Manual de conversa

ca Conjuncions 4   »   sq Lidhёzat 4

97 [noranta-set]

Conjuncions 4

Conjuncions 4

97 [nёntёdhjetёeshtatё]

Lidhёzat 4

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
Es va quedar adormit encara que la televisió estava encesa. E z--- g----- m--------- t--------- i---- i n-----. E zuri gjumi, megjithёse televizori ishte i ndezur. 0
Es va quedar tot i que ja era tard. Ai q------- m--------- i---- v---. Ai qёndroi, megjithёse ishte vonё. 0
Ell no va venir tot i que ens haviem citat. Nu- e----- m--------- e k----- l--- t- t---------. Nuk erdhi, megjithёse e kishim lёnё tё takoheshim. 0
La televisió estava encesa. Tot i això, es va quedar adormit. Te-------- i---- i n-----. M--------- a-- e z--- g----. Televizori ishte i ndezur. Megjithatë atё e zuri gjumi. 0
Ja era tard. Tanmateix, encara es va quedar. Nd----- i---- v---- a- q------. Ndonёse ishte vonё, ai qёndroi. 0
Ens haviem citat. Tanmateix, ell no va venir. Ne k----- l--- t----. M--------- a- n-- e----. Ne kishim lёnё takim. Megjithate ai nuk erdhi. 0
Encara que no té permís de conduir, condueix. Ed-- p-- a- n-- k- p------- e n--- m------. Edhe pse ai nuk ka patentё, e nget makinёn. 0
Encara que la carretera està coberta de gel, condueix molt ràpidament. Ed-- p-- r---- ё---- e l------ a- i j-- m------ s-----. Edhe pse rruga ёshtё e lёmuar, ai i jep makinёs shpejt. 0
Encara que està borratxo, va en bicicleta. Ai u------ m- b--------- m--------- ё---- i d----. Ai udhёton me biçikletё, megjithёse ёshtё i dehur. 0
No té permís de conduir. Tanmateix, condueix. Ai s--- p------. M--------- a- n--- m------. Ai s’ka patentё. Megjithate ai nget makinёn. 0
La carretera està coberta de gel. Tanmateix, condueix molt de pressa. Rr--- ё---- e l------ m--------- a- n--- s-----. Rruga ёshtё e lёmuar, megjithatё ai nget shpejt. 0
Està borratxo. Tot i això, va en bicicleta. Ai ё---- i d----- m---------- a- e--- m- b--------. Ai ёshtё i dehur, megjithёatё ai ecen me biçikletё. 0
No troba feina encara que ha estudiat. Aj- n-- g--- v--- p---- m--------- k- s-------. Ajo nuk gjen vend pune, megjithёse ka studiuar. 0
(Ella) no va al metge encara que li fa mal. Aj- n-- s---- t- m----- m--------- a-- k- d------. Ajo nuk shkon te mjeku, megjithёse ajo ka dhimbje. 0
(Ella) compra un cotxe encara que no té diners. Aj- b--- n-- m------ m--------- s--- l---. Ajo blen njё makinё, megjithёse s’ka lekё. 0
Ella ha estudiat. Tot i això, no troba una feina. Aj- k- s-------. M--------- a-- n-- g--- p---. Ajo ka studiuar. Megjithatё ajo nuk gjen punё. 0
(A ella) li fa mal. Tot i així, no va al metge. Aj- k- d------. M--------- a-- n-- s---- t- m----. Ajo ka dhimbje. Megjithatё ajo nuk shkon te mjeku. 0
No té diners. Tot i això, es compra un cotxe. Aj- s--- l---. M--------- a-- b--- n-- m-----. Ajo s’ka lekё. Megjithatё ajo blen njё makinё. 0

Els joves aprenen de forma diferent a la gent gran

Els nens aprenen idiomes relativament ràpid. Amb els adults normalment requereix més temps. Però els nens no aprenen millor que els adults. Simplement aprenen d'una altra manera. En l'aprenentatge d'idiomes el cervell ha de ser molt eficient. Ha d'aprendre moltes coses de forma paral·lela. Quan estudiem una llengua no n'hi ha prou amb reflexionar-hi. També cal aprendre a dir les noves paraules. Per això els òrgans de la parla han d'aprendre nous moviments. També el cervell ha d'aprendre a reaccionar davant noves situacions. Arribar a comunicar-se en una nova llengua és tot un desafiament. Les persones aprenen idiomes, però, de forma diferent en cada etapa de la seva vida. Quan un té vint o trenta anys, l'aprenentatge encara és un procés rutinari. L'escola o els estudis no queden encara massa lluny. Pel que el cervell està ben entrenat. De manera que és possible aprendre un nou idioma aconseguint un nivell molt alt. Les persones de quaranta i cinquanta anys ja han après moltes coses. El seu cervell s'aprofita d'aquesta experiència. Estan en condicions de relacionar els nous continguts amb els coneixements passats. A aquesta edat s'aprenen millor aquelles coses amb les que ja tenim algun tipus de familiaritat. Per exemple, llengües que s'assemblen a les llengües apreses quan érem joves. Als seixanta o setanta anys el que sobra, normalment, és temps. A aquesta edat es poden fer exercicis i practicar amb freqüència. Això és molt important per aprendre una llengua. Els ancians aprenen a escriure un altre idioma, per exemple, particularment bé. Però un bon aprenentatge és possible a qualsevol edat. El cervell pot formar neurones fins i tot després de la pubertat. I en gaudeix fent-ho...