Manual de conversa

ca Passat 3   »   sq E shkuara 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [tetёdhjetёetre]

E shkuara 3

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
trucar tel--o-oj t-------- t-l-f-n-j --------- telefonoj 0
He trucat. Kam-tel-f-n--r. K-- t---------- K-m t-l-f-n-a-. --------------- Kam telefonuar. 0
He trucat per telèfon tota l’estona. Kam-m--r-nё-t-lef-- gj-t-ё -o-ё-. K-- m--- n- t------ g----- k----- K-m m-r- n- t-l-f-n g-i-h- k-h-s- --------------------------------- Kam marr nё telefon gjithё kohёs. 0
preguntar pyes p--- p-e- ---- pyes 0
Li he preguntat. U----a---y--u-. U-- k-- p------ U-ё k-m p-e-u-. --------------- Unё kam pyetur. 0
Sempre he preguntat. Kam -yetu- --i--mo--. K-- p----- g--------- K-m p-e-u- g-i-h-o-ё- --------------------- Kam pyetur gjithmonё. 0
explicar tr---j t----- t-e-o- ------ tregoj 0
Li he explicat. Ka- t-e--ar. K-- t------- K-m t-e-u-r- ------------ Kam treguar. 0
Li he explicat tota la història. Un--e --- ----uar t--g-ithё his--r---. U-- e k-- t------ t- g----- h--------- U-ё e k-m t-e-u-r t- g-i-h- h-s-o-i-ё- -------------------------------------- Unё e kam treguar tё gjithё historinё. 0
estudiar mёsoj m---- m-s-j ----- mёsoj 0
He estudiat. Unё--a----s-ar. U-- k-- m------ U-ё k-m m-s-a-. --------------- Unё kam mёsuar. 0
He estudiat tot el vespre. Kam -ё--a- gji-hё mb--m--n. K-- m----- g----- m-------- K-m m-s-a- g-i-h- m-r-m-e-. --------------------------- Kam mёsuar gjithё mbrёmjen. 0
treballar punoj p---- p-n-j ----- punoj 0
He treballat. Unё --- ----ar. U-- k-- p------ U-ё k-m p-n-a-. --------------- Unё kam punuar. 0
He treballat tot el dia. K-- p-nu-r g-i-h- d----. K-- p----- g----- d----- K-m p-n-a- g-i-h- d-t-n- ------------------------ Kam punuar gjithё ditёn. 0
menjar h- h- h- -- ha 0
He menjat. Unё ka- ng-ё-ё. U-- k-- n------ U-ё k-m n-r-n-. --------------- Unё kam ngrёnё. 0
M’he menjat tot el menjar. Un--e-kam----ёnё----gj-t-ё-u-h-----. U-- e k-- n----- t- g----- u-------- U-ё e k-m n-r-n- t- g-i-h- u-h-i-i-. ------------------------------------ Unё e kam ngrёnё tё gjithё ushqimin. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!