Manual de conversa

ca Al banc   »   sq Nё bankё

60 [seixanta]

Al banc

Al banc

60 [gjashtёdhjetё]

Nё bankё

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
Voldria obrir un compte. D-a -- ha----ё---o---i-b-n-a-e. D-- t- h-- n-- l------ b------- D-a t- h-p n-ё l-o-a-i b-n-a-e- ------------------------------- Dua tё hap njё llogari bankare. 0
Aquest és el meu passaport. Urdh-r-n--p--haport-n-t---. U-------- p---------- t---- U-d-ё-o-i p-s-a-o-t-n t-m-. --------------------------- Urdhёroni pashaportёn time. 0
I aquesta és la meva adreça. Kjo-ёsh-ё -dr-----me. K-- ё---- a----- i--- K-o ё-h-ё a-r-s- i-e- --------------------- Kjo ёshtё adresa ime. 0
M’agradaria dipositar diners al meu compte. Du- t---e--z-toj -e-ё-nё-llo----nё -i--. D-- t- d-------- l--- n- l-------- t---- D-a t- d-p-z-t-j l-k- n- l-o-a-i-ё t-m-. ---------------------------------------- Dua tё depozitoj lekё nё llogarinё time. 0
Voldria treure diners del meu compte. D-- ---t-r--q---k---g--llo---ia-i-e. D-- t- t----- l--- n-- l------- i--- D-a t- t-r-e- l-k- n-a l-o-a-i- i-e- ------------------------------------ Dua tё tёrheq lekё nga llogaria ime. 0
Voldria rebre el meu extracte de compte. D-a -ё-m--r-ko---- - -------sё. D-- t- m--- k----- e l--------- D-a t- m-r- k-p-e- e l-o-a-i-ё- ------------------------------- Dua tё marr kopjet e llogarisё. 0
Voldria fer efectiu un xec de viatge. Du---ё t--ej--jё ----ud--ti--. D-- t- t---- n-- ç-- u-------- D-a t- t-y-j n-ё ç-k u-h-t-m-. ------------------------------ Dua tё thyej njё çek udhёtimi. 0
Quant és la comissió? S- t- --r-- -a-ё--ar-fat? S- t- l---- j--- t------- S- t- l-r-a j-n- t-r-f-t- ------------------------- Sa tё larta janё tarifat? 0
On haig de signar? K--tё--i-mos? K- t- f------ K- t- f-r-o-? ------------- Ku tё firmos? 0
Espero una transferència d’Alemanya. P--pr-- -j- t-a-s--rtё nga ---r--n-a. P- p--- n-- t--------- n-- G--------- P- p-e- n-ё t-a-s-e-t- n-a G-e-m-n-a- ------------------------------------- Po pres njё transfertё nga Gjermania. 0
Aquest és el meu número de compte. Urd--r--- num-i--e-l--gar-sё. U-------- n----- e l--------- U-d-ё-o-i n-m-i- e l-o-a-i-ё- ----------------------------- Urdhёroni numrin e llogarisё. 0
Han arribat els diners? A-kan--m--rri-ur -e---? A k--- m-------- l----- A k-n- m-ё-r-t-r l-k-t- ----------------------- A kane mbёrritur lekёt? 0
Voldria canviar aquests diners. D-a tё-t--e--kё-- -ek-. D-- t- t---- k--- l---- D-a t- t-y-j k-t- l-k-. ----------------------- Dua tё thyej kёto lekё. 0
Necessito dòlars americans. M- ----- -oll--- am-r-k--. M- d---- d------ a-------- M- d-h-n d-l-a-ë a-e-i-a-. -------------------------- Mё duhen dollarë amerikan. 0
Doni’m bitllets petits, si us plau. Mё -e----l-k-----vo-la,-j----tem. M- j---- l--- t- v----- j- l----- M- j-p-i l-k- t- v-g-a- j- l-t-m- --------------------------------- Mё jepni lekё tё vogla, ju lutem. 0
Que hi ha un caixer automàtic? A-ka ---u ndonjё--an-o---? A k- k--- n----- b-------- A k- k-t- n-o-j- b-n-o-a-? -------------------------- A ka kёtu ndonjё bankomat? 0
Quants diners puc treure? S--l-k- mun--tё --r-e-ёs-? S- l--- m--- t- t--------- S- l-k- m-n- t- t-r-e-ё-h- -------------------------- Sa lekё mund tё tёrheqёsh? 0
Quines són les targetes de crèdit que es poden utilitzar? Ç-ar- ka-t-sh kr--i------- -- -ёr-o--s-? Ç---- k------ k------ m--- t- p--------- Ç-a-ё k-r-a-h k-e-i-i m-n- t- p-r-o-ё-h- ---------------------------------------- Çfarё kartash krediti mund tё pёrdorёsh? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Existeix una gramàtica universal?

Quan aprenem una llengua, aprenem també la seva gramàtica. En el cas dels nens que aprenen la seva llengua materna, això succeeix automàticament. Els nens no s'adonen de totes les regles que implícitament aprèn el seu cervell. Això no és obstacle perquè ells aprenguin la seva llengua natal correctament des del primer dia. Hi ha moltes llengües, per això hi ha també moltes gramàtiques. Existeix, però, una gramàtica universal? Aquesta qüestió manté ocupats als lingüistes des de fa temps. Estudis recents podrien donar-ne una resposta. Perquè els investigadors del cervell han fet una descoberta interessant. Durant un experiment, els subjectes havien d'aprendre regles gramaticals. Els subjectes de l'estudi eren persones que estaven aprenent algun idioma. Estudiaven japonès o italià. La meitat de les regles gramaticals eren inventades. Però els subjectes no ho sabien. Després de l'aprenentatge, als estudiants se'ls va mostrar diferents frases. Els subjectes havien de decidir si les frases eren correctes. Mentre consideraven les frases, es va analitzar el seu cervell. O sigui, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. D'aquesta manera es va poder determinar la seva reacció cerebral davant les frases. I sembla que el nostre cervell reconeix les estructures gramaticals! Quan es processa la parla, estan actives determinades zones cerebrals. L'àrea de broca és una d'elles. Es troba a l'hemisferi esquerre. Quan els estudiants es van enfrontar a les regles reals, l'àrea de Broca donava mostres de gran activitat. Amb les regles inventades, l'activitat era considerablement menor. Així doncs, podria ser veritat que totes les gramàtiques tinguin una base comuna. Potser responen als mateixos principis. I aquests principis ens serien innats...