Manual de conversa

ca Els adverbis   »   cs Příslovce

100 [per cent]

Els adverbis

Els adverbis

100 [sto]

Příslovce

Tria com vols veure la traducció:   
català txec Engegar Més
ja – encara no / mai už ---n-u---je-tě-n-kdy už jednou – ještě nikdy u- j-d-o- – j-š-ě n-k-y ----------------------- už jednou – ještě nikdy 0
Ha estat a Berlín? B-- ----j------ n-kdy v-B--l-ně? Byl / a jste už někdy v Berlíně? B-l / a j-t- u- n-k-y v B-r-í-ě- -------------------------------- Byl / a jste už někdy v Berlíně? 0
No, encara no / mai. N-- ješ---n---y. Ne, ještě nikdy. N-, j-š-ě n-k-y- ---------------- Ne, ještě nikdy. 0
algú – ningú někdo – n--do někdo – nikdo n-k-o – n-k-o ------------- někdo – nikdo 0
Coneix vostè algú aquí? Z---- --dy ně--h-? Znáte tady někoho? Z-á-e t-d- n-k-h-? ------------------ Znáte tady někoho? 0
No, no conec ningú aquí. N-- -e-n-----dy-n---h-. Ne, neznám tady nikoho. N-, n-z-á- t-d- n-k-h-. ----------------------- Ne, neznám tady nikoho. 0
encara – ja no je-t--– už ne ještě – už ne j-š-ě – u- n- ------------- ještě – už ne 0
Que es quedarà encara més temps? Z---a---e---d--j-ště--lou--? Zůstanete tady ještě dlouho? Z-s-a-e-e t-d- j-š-ě d-o-h-? ---------------------------- Zůstanete tady ještě dlouho? 0
No, ja no em quedaré més temps aquí. N-- ---ů-tan--ta---dlo-ho. Ne, nezůstanu tady dlouho. N-, n-z-s-a-u t-d- d-o-h-. -------------------------- Ne, nezůstanu tady dlouho. 0
alguna cosa més – res més je-t---ěc----u- -ic ještě něco – už nic j-š-ě n-c- – u- n-c ------------------- ještě něco – už nic 0
Encara vol alguna cosa més de beure? Ch-e-- --ště----- --p-tí? Chcete ještě něco k pití? C-c-t- j-š-ě n-c- k p-t-? ------------------------- Chcete ještě něco k pití? 0
No, no desitjo res més. Ne, -- --c---c---. Ne, už nic nechci. N-, u- n-c n-c-c-. ------------------ Ne, už nic nechci. 0
ja … alguna cosa – encara res u- --c- – je-t- nic už něco – ještě nic u- n-c- – j-š-ě n-c ------------------- už něco – ještě nic 0
Ja ha menjat alguna cosa? Jed- /---dl--j-te-už-ně--? Jedl / jedla jste už něco? J-d- / j-d-a j-t- u- n-c-? -------------------------- Jedl / jedla jste už něco? 0
No, encara no he menjat res. Ne,--eště js-m ------j-dl - n--e---. Ne, ještě jsem nic nejedl / nejedla. N-, j-š-ě j-e- n-c n-j-d- / n-j-d-a- ------------------------------------ Ne, ještě jsem nic nejedl / nejedla. 0
algú més – ningú més je--ě ------– už n--do ještě někdo – už nikdo j-š-ě n-k-o – u- n-k-o ---------------------- ještě někdo – už nikdo 0
Algú més voldria un cafè? C--e--eš-ě --kdo--áv-? Chce ještě někdo kávu? C-c- j-š-ě n-k-o k-v-? ---------------------- Chce ještě někdo kávu? 0
No, ningú més. Ne- -ž ni---. Ne, už nikdo. N-, u- n-k-o- ------------- Ne, už nikdo. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua àrab

La llengua àrab és una de les més importants del món. Més de 300 milions de persones parlen àrab. Viuen en més de vint països diferents. L'àrab pertany a la família de llengües afroasiàtiques. La llengua àrab es va originar fa més de mil anys. La llengua es va començar a parlar a la península aràbiga. Des d'allà va començar la seva expansió. L'àrab parlat és molt diferent de la llengua estàndard. A més, hi ha molts dialectes àrabs diferents. Es podria dir que a cada regió es parla de forma diferent. Els parlants dels diferents dialectes sovint no són capaços d'entendre's. Així, les pel·lícules dels països àrabs sovint han de ser doblades. Només així es comprenen en el conjunt de l'àrea lingüística àrab. L'àrab culte, la llengua estàndard clàssica, gairebé no es parla en l'actualitat. Només és possible trobar-lo en la seva forma escrita. Els llibres i diaris utilitzen un àrab culte que no és sinó la varietat estàndard de la llengua. Fins al moment present no hi ha cap varietat tècnica d'àrab. De fet, les expressions tècniques es prenen generalment d'altres llengües. Predominen en aquest sentit el francès i l'anglès. En els últims anys l'interès per l'àrab s'ha incrementat considerablement. Cada vegada més persones volen aprendre àrab. A les universitats i en moltes acadèmies s'ofereixen cursos de l'idioma. Moltes persones se senten fascinades especialment per l'escriptura àrab. L'àrab s'escriu de dreta a esquerra. Ni la pronunciació ni la gramàtica de la llengua són fàcils. Té molts sons i regles desconegudes en la resta d'idiomes. Per això el seu aprenentatge ha d'observar una metodologia rigorosa. Primer la pronunciació, a continuació la gramàtica, després l'escriptura...