Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   lv kaut ko vajadzēt

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [septiņdesmit divi]

kaut ko vajadzēt

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
haver de v-j-dz-t v------- v-j-d-ē- -------- vajadzēt 0
Haig d’enviar una carta. M---j-n--ū-a -ēstu--. M-- j------- v------- M-n j-n-s-t- v-s-u-e- --------------------- Man jānosūta vēstule. 0
Haig de pagar l’hotel. Ma---ā-a---sā--a--v-e--ī--. M-- j-------- p-- v-------- M-n j-s-m-k-ā p-r v-e-n-c-. --------------------------- Man jāsamaksā par viesnīcu. 0
T’has de llevar d’hora. Te- ---i---c--a-. T-- a--- j------- T-v a-r- j-c-ļ-s- ----------------- Tev agri jāceļas. 0
Has de treballar molt. Tev -aud- j-s-rādā. T-- d---- j-------- T-v d-u-z j-s-r-d-. ------------------- Tev daudz jāstrādā. 0
Has d’arribar a temps. T-- j------r-c-za-. T-- j---- p-------- T-v j-b-t p-e-ī-a-. ------------------- Tev jābūt precīzam. 0
(Ell) ha de posar benzina. V-ņa- j-u---ld- degv--la. V---- j-------- d-------- V-ņ-m j-u-p-l-a d-g-i-l-. ------------------------- Viņam jāuzpilda degviela. 0
(Ell) ha de reparar el cotxe. V-ņam ---a-ab- --š-n-. V---- j------- m------ V-ņ-m j-s-l-b- m-š-n-. ---------------------- Viņam jāsalabo mašīna. 0
(Ell) ha de rentar el cotxe. V-ņa- jāno--zgā m---n-. V---- j-------- m------ V-ņ-m j-n-m-z-ā m-š-n-. ----------------------- Viņam jānomazgā mašīna. 0
(Ella) ha de fer compres. V-ņ---jāiepē----. V---- j---------- V-ņ-i j-i-p-r-a-. ----------------- Viņai jāiepērkas. 0
(Ella) ha de netejar l’apartament. Vi--i-j---kopj -z-v---is. V---- j------- d--------- V-ņ-i j-u-k-p- d-ī-o-l-s- ------------------------- Viņai jāuzkopj dzīvoklis. 0
(Ella) ha de rentar la roba. V--ai --maz-ā-----. V---- j------ v---- V-ņ-i j-m-z-ā v-ļ-. ------------------- Viņai jāmazgā veļa. 0
Hem d’anar de seguida a l’escola. M--- tū----jāie--u- ---l-. M--- t---- j---- u- s----- M-m- t-l-t j-i-t u- s-o-u- -------------------------- Mums tūlīt jāiet uz skolu. 0
Hem d’anar de seguida a treballar. M--s----ī- -āiet-uz -----. M--- t---- j---- u- d----- M-m- t-l-t j-i-t u- d-r-u- -------------------------- Mums tūlīt jāiet uz darbu. 0
Hem d’anar de seguida al metge. Mu-- t-līt-j--e- p-----s-a. M--- t---- j---- p-- ā----- M-m- t-l-t j-i-t p-e ā-s-a- --------------------------- Mums tūlīt jāiet pie ārsta. 0
Heu d’esperar l’autobús. J----jāg-i-a aut-buss. J--- j------ a-------- J-m- j-g-i-a a-t-b-s-. ---------------------- Jums jāgaida autobuss. 0
Heu d’esperar el tren. Ju---j-gaid- --------. J--- j------ v-------- J-m- j-g-i-a v-l-i-n-. ---------------------- Jums jāgaida vilciens. 0
Heu d’esperar el taxi. Jums-jāga-----a---m--r-. J--- j------ t---------- J-m- j-g-i-a t-k-o-e-r-. ------------------------ Jums jāgaida taksometrs. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...