Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   sq Mbiemrat 3

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

80 [tetёdhjetё]

Mbiemrat 3

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
Ella té un gos. Ajo--a--j- -e-. A-- k- n-- q--- A-o k- n-ё q-n- --------------- Ajo ka njё qen. 0
El gos és gran. Qeni ё-ht- - -ad-. Q--- ё---- i m---- Q-n- ё-h-ё i m-d-. ------------------ Qeni ёshtё i madh. 0
Té un gos gran. Aj--ka-njё qe-----ma--. A-- k- n-- q-- t- m---- A-o k- n-ё q-n t- m-d-. ----------------------- Ajo ka njё qen tё madh. 0
Ella té una casa. A-o -------s-tёpi. A-- k- n-- s------ A-o k- n-ё s-t-p-. ------------------ Ajo ka njё shtёpi. 0
La casa és petita. S---pia ёs-t----v----. S------ ё---- e v----- S-t-p-a ё-h-ё e v-g-l- ---------------------- Shtёpia ёshtё e vogёl. 0
Té una casa petita. A-o-k- nj- ----p---ё v-g--. A-- k- n-- s----- t- v----- A-o k- n-ё s-t-p- t- v-g-l- --------------------------- Ajo ka njё shtёpi tё vogёl. 0
Ell viu en un hotel. A- -a--n -ё--j--h--e-. A- b---- n- n-- h----- A- b-n-n n- n-ё h-t-l- ---------------------- Ai banon nё njё hotel. 0
L’hotel és barat. Ho-eli--s-t--i-lir-. H----- ё---- i l---- H-t-l- ё-h-ё i l-r-. -------------------- Hoteli ёshtё i lirё. 0
Ell s’allotja en un hotel barat. Ai-b---- nё --- -o-e---ё l--ё. A- b---- n- n-- h---- t- l---- A- b-n-n n- n-ё h-t-l t- l-r-. ------------------------------ Ai banon nё njё hotel tё lirё. 0
Ell té un cotxe. A- -- --ё-makinё. A- k- n-- m------ A- k- n-ё m-k-n-. ----------------- Ai ka njё makinё. 0
El cotxe és car. M---n- -s--ё------re----. M----- ё---- e s--------- M-k-n- ё-h-ё e s-t-e-j-ё- ------------------------- Makina ёshtё e shtrenjtё. 0
Té un cotxe car. A- -- -j---a---ё tё s--renj--. A- k- n-- m----- t- s--------- A- k- n-ё m-k-n- t- s-t-e-j-ё- ------------------------------ Ai ka njё makinё tё shtrenjtё. 0
Ell llegeix una novel•la. Ai lex-n njё--o--n. A- l---- n-- r----- A- l-x-n n-ё r-m-n- ------------------- Ai lexon njё roman. 0
La novel•la és avorrida. R--a-i ёs--- ----rz---hё-. R----- ё---- i m---------- R-m-n- ё-h-ё i m-r-i-s-ё-. -------------------------- Romani ёshtё i mёrzitshёm. 0
Llegeix una novel•la avorrida. A---ex-n-njё -oman ---mёr--t---m. A- l---- n-- r---- t- m---------- A- l-x-n n-ё r-m-n t- m-r-i-s-ё-. --------------------------------- Ai lexon njё roman tё mёrzitshёm. 0
Ella mira una pel•lícula. Ai -hi-on--j- ----. A- s----- n-- f---- A- s-i-o- n-ё f-l-. ------------------- Ai shikon njё film. 0
La pel•lícula és emocionant. Fi--- -s----t----q--. F---- ё---- t-------- F-l-i ё-h-ё t-r-e-ё-. --------------------- Filmi ёshtё tёrheqёs. 0
Ella mira una pel•lícula emocionant. A- sh-k-- njё-f-l---ё--e--s. A- s----- n-- f--- t-------- A- s-i-o- n-ё f-l- t-r-e-ё-. ---------------------------- Ai shikon njё film tёrheqёs. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...