Manual de conversa

ca Treballar   »   lv Strādāšana

55 [cinquanta-cinc]

Treballar

Treballar

55 [piecdesmit pieci]

Strādāšana

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
De què treballa vostè? Kas J-s -----p---p--fes-ja-? K-- J-- e--- p-- p---------- K-s J-s e-a- p-c p-o-e-i-a-? ---------------------------- Kas Jūs esat pēc profesijas? 0
El meu marit és metge. M--- -īrs p-----ofes-j-- -r----ts. M--- v--- p-- p--------- i- ā----- M-n- v-r- p-c p-o-e-i-a- i- ā-s-s- ---------------------------------- Mans vīrs pēc profesijas ir ārsts. 0
(Jo) treballo com a infermera a temps parcial. Es--t-ā--ju -- -us----zi --r me--ā-u. E- s------- u- p-------- p-- m------- E- s-r-d-j- u- p-s-l-d-i p-r m-d-ā-u- ------------------------------------- Es strādāju uz pusslodzi par medmāsu. 0
Aviat ens jubilarem. D-ī- m----būs---n----. D--- m--- b-- p------- D-ī- m-m- b-s p-n-i-a- ---------------------- Drīz mums būs pensija. 0
Però els impostos són alts. Be- -o--k-i--r--i-li. B-- n------ i- l----- B-t n-d-k-i i- l-e-i- --------------------- Bet nodokļi ir lieli. 0
I l’assegurança de salut és cara. U---ed---n-s-ā -pd-oš--āšan--i- -ārg-. U- m---------- a------------ i- d----- U- m-d-c-n-s-ā a-d-o-i-ā-a-a i- d-r-a- -------------------------------------- Un medicīniskā apdrošināšana ir dārga. 0
Què vols fer de gran? Pa---- t- ---bi--ļū-? P-- k- t- g---- k---- P-r k- t- g-i-i k-ū-? --------------------- Par ko tu gribi kļūt? 0
M’agradaria ser enginyer. Es--ēl-- --ū--inž-ni-r-s. E- v---- k--- i---------- E- v-l-s k-ū- i-ž-n-e-i-. ------------------------- Es vēlos kļūt inženieris. 0
(jo) vull estudiar a la universitat. E- -ri-u---u--t-u-i--rs-t-tē. E- g---- s----- u------------ E- g-i-u s-u-ē- u-i-e-s-t-t-. ----------------------------- Es gribu studēt universitātē. 0
Sóc un becari / una becària. E--e----p-a-tik-n--. E- e--- p----------- E- e-m- p-a-t-k-n-s- -------------------- Es esmu praktikants. 0
No guanyo gaire. Es -o---n---- īpa---d--dz. E- n------ n- ī---- d----- E- n-p-l-u n- ī-a-i d-u-z- -------------------------- Es nopelnu ne īpaši daudz. 0
Estic fent unes pràctiques a l’estranger. E----mu-----s- --ze-ē-. E- e--- p----- ā------- E- e-m- p-a-s- ā-z-m-s- ----------------------- Es esmu praksē ārzemēs. 0
Aquest és el meu cap / el meu jefe. Ta--i---ans-pri---niek-. T-- i- m--- p----------- T-s i- m-n- p-i-k-n-e-s- ------------------------ Tas ir mans priekšnieks. 0
Tinc bons companys de feina. M-n ---jau---ko----. M-- i- j---- k------ M-n i- j-u-i k-l-ģ-. -------------------- Man ir jauki kolēģi. 0
Al migdia, sempre anem a la cantina. P-s-ie--- mēs-vi-------ja-----u-ņē-u-a-ēdn-cu. P-------- m-- v------ e--- u- u------- ē------ P-s-i-n-s m-s v-e-m-r e-a- u- u-ņ-m-m- ē-n-c-. ---------------------------------------------- Pusdienās mēs vienmēr ejam uz uzņēmuma ēdnīcu. 0
Estic buscant feina. Es ---l-j--da--a---tu. E- m------ d---------- E- m-k-ē-u d-r-a-i-t-. ---------------------- Es meklēju darbavietu. 0
Estic desocupat des de fa un any. Es j-u -a-u----u --z-d-rba. E- j-- g--- e--- b-- d----- E- j-u g-d- e-m- b-z d-r-a- --------------------------- Es jau gadu esmu bez darba. 0
Hi ha massa desocupats en aquest país. Š-j- v-l--- -r pārā--d-u-z ----arb-i---. Š--- v----- i- p---- d---- b------------ Š-j- v-l-t- i- p-r-k d-u-z b-z-a-b-i-k-. ---------------------------------------- Šajā valstī ir pārāk daudz bezdarbnieku. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La memòria necessita el llenguatge

Molta gent recorda el seu primer dia d'escola. Tanmateix, són incapaços de recordar res abans d'aquesta data. No conservem gairebé records del nostre primer any de vida. Per què passa això? Per què no recordem cap de les experiències que vam tenir quan érem nadons? La raó cal buscar-la en el nostre desenvolupament. Llengua i memòria es desenvolupen aproximadament al mateix temps. I per poder recordar, un individu necessita el recurs del llenguatge. És a dir, necessita paraules per a les seves vivències. Els científics han realitzat diferents estudis amb nens. A través d'ells han fet interessants descobriments. Tan aviat com els nens aprenen a parlar, obliden totes les seves experiències prèvies. L'inici del llenguatge és, per tant, el principi de la memòria. Durant els primers tres anys de vida els nens aprenen sense parar. Experimenten cada dia noves coses. En aquesta edat, llavors, tenen moltes experiències importants. Tanmateix, es perd la memòria de totes elles. Els psicòlegs anomenen aquest fenomen ‘amnèsia infantil’. Només les coses que els nens poden anomenar, resten. La memòria autobiogràfica salvaguarda les vivències personals. Funciona com un diari. S'hi registra tot el que és important per la nostra vida. Així es com la memòria autobiogràfica configura la nostra identitat. Però el seu desenvolupament depèn de l'aprenentatge previ de la llengua materna. I només gràcies a la llengua podem activar la nostra memòria. Per descomptat, tot el que experimentem quan érem nadons no s'ha esborrat i prou. Està emmagatzemat en algun lloc del nostre cervell. Però hem perdut per sempre la clau que ens permet l'accés... - una llàstima, oi?