Manual de conversa

ca Conjuncions 1   »   cs Spojky 1

94 [noranta-quatre]

Conjuncions 1

Conjuncions 1

94 [devadesát čtyři]

Spojky 1

Tria com vols veure la traducció:   
català txec Engegar Més
Espera fins que deixi de ploure. Počk--,-----ře-t--e -r---. P------ a- p------- p----- P-č-e-, a- p-e-t-n- p-š-t- -------------------------- Počkej, až přestane pršet. 0
Espera fins que (jo) acabi. P--k-j, -- b--u --to--/ ho--v-. P------ a- b--- h---- / h------ P-č-e-, a- b-d- h-t-v / h-t-v-. ------------------------------- Počkej, až budu hotov / hotová. 0
Espera fins que (ell) torni. Poč-e-- a--př---e-zp-t--. P------ a- p----- z------ P-č-e-, a- p-i-d- z-á-k-. ------------------------- Počkej, až přijde zpátky. 0
Espero fins que se m’eixuguin els cabells. Č-k--- a- -- u--h-o---l---. Č----- a- m- u------ v----- Č-k-m- a- m- u-c-n-u v-a-y- --------------------------- Čekám, až mi uschnou vlasy. 0
Espero fins que acabi la pel•lícula. Č--ám- až--en-film -ko---. Č----- a- t-- f--- s------ Č-k-m- a- t-n f-l- s-o-č-. -------------------------- Čekám, až ten film skončí. 0
Espero que es posi verd el semàfor. Č---m- a--b-de-na---ma--r- -----á. Č----- a- b--- n- s------- z------ Č-k-m- a- b-d- n- s-m-f-r- z-l-n-. ---------------------------------- Čekám, až bude na semaforu zelená. 0
Quan te’n vas de vacances? K-y-p--e-e- na--o--le-o-? K-- p------ n- d--------- K-y p-j-d-š n- d-v-l-n-u- ------------------------- Kdy pojedeš na dovolenou? 0
Abans de les vacances d’estiu? Ještě-př-- -et-ími-p---dninami? J---- p--- l------ p----------- J-š-ě p-e- l-t-í-i p-á-d-i-a-i- ------------------------------- Ještě před letními prázdninami? 0
Sí, abans que comencin les vacances d’estiu. A--, j-š-- n-ž za-n----e--í --á-d-in-. A--- j---- n-- z----- l---- p--------- A-o- j-š-ě n-ž z-č-o- l-t-í p-á-d-i-y- -------------------------------------- Ano, ještě než začnou letní prázdniny. 0
Repara el teulat abans que comenci l’hivern. O---v--u --ř----, ne- začne zi--. O---- t- s------- n-- z---- z---- O-r-v t- s-ř-c-u- n-ž z-č-e z-m-. --------------------------------- Oprav tu střechu, než začne zima. 0
Renta’t les mans abans de seure a taula. Umy---i---c---ne- -- ---n-- -e s-ol-. U--- s- r---- n-- s- s----- k- s----- U-y- s- r-c-, n-ž s- s-d-e- k- s-o-u- ------------------------------------- Umyj si ruce, než si sedneš ke stolu. 0
Tanca la finestra abans de sortir. Zav-i -k-o- --ž pů-d-š-ve-. Z---- o---- n-- p----- v--- Z-v-i o-n-, n-ž p-j-e- v-n- --------------------------- Zavři okno, než půjdeš ven. 0
Quan véns a casa? K-y-při-d-- ---ů? K-- p------ d---- K-y p-i-d-š d-m-? ----------------- Kdy přijdeš domů? 0
Després de la classe? P---yu-o-á--? P- v--------- P- v-u-o-á-í- ------------- Po vyučování? 0
Sí, després que s’hagi acabat la classe. An-- p-té, -- skon---v-u---á--. A--- p---- c- s----- v--------- A-o- p-t-, c- s-o-č- v-u-o-á-í- ------------------------------- Ano, poté, co skončí vyučování. 0
Després d’haver tingut un accident, ja no podia treballar. P--é---o-se m- stal -ra-, -- ---ohl pra-ova-. P---- c- s- m- s--- ú---- u- n----- p-------- P-t-, c- s- m- s-a- ú-a-, u- n-m-h- p-a-o-a-. --------------------------------------------- Poté, co se mu stal úraz, už nemohl pracovat. 0
Després de perdre el seu lloc de treball, se’n va anar a Amèrica. Po-é,--o přiš-l---p-ác-, --eše- do A-e-i--. P---- c- p----- o p----- o----- d- A------- P-t-, c- p-i-e- o p-á-i- o-e-e- d- A-e-i-y- ------------------------------------------- Poté, co přišel o práci, odešel do Ameriky. 0
Després d’anar als Estats Units, es va fer ric. P---- c- --e-e- -o-A--ri-y- -b-hat--l. P---- c- o----- d- A------- z--------- P-t-, c- o-e-e- d- A-e-i-y- z-o-a-n-l- -------------------------------------- Poté, co odešel do Ameriky, zbohatnul. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprendre dues llengües al mateix temps

Els idiomes són cada vegada més importants en l'actualitat. Moltes persones aprenen un idioma estranger. Però hi ha moltes llengües interessants al món. Per això, alguns homes i dones aprenen més d'una llengua a la vegada. Si es tracta de nens que creixen sent ja bilingües, això no sol ser un problema. El seu cervell aprèn ambdós idiomes de manera automàtica i natural. Quan creixen, saben què pertany respectivament a cadascun dels idiomes. Les persones bilingües coneixen els trets típics de cada llengua. Però la cosa canvia amb els adults. No poden aprendre simultàniament dues llengües tan fàcilment. Qui aprèn dues llengües a la vegada ha de seguir algunes regles. En primer lloc, és important comparar les dues llengües entre si. Els idiomes pertanyents a una mateixa família lingüística habitualment són molt semblants. Aquest fet pot provocar la seva confusió. De manera que sembla convenient analitzar-ne les dues llengües. Es pot fer, per exemple, una llista. On s'anotin les diferències i semblances. Així s'obliga el cervell a treballar intensament amb les dues llengües. D'aquesta manera recordarà millor les particularitats d'una i altra llengua. També s'haurien d'escollir per a cada llengua colors i carpetes diferents. Això ajuda a separar clarament les llengües entre si. Si s'aprenen idiomes completament diferents, la cosa canvia. Entre dues llengües sense cap semblança no hi ha possibilitat de confusió. Aquí el perill està en comparar l'una amb l'altra! Seria més recomanable comparar cada llengua amb l'idioma matern. Si el cervell reconeix els contrastos, llavors n'aprendrà amb més eficàcia. També és important aprendre les dues llengües amb la mateixa intensitat. Ara bé, en teoria al cervell li és igual el nombre de llengües que aprèn...