Manual de conversa

ca Fer compres   »   sq Bёj pazar

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [pesёdhjetёekatёr]

Bёj pazar

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
Vull comprar un regal. Du--tё-b-e---jё-dhurat-. Dua tё blej njё dhuratё. D-a t- b-e- n-ё d-u-a-ё- ------------------------ Dua tё blej njё dhuratё. 0
Però res massa car. P-r j- shu-ё-tё---tre-jtё. Por jo shumё tё shtrenjtё. P-r j- s-u-ё t- s-t-e-j-ё- -------------------------- Por jo shumё tё shtrenjtё. 0
Potser una bossa? N-o--ta n-ё ç--t--d-re? Ndoshta njё çantё dore? N-o-h-a n-ё ç-n-ё d-r-? ----------------------- Ndoshta njё çantё dore? 0
De quin color la vol? Ç-ar----jyre---s-i-o--? Çfarё ngjyre dёshironi? Ç-a-ё n-j-r- d-s-i-o-i- ----------------------- Çfarё ngjyre dёshironi? 0
Negra, marró o blanca? T--z-zё--k--e a-o -ё-ba-dh-? Tё zezё, kafe apo tё bardhё? T- z-z-, k-f- a-o t- b-r-h-? ---------------------------- Tё zezё, kafe apo tё bardhё? 0
Una de gran o petita? T- -a-h- a-- tё --g--? Tё madhe apo tё vogёl? T- m-d-e a-o t- v-g-l- ---------------------- Tё madhe apo tё vogёl? 0
Que puc veure aquesta? A---n- -- s-ikoj-k-t-? A mund ta shikoj kёtё? A m-n- t- s-i-o- k-t-? ---------------------- A mund ta shikoj kёtё? 0
És de cuir? A-ё-h-- ---u---? A ёshtё lёkurё ? A ё-h-ё l-k-r- ? ---------------- A ёshtё lёkurё ? 0
O de plàstic? Apo--s-tё sin-e-i--? Apo ёshtё sintetike? A-o ё-h-ё s-n-e-i-e- -------------------- Apo ёshtё sintetike? 0
De cuir, és clar. Lё-u-ë-n--y-isht. Lёkurë natyrisht. L-k-r- n-t-r-s-t- ----------------- Lёkurë natyrisht. 0
És de molt bona qualitat. Kjo ё--t- -j- ci-ё-- -o-h--e-mi-ё. Kjo ёshtё njё cilёsi goxha e mirё. K-o ё-h-ё n-ё c-l-s- g-x-a e m-r-. ---------------------------------- Kjo ёshtё njё cilёsi goxha e mirё. 0
I la bossa és realment a un bon preu. Ç-n-- ё---ё -e-t- v---et--m- ---er-i. Çanta ёshtё me tё vёrtetё me leverdi. Ç-n-a ё-h-ё m- t- v-r-e-ё m- l-v-r-i- ------------------------------------- Çanta ёshtё me tё vёrtetё me leverdi. 0
M’agrada. M---ё---n. Mё pёlqen. M- p-l-e-. ---------- Mё pёlqen. 0
La compro. P--e ma-r. Po e marr. P- e m-r-. ---------- Po e marr. 0
La puc tornar, si de cas? A--u-d-ta n-ё---j? A mund ta ndёrroj? A m-n- t- n-ё-r-j- ------------------ A mund ta ndёrroj? 0
Naturalment. S-gu-----. Sigurisht. S-g-r-s-t- ---------- Sigurisht. 0
L’empaquetem per regal. Po-ua-p-ket--mё si d---a--. Po ua paketojmё si dhuratё. P- u- p-k-t-j-ё s- d-u-a-ё- --------------------------- Po ua paketojmё si dhuratё. 0
La caixa és allà. A-j--ё-h----r--. Atje ёshtё arka. A-j- ё-h-ё a-k-. ---------------- Atje ёshtё arka. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...