعد قادراً على العمل.‬ 0
be---'an-tuerad-li--dith -m-yaeu- q---aan -a--a--le---l. b--- '-- t----- l------- l- y---- q------ e---- a------- b-u- '-n t-e-a- l-h-d-t- l- y-e-d q-d-a-n e-l-a a-e-m-l- -------------------------------------------------------- beud 'an tuerad lihadith lm yaeud qadraan ealaa aleamal.
Després de perdre el seu lloc de treball, se’n va anar a Amèrica. ‫-----ن-خسر ---- ساف--لى أمير--.‬ ‫--- أ- خ-- ع--- س------ أ------- ‫-ع- أ- خ-ر ع-ل- س-ف-إ-ى أ-ي-ك-.- --------------------------------- ‫بعد أن خسر عمله سافرإلى أميركا.‬ 0
beud ---------r-----l-h -af---'i-l-a-'--i-ka. b--- '-- k----- e------ s----------- '------- b-u- '-n k-a-i- e-m-l-h s-f-r-'-i-a- '-m-r-a- --------------------------------------------- beud 'an khasir eamalih safira'iilaa 'amirka.
Després d’anar als Estats Units, es va fer ric. ‫بع--أ---اف--إ-ى ---ر-ا ---ح غن-اً-‬ ‫--- أ- س--- إ-- أ----- أ--- غ------ ‫-ع- أ- س-ف- إ-ى أ-ي-ك- أ-ب- غ-ي-ً-‬ ------------------------------------ ‫بعد أن سافر إلى أميركا أصبح غنياً.‬ 0
bed--a- safar 'i-laa--a-irka-'-s-a- g--y--n. b-- '-- s---- '----- '------ '----- g------- b-d '-n s-f-r '-i-a- '-m-r-a '-s-a- g-n-a-n- -------------------------------------------- bed 'an safar 'iilaa 'amirka 'asbah ghnyaan.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprendre dues llengües al mateix temps

Els idiomes són cada vegada més importants en l'actualitat. Moltes persones aprenen un idioma estranger. Però hi ha moltes llengües interessants al món. Per això, alguns homes i dones aprenen més d'una llengua a la vegada. Si es tracta de nens que creixen sent ja bilingües, això no sol ser un problema. El seu cervell aprèn ambdós idiomes de manera automàtica i natural. Quan creixen, saben què pertany respectivament a cadascun dels idiomes. Les persones bilingües coneixen els trets típics de cada llengua. Però la cosa canvia amb els adults. No poden aprendre simultàniament dues llengües tan fàcilment. Qui aprèn dues llengües a la vegada ha de seguir algunes regles. En primer lloc, és important comparar les dues llengües entre si. Els idiomes pertanyents a una mateixa família lingüística habitualment són molt semblants. Aquest fet pot provocar la seva confusió. De manera que sembla convenient analitzar-ne les dues llengües. Es pot fer, per exemple, una llista. On s'anotin les diferències i semblances. Així s'obliga el cervell a treballar intensament amb les dues llengües. D'aquesta manera recordarà millor les particularitats d'una i altra llengua. També s'haurien d'escollir per a cada llengua colors i carpetes diferents. Això ajuda a separar clarament les llengües entre si. Si s'aprenen idiomes completament diferents, la cosa canvia. Entre dues llengües sense cap semblança no hi ha possibilitat de confusió. Aquí el perill està en comparar l'una amb l'altra! Seria més recomanable comparar cada llengua amb l'idioma matern. Si el cervell reconeix els contrastos, llavors n'aprendrà amb més eficàcia. També és important aprendre les dues llengües amb la mateixa intensitat. Ara bé, en teoria al cervell li és igual el nombre de llengües que aprèn...