Manual de conversa

ca Conjuncions 3   »   it Congiunzioni 3

96 [noranta-sis]

Conjuncions 3

Conjuncions 3

96 [novantasei]

Congiunzioni 3

Tria com vols veure la traducció:   
català italià Engegar Més
Em llevo tan aviat com sona el despertador. M- -lz----p----suo-a la s-eg---. M- a--- a----- s---- l- s------- M- a-z- a-p-n- s-o-a l- s-e-l-a- -------------------------------- Mi alzo appena suona la sveglia. 0
Em canso tan aviat he d’estudiar. M-------- -ppena-in-zi--a---udia--. M- s----- a----- i----- a s-------- M- s-a-c- a-p-n- i-i-i- a s-u-i-r-. ----------------------------------- Mi stanco appena inizio a studiare. 0
Plegaré de treballar tan aviat com tingui 60 anys. S-et-- -- -a--r-r- -----a f---io-se-sa----n--. S----- d- l------- a----- f----- s------------ S-e-t- d- l-v-r-r- a-p-n- f-c-i- s-s-a-t-a-n-. ---------------------------------------------- Smetto di lavorare appena faccio sessant’anni. 0
Quan li trucareu? Quand- -elef---? Q----- t-------- Q-a-d- t-l-f-n-? ---------------- Quando telefona? 0
Tan aviat com tingui temps. A--e---h- u--m--en-o di-t-m--. A----- h- u- m------ d- t----- A-p-n- h- u- m-m-n-o d- t-m-o- ------------------------------ Appena ho un momento di tempo. 0
Li truca quan té temps. Lu-----ef-----p---a-ha-u- --’--i tem--. L-- t------- a----- h- u- p-- d- t----- L-i t-l-f-n- a-p-n- h- u- p-’ d- t-m-o- --------------------------------------- Lui telefona appena ha un po’ di tempo. 0
Fins quan treballareu? Q----- te-p- l--ore--? Q----- t---- l-------- Q-a-t- t-m-o l-v-r-r-? ---------------------- Quanto tempo lavorerà? 0
Treballaré mentre pugui. L----e-- -inc-- pot--. L------- f----- p----- L-v-r-r- f-n-h- p-t-ò- ---------------------- Lavorerò finché potrò. 0
Treballaré mentre estigui en bona salut. L----e-ò -in-hé s-r------. L------- f----- s--- s---- L-v-r-r- f-n-h- s-r- s-n-. -------------------------- Lavorerò finché sarò sano. 0
Es queda al llit en comptes de treballar. St- --letto --v-ce d- l-v----e. S-- a l---- i----- d- l-------- S-a a l-t-o i-v-c- d- l-v-r-r-. ------------------------------- Sta a letto invece di lavorare. 0
(Ella) llegeix el diari en lloc de cuinar. Le- ---ge-i- -ior---e-----ce-d-----in-re. L-- l---- i- g------- i----- d- c-------- L-i l-g-e i- g-o-n-l- i-v-c- d- c-c-n-r-. ----------------------------------------- Lei legge il giornale invece di cucinare. 0
(Ell) està assegut al bar en lloc d’anar a casa. L-i--ta al bar-i--ece-d- -n---e a-cas-. L-- s-- a- b-- i----- d- a----- a c---- L-i s-a a- b-r i-v-c- d- a-d-r- a c-s-. --------------------------------------- Lui sta al bar invece di andare a casa. 0
Pel que jo sé, (ell) viu aquí. A -uan----o---i-abi-a q-i. A q----- s- l-- a---- q--- A q-a-t- s- l-i a-i-a q-i- -------------------------- A quanto so lui abita qui. 0
Pel que jo sé, la seva dona està malalta. A -uan-o--o s-a mo-l-e-- mal-t-. A q----- s- s-- m----- è m------ A q-a-t- s- s-a m-g-i- è m-l-t-. -------------------------------- A quanto so sua moglie è malata. 0
Pel que jo sé, ell està a l’atur. A ----t---o--ui è d-soccup---. A q----- s- l-- è d----------- A q-a-t- s- l-i è d-s-c-u-a-o- ------------------------------ A quanto so lui è disoccupato. 0
M’he adormit, si no hauria arribat a temps. Non m--s--o---e-lia-o -----m-o,-a---imenti--a-e- -tato -u-t-al-. N-- m- s--- s-------- i- t----- a--------- s---- s---- p-------- N-n m- s-n- s-e-l-a-o i- t-m-o- a-t-i-e-t- s-r-i s-a-o p-n-u-l-. ---------------------------------------------------------------- Non mi sono svegliato in tempo, altrimenti sarei stato puntuale. 0
He perdut l’autobús, si no hauria arribat a temps. A-e---p---o-l--u-o--s----t--m-nt--s-rei----to---n-u--e. A---- p---- l--------- a--------- s---- s---- p-------- A-e-o p-r-o l-a-t-b-s- a-t-i-e-t- s-r-i s-a-o p-n-u-l-. ------------------------------------------------------- Avevo perso l’autobus, altrimenti sarei stato puntuale. 0
No he trobat el camí, si no hauria arribat a temps. Non t--v--o--a--t--da--a-t-i-en-i-----i-st--- -untu---. N-- t------ l- s------ a--------- s---- s---- p-------- N-n t-o-a-o l- s-r-d-, a-t-i-e-t- s-r-i s-a-o p-n-u-l-. ------------------------------------------------------- Non trovavo la strada, altrimenti sarei stato puntuale. 0

Llenguatge i matemàtiques

Hi ha una correspondència entre pensament i llenguatge. S'influencien mútuament. Les estructures lingüístiques condicionen les estructures del nostre pensament. Algunes llengües, per exemple, no tenen paraules pels números. Els parlants no comprenen el concepte de número. Així que d'alguna manera també el llenguatge i les matemàtiques van de la mà. Les estructures gramaticals i matemàtiques són semblants. Alguns investigadors creuen que la forma d'assimilar i processar també és similar. Pensen que els centres de la parla també s'ocupen de les tasques matemàtiques. Podrien ajudar al cervell a realitzar-ne càlculs. Però estudis recents aporten noves dades. Revelen que el nostre cervell processa les matemàtiques sense la parla. Els científics van investigar a tres subjectes. El cervell d'aquests subjectes estava lesionat. En conseqüència, també la regió de la parla estava danyada. Tenien grans dificultats per parlar. Ni tan sols podien formular oracions senzilles. Tampoc entenien les paraules. Després de la prova lingüística els subjectes van resoldre alguns exercicis de càlcul. Algunes de les tasques matemàtiques eren molt complicades. I tot i així els subjectes les van resoldre! Els resultats d'aquest experiment són molt interessants. Mostren que les matemàtiques no es codifiquen amb paraules. Probablement el llenguatge i les matemàtiques parteixen de la mateixa base. Es processen a la mateixa àrea. Però llavors no es produeix una traducció de les matemàtiques en termes lingüístics. Es possible que el llenguatge i les matemàtiques es desenvolupin conjuntament... I quan el cervell està completament format, existeixen de forma separada...