Manual de conversa

ca Fer compres   »   cs Nakupování

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [padesát čtyři]

Nakupování

Tria com vols veure la traducció:   
català txec Engegar Més
Vull comprar un regal. C--ěl--y-h-k---it--ě--ký-d----. C---- b--- k----- n----- d----- C-t-l b-c- k-u-i- n-j-k- d-r-k- ------------------------------- Chtěl bych koupit nějaký dárek. 0
Però res massa car. A-- ne---c----hý. A-- n- m-- d----- A-e n- m-c d-a-ý- ----------------- Ale ne moc drahý. 0
Potser una bossa? Mož---n--ako---abel--? M---- n------ k------- M-ž-á n-j-k-u k-b-l-u- ---------------------- Možná nějakou kabelku? 0
De quin color la vol? J--ou--a-v- by--- -ht-l --c-tě--? J---- b---- b---- c---- / c------ J-k-u b-r-u b-s-e c-t-l / c-t-l-? --------------------------------- Jakou barvu byste chtěl / chtěla? 0
Negra, marró o blanca? Č-rnou, h---o- ne-- b-lou? Č------ h----- n--- b----- Č-r-o-, h-ě-o- n-b- b-l-u- -------------------------- Černou, hnědou nebo bílou? 0
Una de gran o petita? Vě--í----------í? V---- n--- m----- V-t-í n-b- m-n-í- ----------------- Větší nebo menší? 0
Que puc veure aquesta? M-žu-si---o-lé-no---t-to? M--- s- p---------- t---- M-ž- s- p-o-l-d-o-t t-t-? ------------------------- Můžu si prohlédnout tuto? 0
És de cuir? Je-z-k--e? J- z k---- J- z k-ž-? ---------- Je z kůže? 0
O de plàstic? Ne------o-e-ky? N--- z k------- N-b- z k-ž-n-y- --------------- Nebo z koženky? 0
De cuir, és clar. S---z--j-ě-z-kůž-. S--------- z k---- S-m-z-e-m- z k-ž-. ------------------ Samozřejmě z kůže. 0
És de molt bona qualitat. J-------ášť--v-litní. J- o------- k-------- J- o-z-l-š- k-a-i-n-. --------------------- Je obzvlášť kvalitní. 0
I la bossa és realment a un bon preu. A--a----k- j- sk---č-- -e-m- lev-á. A t- t---- j- s------- v---- l----- A t- t-š-a j- s-u-e-n- v-l-i l-v-á- ----------------------------------- A ta taška je skutečně velmi levná. 0
M’agrada. T--- s- mi líbí. T--- s- m- l---- T-t- s- m- l-b-. ---------------- Tato se mi líbí. 0
La compro. Vez---s- t--o. V---- s- t---- V-z-u s- t-t-. -------------- Vezmu si tuto. 0
La puc tornar, si de cas? M----ji p-í-adn---ym-ni-? M--- j- p------- v------- M-h- j- p-í-a-n- v-m-n-t- ------------------------- Mohu ji případně vyměnit? 0
Naturalment. Sa-ozře-m-. S---------- S-m-z-e-m-. ----------- Samozřejmě. 0
L’empaquetem per regal. Z-b---me-ji -ako-d----. Z------- j- j--- d----- Z-b-l-m- j- j-k- d-r-k- ----------------------- Zabalíme ji jako dárek. 0
La caixa és allà. Tám-l- j--pok--d--. T----- j- p-------- T-m-l- j- p-k-a-n-. ------------------- Támhle je pokladna. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...