Manual de conversa

ca Conjuncions 3   »   cs Spojky 3

96 [noranta-sis]

Conjuncions 3

Conjuncions 3

96 [devadesát šest]

Spojky 3

Tria com vols veure la traducció:   
català txec Engegar Més
Em llevo tan aviat com sona el despertador. V----u---ak-il- --zvon- b---k. V------ j------ z------ b----- V-t-n-, j-k-i-e z-z-o-í b-d-k- ------------------------------ Vstanu, jakmile zazvoní budík. 0
Em canso tan aviat he d’estudiar. J--------e-ý- --k--le -e---m-u---. J--- u------- j------ s- m-- u---- J-e- u-a-e-ý- j-k-i-e s- m-m u-i-. ---------------------------------- Jsem unavený, jakmile se mám učit. 0
Plegaré de treballar tan aviat com tingui 60 anys. P---ta---p--cova-,-a--m--b-d--6-. P------- p-------- a- m- b--- 6-- P-e-t-n- p-a-o-a-, a- m- b-d- 6-. --------------------------------- Přestanu pracovat, až mi bude 60. 0
Quan li trucareu? K-y -a-oláte? K-- z-------- K-y z-v-l-t-? ------------- Kdy zavoláte? 0
Tan aviat com tingui temps. Až -u-- -í- --oc-u--asu. A- b--- m-- t----- č---- A- b-d- m-t t-o-h- č-s-. ------------------------ Až budu mít trochu času. 0
Li truca quan té temps. Z--o-á, a- b--- --t--------č-s-. Z------ a- b--- m-- t----- č---- Z-v-l-, a- b-d- m-t t-o-h- č-s-. -------------------------------- Zavolá, až bude mít trochu času. 0
Fins quan treballareu? Ja- dl-u-o ----t--p-a-ova-? J-- d----- b----- p-------- J-k d-o-h- b-d-t- p-a-o-a-? --------------------------- Jak dlouho budete pracovat? 0
Treballaré mentre pugui. B--u -ra--v-t- d---d--u-- m---. B--- p-------- d---- b--- m---- B-d- p-a-o-a-, d-k-d b-d- m-c-. ------------------------------- Budu pracovat, dokud budu moci. 0
Treballaré mentre estigui en bona salut. B-d---r-cov--, doku---ud- zd-a-- ---d---á. B--- p-------- d---- b--- z----- / z------ B-d- p-a-o-a-, d-k-d b-d- z-r-v- / z-r-v-. ------------------------------------------ Budu pracovat, dokud budu zdravý / zdravá. 0
Es queda al llit en comptes de treballar. L----v-p--te--,--ís-o---- pracoval. L--- v p------- m---- a-- p-------- L-ž- v p-s-e-i- m-s-o a-y p-a-o-a-. ----------------------------------- Leží v posteli, místo aby pracoval. 0
(Ella) llegeix el diari en lloc de cuinar. Čte si--a-o-----m-s-o--by -a-i-a. Č-- s- č------- m---- a-- v------ Č-e s- č-s-p-s- m-s-o a-y v-ř-l-. --------------------------------- Čte si časopis, místo aby vařila. 0
(Ell) està assegut al bar en lloc d’anar a casa. Sedí v-h-spo-ě- -í-to a----el --m-. S--- v h------- m---- a-- š-- d---- S-d- v h-s-o-ě- m-s-o a-y š-l d-m-. ----------------------------------- Sedí v hospodě, místo aby šel domů. 0
Pel que jo sé, (ell) viu aquí. P---- ví-- by-lí-z-e. P---- v--- b---- z--- P-k-d v-m- b-d-í z-e- --------------------- Pokud vím, bydlí zde. 0
Pel que jo sé, la seva dona està malalta. Po--d v-m- -e-j-ho -ena -e--cn-. P---- v--- j- j--- ž--- n------- P-k-d v-m- j- j-h- ž-n- n-m-c-á- -------------------------------- Pokud vím, je jeho žena nemocná. 0
Pel que jo sé, ell està a l’atur. Po-u--v-m, -- -----ěs---ný. P---- v--- j- n------------ P-k-d v-m- j- n-z-m-s-n-n-. --------------------------- Pokud vím, je nezaměstnaný. 0
M’he adormit, si no hauria arribat a temps. Z-s--l ---a-p-la --e-- -i--k -y-h p-iš-l-/--ř-š-- vč-s. Z----- / z------ j---- j---- b--- p----- / p----- v---- Z-s-a- / z-s-a-a j-e-, j-n-k b-c- p-i-e- / p-i-l- v-a-. ------------------------------------------------------- Zaspal / zaspala jsem, jinak bych přišel / přišla včas. 0
He perdut l’autobús, si no hauria arribat a temps. Zmešk-l /--meš-a-a--sem --t-b-s, --n-k --c--př-š-- / p--šl- --as. Z------ / z------- j--- a------- j---- b--- p----- / p----- v---- Z-e-k-l / z-e-k-l- j-e- a-t-b-s- j-n-k b-c- p-i-e- / p-i-l- v-a-. ----------------------------------------------------------------- Zmeškal / zmeškala jsem autobus, jinak bych přišel / přišla včas. 0
No he trobat el camí, si no hauria arribat a temps. N--aš-- ---e--šla-j--m c--tu- -i-a---yc--p-iše- /--ř-šl- ----. N------ / n------ j--- c----- j---- b--- p----- / p----- v---- N-n-š-l / n-n-š-a j-e- c-s-u- j-n-k b-c- p-i-e- / p-i-l- v-a-. -------------------------------------------------------------- Nenašel / nenašla jsem cestu, jinak bych přišel / přišla včas. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i matemàtiques

Hi ha una correspondència entre pensament i llenguatge. S'influencien mútuament. Les estructures lingüístiques condicionen les estructures del nostre pensament. Algunes llengües, per exemple, no tenen paraules pels números. Els parlants no comprenen el concepte de número. Així que d'alguna manera també el llenguatge i les matemàtiques van de la mà. Les estructures gramaticals i matemàtiques són semblants. Alguns investigadors creuen que la forma d'assimilar i processar també és similar. Pensen que els centres de la parla també s'ocupen de les tasques matemàtiques. Podrien ajudar al cervell a realitzar-ne càlculs. Però estudis recents aporten noves dades. Revelen que el nostre cervell processa les matemàtiques sense la parla. Els científics van investigar a tres subjectes. El cervell d'aquests subjectes estava lesionat. En conseqüència, també la regió de la parla estava danyada. Tenien grans dificultats per parlar. Ni tan sols podien formular oracions senzilles. Tampoc entenien les paraules. Després de la prova lingüística els subjectes van resoldre alguns exercicis de càlcul. Algunes de les tasques matemàtiques eren molt complicades. I tot i així els subjectes les van resoldre! Els resultats d'aquest experiment són molt interessants. Mostren que les matemàtiques no es codifiquen amb paraules. Probablement el llenguatge i les matemàtiques parteixen de la mateixa base. Es processen a la mateixa àrea. Però llavors no es produeix una traducció de les matemàtiques en termes lingüístics. Es possible que el llenguatge i les matemàtiques es desenvolupin conjuntament... I quan el cervell està completament format, existeixen de forma separada...