Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 2   »   cs zdůvodnění 2

76 [setanta-sis]

argumentar alguna cosa 2

argumentar alguna cosa 2

76 [sedmdesát šest]

zdůvodnění 2

Tria com vols veure la traducció:   
català txec Engegar Més
Per què no vas venir? Proč j-i--e-----l? Proč jsi nepřišel? P-o- j-i n-p-i-e-? ------------------ Proč jsi nepřišel? 0
Estava malalt / -a. By- ---- nem-cn-. Byl jsem nemocný. B-l j-e- n-m-c-ý- ----------------- Byl jsem nemocný. 0
No vaig venir perquè estava malalt / -a. Ne---š-- j-e-- -rot-ž--jse--by---e-o---. Nepřišel jsem, protože jsem byl nemocný. N-p-i-e- j-e-, p-o-o-e j-e- b-l n-m-c-ý- ---------------------------------------- Nepřišel jsem, protože jsem byl nemocný. 0
Per què no va venir (ella)? Proč-----i-l-? Proč nepřišla? P-o- n-p-i-l-? -------------- Proč nepřišla? 0
Estava cansada. B--a u----ná. Byla unavená. B-l- u-a-e-á- ------------- Byla unavená. 0
No va venir perquè estava cansada. Nepř----, -roto-e b--a--na--ná. Nepřišla, protože byla unavená. N-p-i-l-, p-o-o-e b-l- u-a-e-á- ------------------------------- Nepřišla, protože byla unavená. 0
Per què no ha vingut (ell)? P-------řišel? Proč nepřišel? P-o- n-p-i-e-? -------------- Proč nepřišel? 0
No en tenia ganes. Nech---o -e-mu. Nechtělo se mu. N-c-t-l- s- m-. --------------- Nechtělo se mu. 0
No ha vingut perquè no en tenia ganes. Ne-řišel, prot--e----m- nec--ě-o. Nepřišel, protože se mu nechtělo. N-p-i-e-, p-o-o-e s- m- n-c-t-l-. --------------------------------- Nepřišel, protože se mu nechtělo. 0
Per què no heu vingut? P---------nepřišl-? Proč jste nepřišli? P-o- j-t- n-p-i-l-? ------------------- Proč jste nepřišli? 0
El cotxe se’ns va espatllar. M--e rozb-t- -u--. Máme rozbité auto. M-m- r-z-i-é a-t-. ------------------ Máme rozbité auto. 0
No hem vingut perquè el cotxe se’ns va espatllar. N----šl--jsm----r---ž- má-- ---b-té -u-o. Nepřišli jsme, protože máme rozbité auto. N-p-i-l- j-m-, p-o-o-e m-m- r-z-i-é a-t-. ----------------------------------------- Nepřišli jsme, protože máme rozbité auto. 0
Per què no ha vingut la gent? P-oč ti-lid- ne--iš--? Proč ti lidé nepřišli? P-o- t- l-d- n-p-i-l-? ---------------------- Proč ti lidé nepřišli? 0
Han perdut el tren. U-el ji---lak. Ujel jim vlak. U-e- j-m v-a-. -------------- Ujel jim vlak. 0
No han vingut perquè han perdut el tren. Ne--iš--,-p-ot-že j-m---el--l-k. Nepřišli, protože jim ujel vlak. N-p-i-l-, p-o-o-e j-m u-e- v-a-. -------------------------------- Nepřišli, protože jim ujel vlak. 0
Per què no has vingut? P--č -s--ne--i---? Proč jsi nepřišel? P-o- j-i n-p-i-e-? ------------------ Proč jsi nepřišel? 0
No podia. Ne--ě--jse-. Nesměl jsem. N-s-ě- j-e-. ------------ Nesměl jsem. 0
No he vingut perquè no podia fer-ho. N----š-l ----, -ro-----jsem--esměl. Nepřišel jsem, protože jsem nesměl. N-p-i-e- j-e-, p-o-o-e j-e- n-s-ě-. ----------------------------------- Nepřišel jsem, protože jsem nesměl. 0

Les llengües indígenes d'Amèrica

A Amèrica es parlen moltes llengües diferents. L'anglès és la llengua més important a Amèrica del Nord. A Sud-amèrica predominen l'espanyol i el portuguès. Tots aquests idiomes van arribar a Amèrica procedents d'Europa. Però abans de la colonització es parlaven altres llengües. Es tracta de les llengües indígenes d'Amèrica. Fins a dia d'avui no han estat estudiades amb rigor. La diversitat d'aquestes llengües és immensa. Es pensa que a Amèrica del Nord hi ha unes 60 famílies lingüístiques. A Sud-amèrica podrien arribar fins i tot fins a les 150. Però encara hi ha moltes llengües aïllades. Totes aquestes llengües són molt diferents entre si. Tenen tot just unes poques estructures comunes. Per això la seva classificació és difícil. L'origen d'aquesta diferenciació es troba en la pròpia història del continent. Amèrica es va anar poblant per etapes successives. Els primers éssers humans que van arribar a Amèrica ho van fer fa més de 10.000 anys. Cada nova població que entrava al continent ho feia amb el seu propi idioma. Però les llengües indígenes s'assemblen més a les llengües d'Àsia. La situació de les antigues llengües d'Amèrica no és la mateixa per totes. A Sud-amèrica moltes llengües indígenes estan encara vives. Idiomes com el guaraní o el quítxua compten amb milions de parlants actius. A Amèrica del Nord, per contra, moltes de les llengües han desaparegut pràcticament. La cultura dels nadius nord-americans va ser oprimida durant molt de temps. I així les seves llengües també es van perdre. Però n'ha sorgit un nou interès. Hi ha molts projectes que intenten protegir i preservar les llengües. Podrien tenir un futur després de tot...