Manual de conversa

ca Al banc   »   lv Bankā

60 [seixanta]

Al banc

Al banc

60 [sešdesmit]

Bankā

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
Voldria obrir un compte. Es--ē--s --v-rt ---t-. E- v---- a----- k----- E- v-l-s a-v-r- k-n-u- ---------------------- Es vēlos atvērt kontu. 0
Aquest és el meu passaport. T- ir-m-------e. T- i- m--- p---- T- i- m-n- p-s-. ---------------- Te ir mana pase. 0
I aquesta és la meva adreça. U--te--r--a-a--d---e. U- t- i- m--- a------ U- t- i- m-n- a-r-s-. --------------------- Un te ir mana adrese. 0
M’agradaria dipositar diners al meu compte. E- ----s iem--s----audu---vā-k-n-ā. E- v---- i------- n---- s--- k----- E- v-l-s i-m-k-ā- n-u-u s-v- k-n-ā- ----------------------------------- Es vēlos iemaksāt naudu savā kontā. 0
Voldria treure diners del meu compte. Es v-los-iz-e-t-nau-- -- sava-k-nt-. E- v---- i----- n---- n- s--- k----- E- v-l-s i-ņ-m- n-u-u n- s-v- k-n-a- ------------------------------------ Es vēlos izņemt naudu no sava konta. 0
Voldria rebre el meu extracte de compte. E- -ēl-s saņemt-k--t- iz-------. E- v---- s----- k---- i--------- E- v-l-s s-ņ-m- k-n-a i-r-k-t-s- -------------------------------- Es vēlos saņemt konta izrakstus. 0
Voldria fer efectiu un xec de viatge. Es--ē--s-------- ----jum--č--u. E- v---- i------ c------- č---- E- v-l-s i-p-r-t c-ļ-j-m- č-k-. ------------------------------- Es vēlos izpirkt ceļojuma čeku. 0
Quant és la comissió? C-k -iela-ir m---a-----p-k---oj---? C-- l---- i- m---- p-- p----------- C-k l-e-a i- m-k-a p-r p-k-l-o-u-u- ----------------------------------- Cik liela ir maksa par pakalpojumu? 0
On haig de signar? Kur ma--jāpara--t-s? K-- m-- j----------- K-r m-n j-p-r-k-t-s- -------------------- Kur man jāparakstās? 0
Espero una transferència d’Alemanya. Es -a----p----dum- n- -ā-i---. E- g---- p-------- n- V------- E- g-i-u p-r-e-u-u n- V-c-j-s- ------------------------------ Es gaidu pārvedumu no Vācijas. 0
Aquest és el meu número de compte. Te-ir--a----o--a--u-u--. T- i- m--- k---- n------ T- i- m-n- k-n-a n-m-r-. ------------------------ Te ir mans konta numurs. 0
Han arribat els diners? V-i --ud--ir --e-ā----? V-- n---- i- p--------- V-i n-u-a i- p-e-ā-u-i- ----------------------- Vai nauda ir pienākusi? 0
Voldria canviar aquests diners. E-----os-samai-īt----n-udu. E- v---- s------- š- n----- E- v-l-s s-m-i-ī- š- n-u-u- --------------------------- Es vēlos samainīt šo naudu. 0
Necessito dòlars americans. M-- ---ag-A---d-lā-u-. M-- v---- A-- d------- M-n v-j-g A-V d-l-r-s- ---------------------- Man vajag ASV dolārus. 0
Doni’m bitllets petits, si us plau. Lū--u,------ie- --- -au------ā--s-naud-sz---s! L----- i------- m-- n---- s------ n----------- L-d-u- i-d-d-e- m-n n-u-u s-k-k-s n-u-a-z-m-s- ---------------------------------------------- Lūdzu, iedodiet man naudu sīkākās naudaszīmēs! 0
Que hi ha un caixer automàtic? Vai-t---r-b-nk--āts? V-- t- i- b--------- V-i t- i- b-n-o-ā-s- -------------------- Vai te ir bankomāts? 0
Quants diners puc treure? Cik--a------u-----a- iz-e--? C-- d---- n----- v-- i------ C-k d-u-z n-u-a- v-r i-ņ-m-? ---------------------------- Cik daudz naudas var izņemt? 0
Quines són les targetes de crèdit que es poden utilitzar? Kāda- kred--karte- d-r? K---- k----------- d--- K-d-s k-e-ī-k-r-e- d-r- ----------------------- Kādas kredītkartes der? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Existeix una gramàtica universal?

Quan aprenem una llengua, aprenem també la seva gramàtica. En el cas dels nens que aprenen la seva llengua materna, això succeeix automàticament. Els nens no s'adonen de totes les regles que implícitament aprèn el seu cervell. Això no és obstacle perquè ells aprenguin la seva llengua natal correctament des del primer dia. Hi ha moltes llengües, per això hi ha també moltes gramàtiques. Existeix, però, una gramàtica universal? Aquesta qüestió manté ocupats als lingüistes des de fa temps. Estudis recents podrien donar-ne una resposta. Perquè els investigadors del cervell han fet una descoberta interessant. Durant un experiment, els subjectes havien d'aprendre regles gramaticals. Els subjectes de l'estudi eren persones que estaven aprenent algun idioma. Estudiaven japonès o italià. La meitat de les regles gramaticals eren inventades. Però els subjectes no ho sabien. Després de l'aprenentatge, als estudiants se'ls va mostrar diferents frases. Els subjectes havien de decidir si les frases eren correctes. Mentre consideraven les frases, es va analitzar el seu cervell. O sigui, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. D'aquesta manera es va poder determinar la seva reacció cerebral davant les frases. I sembla que el nostre cervell reconeix les estructures gramaticals! Quan es processa la parla, estan actives determinades zones cerebrals. L'àrea de broca és una d'elles. Es troba a l'hemisferi esquerre. Quan els estudiants es van enfrontar a les regles reals, l'àrea de Broca donava mostres de gran activitat. Amb les regles inventades, l'activitat era considerablement menor. Així doncs, podria ser veritat que totes les gramàtiques tinguin una base comuna. Potser responen als mateixos principis. I aquests principis ens serien innats...