Manual de conversa

ca Pronoms possessius 2   »   lv Piederības vietniekvārdi 2

67 [seixanta-set]

Pronoms possessius 2

Pronoms possessius 2

67 [sešdesmit septiņi]

Piederības vietniekvārdi 2

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
les ulleres b-il-es b------ b-i-l-s ------- brilles 0
(Ell) ha oblidat les seves ulleres. V-ņš-----irs--sa--s --il---. V--- a------- s---- b------- V-ņ- a-z-i-s- s-v-s b-i-l-s- ---------------------------- Viņš aizmirsa savas brilles. 0
On ha posat les seves ulleres? K-------ir-v-ņa br--l--? K-- t-- i- v--- b------- K-r t-d i- v-ņ- b-i-l-s- ------------------------ Kur tad ir viņa brilles? 0
el rellotge pu--st-nis p--------- p-l-s-e-i- ---------- pulkstenis 0
El seu rellotge està espatllat. V-ņ---u-k-t--is i- --b-jājies. V--- p--------- i- s---------- V-ņ- p-l-s-e-i- i- s-b-j-j-e-. ------------------------------ Viņa pulkstenis ir sabojājies. 0
El rellotge està enganxat a la paret. P-l-steni--ka-āj-s-pie-si--a-. P--------- k------ p-- s------ P-l-s-e-i- k-r-j-s p-e s-e-a-. ------------------------------ Pulkstenis karājas pie sienas. 0
el passaport p-se p--- p-s- ---- pase 0
(Ell) ha perdut el seu passaport. V--- ir-paz-u-ē-is--a-u--a-i. V--- i- p--------- s--- p---- V-ņ- i- p-z-u-ē-i- s-v- p-s-. ----------------------------- Viņš ir pazaudējis savu pasi. 0
On és el seu passaport? K-----d-i---i-a --s-? K-- t-- i- v--- p---- K-r t-d i- v-ņ- p-s-? --------------------- Kur tad ir viņa pase? 0
ells / elles – el seu viņ- - viņu v--- – v--- v-ņ- – v-ņ- ----------- viņi – viņu 0
Els nens no poden trobar els seus pares. Bē-n----va--atra-- -avus v-c-kus. B---- n---- a----- s---- v------- B-r-i n-v-r a-r-s- s-v-s v-c-k-s- --------------------------------- Bērni nevar atrast savus vecākus. 0
Però ja arriben els seus pares! B-t-tu- ja----k--iņu--ec--i. B-- t-- j-- n-- v--- v------ B-t t-r j-u n-k v-ņ- v-c-k-. ---------------------------- Bet tur jau nāk viņu vecāki. 0
vostè – el seu Jū- --Jūsu J-- – J--- J-s – J-s- ---------- Jūs – Jūsu 0
Com va anar el seu viatge, senyor Müller? Kā-s -ij- -ūs- -e-o--ms,--ill-ra--ungs? K--- b--- J--- c-------- M------ k----- K-d- b-j- J-s- c-ļ-j-m-, M-l-e-a k-n-s- --------------------------------------- Kāds bija Jūsu ceļojums, Millera kungs? 0
On és la seva dona, senyor Müller? K-r-ir -ū-u -i--a,--i-le---kun-s? K-- i- J--- s----- M------ k----- K-r i- J-s- s-e-a- M-l-e-a k-n-s- --------------------------------- Kur ir Jūsu sieva, Millera kungs? 0
vostè – el seu Jū- – Jūsu J-- – J--- J-s – J-s- ---------- Jūs – Jūsu 0
Com va anar el seu viatge, senyora Schmidt? K--s-bij- -ūsu ------m-----i--- -un--e? K--- b--- J--- c-------- Š----- k------ K-d- b-j- J-s- c-ļ-j-m-, Š-i-e- k-n-z-? --------------------------------------- Kāds bija Jūsu ceļojums, Šmites kundze? 0
On és el seu marit, senyora Schmidt? Ku------ū-u ---s,-----es--u--z-? K-- i- J--- v---- Š----- k------ K-r i- J-s- v-r-, Š-i-e- k-n-z-? -------------------------------- Kur ir Jūsu vīrs, Šmites kundze? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La variació genètica fa possible la parla

De tots els éssers vius que habiten la Terra només l'ésser humà parla. Aquesta circumstància el distingeix d'els animals i les plantes. Per descomptat, també els animals i les plantes es comuniquen. Tanmateix, no parlen una llengua articulada. Però per què els éssers humans poden parlar? Per poder parlar calen algunes característiques orgàniques i fisiològiques. Aquests trets físics es troben tan sols a l'espècie humana. Tanmateix, això no vol dir evidentment que l'ésser humà els ha desenvolupat. En la història evolutiva no hi ha res que passi sense una raó. En algun moment de la seva història, l'home va començar a parlar. El moment en què això va succeir no se sap. Però alguna va haver de succeir el resultat final de la qual per l'ésser humà va ser la capacitat de la parla. Els investigadors creuen que va ser una mutació genètica responsable. Els antropòlegs han comparat l'ADN de diferents éssers vius. És de sobres conegut que un determinat gen influeix en el llenguatge. Quan aquest gen està malmès, les persones en qüestió tenen problemes amb la parla. No aconsegueixen expressar-se amb claredat i la seva comprensió de les paraules és molt defectuosa. S'ha investigat aquest gen en éssers humans, micos i ratolins. En humans i chimpacés és molt similar. Només s'han detectat dues petites diferències. Però aquestes diferències es fan notar en el cervell. Juntament amb altres gens, condicionen algunes activitats cerebrals. Gràcies a aquestes activitats, els homes poden parlar mentre que els ximpanzés, en canvi, no. Amb tot, l'enigma del llenguatge humà segueix sense estar resolt. La mutació genètica per si sola no explica la capacitat de parlar. Els científics van implantar en ratolins la variació genètica dels humans. Però això no va fer que els ratolins poguessin parlar... Encara que els seus xiscles sonaven de manera diferent!