Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 2   »   sq tё argumentosh diçka 2

76 [setanta-sis]

argumentar alguna cosa 2

argumentar alguna cosa 2

76 [shtatёdhjetёegjashtё]

tё argumentosh diçka 2

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
Per què no vas venir? P---n-- -e --d--r? P-- n-- k- a------ P-e n-k k- a-d-u-? ------------------ Pse nuk ke ardhur? 0
Estava malalt / -a. Unё ish--i----u--. U-- i--- i s------ U-ё i-h- i s-m-r-. ------------------ Unё isha i sёmurё. 0
No vaig venir perquè estava malalt / -a. N---e-d-a,--ep-- --ha-i----u--. N-- e----- s---- i--- i s------ N-k e-d-a- s-p-e i-h- i s-m-r-. ------------------------------- Nuk erdha, sepse isha i sёmurё. 0
Per què no va venir (ella)? Pse-----er--i-a--? P-- n-- e---- a--- P-e n-k e-d-i a-o- ------------------ Pse nuk erdhi ajo? 0
Estava cansada. Aj- -sht- e l-dhu-. A-- i---- e l------ A-o i-h-e e l-d-u-. ------------------- Ajo ishte e lodhur. 0
No va venir perquè estava cansada. A-o -uk --dh-, s-ps---sh-- e---dhur. A-- n-- e----- s---- i---- e l------ A-o n-k e-d-i- s-p-e i-h-e e l-d-u-. ------------------------------------ Ajo nuk erdhi, sepse ishte e lodhur. 0
Per què no ha vingut (ell)? P-- n-k -- ar---r---? P-- n-- k- a----- a-- P-e n-k k- a-d-u- a-? --------------------- Pse nuk ka ardhur ai? 0
No en tenia ganes. Ai-s-ki--t- dё-hir-. A- s------- d------- A- s-k-s-t- d-s-i-ё- -------------------- Ai s’kishte dёshirё. 0
No ha vingut perquè no en tenia ganes. A- nuk -r---- ----e-nu--k---te dёsh---. A- n-- e----- s---- n-- k----- d------- A- n-k e-d-i- s-p-e n-k k-s-t- d-s-i-ё- --------------------------------------- Ai nuk erdhi, sepse nuk kishte dёshirё. 0
Per què no heu vingut? Pse-nuk --dh-t ju? P-- n-- e----- j-- P-e n-k e-d-ё- j-? ------------------ Pse nuk erdhёt ju? 0
El cotxe se’ns va espatllar. Ma-i-a ---ё-ё-h-ё e---i-h--. M----- j--- ё---- e p------- M-k-n- j-n- ё-h-ё e p-i-h-r- ---------------------------- Makina jonё ёshtё e prishur. 0
No hem vingut perquè el cotxe se’ns va espatllar. Ne-nu- -r--ё---sep-- m--in- -o-ё ё-htё ---r-s-u-. N- n-- e------ s---- m----- j--- ё---- e p------- N- n-k e-d-ё-, s-p-e m-k-n- j-n- ё-h-ё e p-i-h-r- ------------------------------------------------- Ne nuk erdhёm, sepse makina jonё ёshtё e prishur. 0
Per què no ha vingut la gent? Pse nu- e--hёn-n-e--z--? P-- n-- e----- n-------- P-e n-k e-d-ё- n-e-ё-i-? ------------------------ Pse nuk erdhёn njerёzit? 0
Han perdut el tren. A----umbё- -r-ni-. A-- h----- t------ A-a h-m-ё- t-e-i-. ------------------ Ata humbёn trenin. 0
No han vingut perquè han perdut el tren. At--nu- --dh--,-se-se hu--ёn-treni-. A-- n-- e------ s---- h----- t------ A-a n-k e-d-ё-, s-p-e h-m-ё- t-e-i-. ------------------------------------ Ata nuk erdhёn, sepse humbёn trenin. 0
Per què no has vingut? P-- --- e-d-e---? P-- n-- e---- t-- P-e n-k e-d-e t-? ----------------- Pse nuk erdhe ti? 0
No podia. Nu--m--l---h--. N-- m- l------- N-k m- l-j-h-j- --------------- Nuk mё lejohej. 0
No he vingut perquè no podia fer-ho. U-ё-n-k erd----sep-- nuk mё--ejo---. U-- n-- e----- s---- n-- m- l------- U-ё n-k e-d-a- s-p-e n-k m- l-j-h-j- ------------------------------------ Unё nuk erdha, sepse nuk mё lejohej. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües indígenes d'Amèrica

A Amèrica es parlen moltes llengües diferents. L'anglès és la llengua més important a Amèrica del Nord. A Sud-amèrica predominen l'espanyol i el portuguès. Tots aquests idiomes van arribar a Amèrica procedents d'Europa. Però abans de la colonització es parlaven altres llengües. Es tracta de les llengües indígenes d'Amèrica. Fins a dia d'avui no han estat estudiades amb rigor. La diversitat d'aquestes llengües és immensa. Es pensa que a Amèrica del Nord hi ha unes 60 famílies lingüístiques. A Sud-amèrica podrien arribar fins i tot fins a les 150. Però encara hi ha moltes llengües aïllades. Totes aquestes llengües són molt diferents entre si. Tenen tot just unes poques estructures comunes. Per això la seva classificació és difícil. L'origen d'aquesta diferenciació es troba en la pròpia història del continent. Amèrica es va anar poblant per etapes successives. Els primers éssers humans que van arribar a Amèrica ho van fer fa més de 10.000 anys. Cada nova població que entrava al continent ho feia amb el seu propi idioma. Però les llengües indígenes s'assemblen més a les llengües d'Àsia. La situació de les antigues llengües d'Amèrica no és la mateixa per totes. A Sud-amèrica moltes llengües indígenes estan encara vives. Idiomes com el guaraní o el quítxua compten amb milions de parlants actius. A Amèrica del Nord, per contra, moltes de les llengües han desaparegut pràcticament. La cultura dels nadius nord-americans va ser oprimida durant molt de temps. I així les seves llengües també es van perdre. Però n'ha sorgit un nou interès. Hi ha molts projectes que intenten protegir i preservar les llengües. Podrien tenir un futur després de tot...