Manual de conversa

ca Al camp   »   id Di alam

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [dua puluh enam]

Di alam

Tria com vols veure la traducció:   
català indonesi Engegar Més
Veus allà la torre? Ap---- k--- m------ m----- d- s---? Apakah kamu melihat menara di sana? 0
Veus allà la muntanya? Ap---- k--- m------ g----- d- s---? Apakah kamu melihat gunung di sana? 0
Veus allà el poble? Ap---- k--- m------ d--- d- s---? Apakah kamu melihat desa di sana? 0
Veus allà el riu? Ap---- k--- m------ s----- d- s---? Apakah kamu melihat sungai di sana? 0
Veus allà el pont? Ap---- k--- m------ j------- d- s---? Apakah kamu melihat jembatan di sana? 0
Veus allà el llac? Ap---- k--- m------ d---- d- s---? Apakah kamu melihat danau di sana? 0
M’agrada aquell ocell. Sa-- m------- b----- y--- i--. Saya menyukai burung yang itu. 0
M’agrada aquell arbre. Sa-- m------- p---- y--- i--. Saya menyukai pohon yang itu. 0
M’agrada aquesta pedra. Sa-- m------- b--- y--- i--. Saya menyukai batu yang ini. 0
M’agrada aquell parc. Sa-- m------- t---- y--- i--. Saya menyukai taman yang itu. 0
M’agrada aquell jardí. Sa-- m------- k---- y--- i--. Saya menyukai kebun yang itu. 0
M’agrada aquesta flor. Sa-- m------- b---- y--- i--. Saya menyukai bunga yang ini. 0
Ho trobo bonic. Sa-- r--- i-- c-----. Saya rasa itu cantik. 0
Em sembla interessant. Sa-- r--- i-- m------. Saya rasa itu menarik. 0
Ho trobo meravellós. Sa-- r--- i-- s----- b----. Saya rasa itu sangat bagus. 0
Em sembla lleig. Sa-- r--- i-- j----. Saya rasa itu jelek. 0
Em sembla avorrit. Sa-- r--- i-- m----------. Saya rasa itu membosankan. 0
Em sembla horrible. Sa-- r--- i-- b---- s-----. Saya rasa itu buruk sekali. 0

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.