Manual de conversa

ca necessitar – voler   »   lv vajadzēt – gribēt

69 [seixanta-nou]

necessitar – voler

necessitar – voler

69 [sešdesmit deviņi]

vajadzēt – gribēt

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
(Jo) necessito un llit. Man--aja- g-lt-. M-- v---- g----- M-n v-j-g g-l-u- ---------------- Man vajag gultu. 0
(Jo) vull dormir. Es ----u--ul--. E- g---- g----- E- g-i-u g-l-t- --------------- Es gribu gulēt. 0
Hi ha un llit aquí? Vai ----- g-lt-? V-- t- i- g----- V-i t- i- g-l-a- ---------------- Vai te ir gulta? 0
(Jo) necessito un llum. M-n-va-ag --mp-. M-- v---- l----- M-n v-j-g l-m-u- ---------------- Man vajag lampu. 0
(Jo) vull llegir. E- ---bu --sī-. E- g---- l----- E- g-i-u l-s-t- --------------- Es gribu lasīt. 0
Hi ha un llum aquí? Va--t--ir------? V-- t- i- l----- V-i t- i- l-m-a- ---------------- Vai te ir lampa? 0
Necessito un telèfon. M---vaj-g t-l-f-nu. M-- v---- t-------- M-n v-j-g t-l-f-n-. ------------------- Man vajag telefonu. 0
Vull trucar. E- g-ib------va--t. E- g---- p--------- E- g-i-u p-e-v-n-t- ------------------- Es gribu piezvanīt. 0
Hi ha un telèfon aquí? V-- -- ---tele--n-? V-- t- i- t-------- V-i t- i- t-l-f-n-? ------------------- Vai te ir telefons? 0
Necessito una càmera. Man --j---fotoap--ā-u. M-- v---- f----------- M-n v-j-g f-t-a-a-ā-u- ---------------------- Man vajag fotoaparātu. 0
Vull fer fotos. E---rib--fo-og-afēt. E- g---- f---------- E- g-i-u f-t-g-a-ē-. -------------------- Es gribu fotografēt. 0
Hi ha una càmera aquí? Vai--e-ir fot-a-a-ā-s? V-- t- i- f----------- V-i t- i- f-t-a-a-ā-s- ---------------------- Vai te ir fotoaparāts? 0
Necessito un ordinador. Man -aj-g -a--r-. M-- v---- d------ M-n v-j-g d-t-r-. ----------------- Man vajag datoru. 0
Vull enviar un correu electrònic. E- ------n-s-tīt-e-p-----vē----i. E- g---- n------ e------ v------- E- g-i-u n-s-t-t e-p-s-a v-s-u-i- --------------------------------- Es gribu nosūtīt e-pasta vēstuli. 0
Hi ha un ordinador aquí? V-i-te-ir d--o-s? V-- t- i- d------ V-i t- i- d-t-r-? ----------------- Vai te ir dators? 0
Necessito un bolígraf. M-- --ja- ------alv-. M-- v---- p---------- M-n v-j-g p-l-s-a-v-. --------------------- Man vajag pildspalvu. 0
Vull escriure alguna cosa. E----ib---aut ko u--aks--t. E- g---- k--- k- u--------- E- g-i-u k-u- k- u-r-k-t-t- --------------------------- Es gribu kaut ko uzrakstīt. 0
Hi ha un full de paper i un bolígraf? V-i -e-i----------a-a -- -ilds-alva? V-- t- i- p----- l--- u- p---------- V-i t- i- p-p-r- l-p- u- p-l-s-a-v-? ------------------------------------ Vai te ir papīra lapa un pildspalva? 0

Traduccions informàtiques

Si una persona vol traduir una obra ha d'abonar, sovint, una suma de diners considerable. Els traductors o intèrprets professionals són cars. Amb tot, cada vegada es dóna més importància a la comprensió d'altres llengües. Els informàtics i lingüistes computacionals intenten resoldre aquest problema. Treballen des de fa temps en el desenvolupament d'eines i programes de traducció. Actualment s'han creat alguns programes diferents. Les traduccions informàtiques no destaquen per la seva qualitat. Però els programadors no en tenen la culpa! Els idiomes són construccions molt complexes. D'altra banda, els ordinadors es basen en simples principis matemàtics. Però això no sempre es pot processar la informació lingüística de forma apropiada. Un programa de traducció ha d'aprendre una llengua en la seva totalitat. Per això els experts han de ensenyar milers de paraules i regles. Això és una tasca pràcticament impossible. És més senzill deixar que l'ordinador calculi. Això sí que ho pot fer molt bé! Un ordinador pot calcular les combinacions més freqüents. Pot registrar, per exemple, quines paraules van acompanyades d'altres més sovint. Per a tal fi, cal proveir l'ordinador amb textos de diferents llengües. Així aprèn a reconèixer les construccions típiques de cada llengua determinada. Aquest mètode estadístic serveix per millorar les traduccions automàtiques. Tanmateix, els ordinadors no poden substituir els humans. Cap màquina pot substituir el cervell humà. De manera que traductors i intèrprets continuaran havent de treballar durant molt de temps! En el futur, és molt probable que els ordinadors puguin traduir textos senzills. D'altra banda, les cançons, els poemes i la literatura en general necessiten un element viu. Viuen del sentit humana del llenguatge. I està bé que sigui així...