Manual de conversa

ca A cal metge   »   sq Te mjeku

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [pesёdhjetёeshtatё]

Te mjeku

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. Kam---k-m t--m----. K-- t---- t- m----- K-m t-k-m t- m-e-u- ------------------- Kam takim te mjeku. 0
Tinc una cita a les deu en punt. K-m -j- t-kim n- --ё- ---etё. K-- n-- t---- n- o--- d------ K-m n-ё t-k-m n- o-ё- d-j-t-. ----------------------------- Kam njё takim nё orёn dhjetё. 0
Com es diu vostè? S- - ken- e----? S- e k--- e----- S- e k-n- e-r-n- ---------------- Si e keni emrin? 0
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. Z-n- v-n- -- dh--ёn-e--r-tjes--- ----m. Z--- v--- n- d----- e p------ j- l----- Z-n- v-n- n- d-o-ё- e p-i-j-s j- l-t-m- --------------------------------------- Zini vend nё dhomёn e pritjes ju lutem. 0
El metge ja arriba. Mje---vje--t--i. M---- v--- t---- M-e-u v-e- t-n-. ---------------- Mjeku vjen tani. 0
On està assegurat (-ada)? Ku je-- - -i-u--a-? K- j--- i s-------- K- j-n- i s-g-r-a-? ------------------- Ku jeni i siguruar? 0
En què li puc ajudar? Ç-ar- -u-d tё bёj -ё- --? Ç---- m--- t- b-- p-- j-- Ç-a-ё m-n- t- b-j p-r j-? ------------------------- Çfarё mund tё bёj pёr ju? 0
Que li fa mal alguna cosa? A k-ni d-i-b--? A k--- d------- A k-n- d-i-b-e- --------------- A keni dhimbje? 0
On li fa mal? K- ju --e-b? K- j- d----- K- j- d-e-b- ------------ Ku ju dhemb? 0
Encara em fa mal l’esquena. K-m -ji-h---ё----m-j- -u--izi. K-- g-------- d------ k------- K-m g-i-h-o-ё d-i-b-e k-r-i-i- ------------------------------ Kam gjithmonё dhimbje kurrizi. 0
Tinc sovint mals de cap. Kam--hpe-- -hi--je ko-e. K-- s----- d------ k---- K-m s-p-s- d-i-b-e k-k-. ------------------------ Kam shpesh dhimbje koke. 0
A vegades em fa mal la panxa. N-onjё herё -am-d--mbj--b--ku. N----- h--- k-- d------ b----- N-o-j- h-r- k-m d-i-b-e b-r-u- ------------------------------ Ndonjё herё kam dhimbje barku. 0
Tregui’s la part de dalt, si us plau! Zbul--i p-es-n-e si-ёrme-t--trup-- j- lu--m! Z------ p----- e s------ t- t----- j- l----- Z-u-o-i p-e-ё- e s-p-r-e t- t-u-i- j- l-t-m- -------------------------------------------- Zbuloni pjesёn e sipёrme tё trupit ju lutem! 0
Si us plau, estiri’s a la llitera! Sht-ih--i -ё-k-e------ l-t--! S-------- n- k----- j- l----- S-t-i-u-i n- k-e-a- j- l-t-m- ----------------------------- Shtrihuni nё krevat ju lutem! 0
La tensió és normal. T-nsio-- ---j-ku- ё---- nё-r-----l. T------- i g----- ё---- n- r------- T-n-i-n- i g-a-u- ё-h-ё n- r-e-u-l- ----------------------------------- Tensioni i gjakut ёshtё nё rregull. 0
Ara li posaré una injecció. P--j---ap-n-ё -jilp-rё. P- j- j-- n-- g-------- P- j- j-p n-ё g-i-p-r-. ----------------------- Po ju jap njё gjilpёrё. 0
Li prescric unes pastilles. P-------- -ab-eta. P- j- j-- t------- P- j- j-p t-b-e-a- ------------------ Po ju jap tableta. 0
Li dono una recepta per a la farmàcia. Po j- ja- --- r--e-ё pё--nё --r--c-. P- j- j-- n-- r----- p-- n- f------- P- j- j-p n-ё r-c-t- p-r n- f-r-a-i- ------------------------------------ Po ju jap njё recetё pёr nё farmaci. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!