Manual de conversa

ca Treballar   »   cs Práce

55 [cinquanta-cinc]

Treballar

Treballar

55 [padesát pět]

Práce

Tria com vols veure la traducció:   
català txec Engegar Més
De què treballa vostè? Čím-s- ži-ít-? Č-- s- ž------ Č-m s- ž-v-t-? -------------- Čím se živíte? 0
El meu marit és metge. M-j---nž-l ----o---á-ím-lé-ař. M-- m----- j- p-------- l----- M-j m-n-e- j- p-v-l-n-m l-k-ř- ------------------------------ Můj manžel je povoláním lékař. 0
(Jo) treballo com a infermera a temps parcial. Já --ac-j--ja-o z-r-v-----sestr--n--p-- úv--ku. J- p------ j--- z-------- s----- n- p-- ú------ J- p-a-u-i j-k- z-r-v-t-í s-s-r- n- p-l ú-a-k-. ----------------------------------------------- Já pracuji jako zdravotní sestra na půl úvazku. 0
Aviat ens jubilarem. B-z-----d-m- -o---c-od-. B--- p------ d- d------- B-z- p-j-e-e d- d-c-o-u- ------------------------ Brzy půjdeme do důchodu. 0
Però els impostos són alts. A-e ---- -s---v---ké. A-- d--- j--- v------ A-e d-n- j-o- v-s-k-. --------------------- Ale daně jsou vysoké. 0
I l’assegurança de salut és cara. A z-----t-- --j-š--ní -- d-a-é. A z-------- p-------- j- d----- A z-r-v-t-í p-j-š-ě-í j- d-a-é- ------------------------------- A zdravotní pojištění je drahé. 0
Què vols fer de gran? Čí---h--š j-dnou ---? Č-- c---- j----- b--- Č-m c-c-š j-d-o- b-t- --------------------- Čím chceš jednou být? 0
M’agradaria ser enginyer. C--ěl----h-ě-a ------ý----ž--ý--m --i---n-r---. C---- / c----- b--- b-- i-------- / i---------- C-t-l / c-t-l- b-c- b-t i-ž-n-r-m / i-ž-n-r-o-. ----------------------------------------------- Chtěl / chtěla bych být inženýrem / inženýrkou. 0
(jo) vull estudiar a la universitat. Ch---jí---a -ni--r-i--. C--- j-- n- u---------- C-c- j-t n- u-i-e-z-t-. ----------------------- Chci jít na univerzitu. 0
Sóc un becari / una becària. J--m n--st-ž-. J--- n- s----- J-e- n- s-á-i- -------------- Jsem na stáži. 0
No guanyo gaire. Nev-d-lá--m-moc. N---------- m--- N-v-d-l-v-m m-c- ---------------- Nevydělávám moc. 0
Estic fent unes pràctiques a l’estranger. Děl-- -táž -----r-ničí. D---- s--- v z--------- D-l-m s-á- v z-h-a-i-í- ----------------------- Dělám stáž v zahraničí. 0
Aquest és el meu cap / el meu jefe. T--je -ů--šéf. T- j- m-- š--- T- j- m-j š-f- -------------- To je můj šéf. 0
Tinc bons companys de feina. Má----lé ---l-pr-c--ník-. M-- m--- s--------------- M-m m-l- s-o-u-r-c-v-í-y- ------------------------- Mám milé spolupracovníky. 0
Al migdia, sempre anem a la cantina. V -o-edne jde-- ---- ---k--týny. V p------ j---- v--- d- k------- V p-l-d-e j-e-e v-d- d- k-n-ý-y- -------------------------------- V poledne jdeme vždy do kantýny. 0
Estic buscant feina. H-ed-m--ráci. H----- p----- H-e-á- p-á-i- ------------- Hledám práci. 0
Estic desocupat des de fa un any. U- --k---em nezam-s---ný-- ne-a-ě---aná. U- r-- j--- n----------- / n------------ U- r-k j-e- n-z-m-s-n-n- / n-z-m-s-n-n-. ---------------------------------------- Už rok jsem nezaměstnaný / nezaměstnaná. 0
Hi ha massa desocupats en aquest país. V tét- z-mi j- -říl-š mnoho --z-mě-tn----h. V t--- z--- j- p----- m---- n-------------- V t-t- z-m- j- p-í-i- m-o-o n-z-m-s-n-n-c-. ------------------------------------------- V této zemi je příliš mnoho nezaměstnaných. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La memòria necessita el llenguatge

Molta gent recorda el seu primer dia d'escola. Tanmateix, són incapaços de recordar res abans d'aquesta data. No conservem gairebé records del nostre primer any de vida. Per què passa això? Per què no recordem cap de les experiències que vam tenir quan érem nadons? La raó cal buscar-la en el nostre desenvolupament. Llengua i memòria es desenvolupen aproximadament al mateix temps. I per poder recordar, un individu necessita el recurs del llenguatge. És a dir, necessita paraules per a les seves vivències. Els científics han realitzat diferents estudis amb nens. A través d'ells han fet interessants descobriments. Tan aviat com els nens aprenen a parlar, obliden totes les seves experiències prèvies. L'inici del llenguatge és, per tant, el principi de la memòria. Durant els primers tres anys de vida els nens aprenen sense parar. Experimenten cada dia noves coses. En aquesta edat, llavors, tenen moltes experiències importants. Tanmateix, es perd la memòria de totes elles. Els psicòlegs anomenen aquest fenomen ‘amnèsia infantil’. Només les coses que els nens poden anomenar, resten. La memòria autobiogràfica salvaguarda les vivències personals. Funciona com un diari. S'hi registra tot el que és important per la nostra vida. Així es com la memòria autobiogràfica configura la nostra identitat. Però el seu desenvolupament depèn de l'aprenentatge previ de la llengua materna. I només gràcies a la llengua podem activar la nostra memòria. Per descomptat, tot el que experimentem quan érem nadons no s'ha esborrat i prou. Està emmagatzemat en algun lloc del nostre cervell. Però hem perdut per sempre la clau que ens permet l'accés... - una llàstima, oi?