Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   cs Přídavná jména 3

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

80 [osmdesát]

Přídavná jména 3

Tria com vols veure la traducció:   
català txec Engegar Més
Ella té un gos. O-- ---ps-. O-- m- p--- O-a m- p-a- ----------- Ona má psa. 0
El gos és gran. T-n p-s j--v-lk-. T-- p-- j- v----- T-n p-s j- v-l-ý- ----------------- Ten pes je velký. 0
Té un gos gran. M---el-ého -sa. M- v------ p--- M- v-l-é-o p-a- --------------- Má velkého psa. 0
Ella té una casa. M-----. M- d--- M- d-m- ------- Má dům. 0
La casa és petita. T-n d-- -e-ma--. T-- d-- j- m---- T-n d-m j- m-l-. ---------------- Ten dům je malý. 0
Té una casa petita. M--mal--dům. M- m--- d--- M- m-l- d-m- ------------ Má malý dům. 0
Ell viu en un hotel. B---- - -o-e-u. B---- v h------ B-d-í v h-t-l-. --------------- Bydlí v hotelu. 0
L’hotel és barat. T-n ---el -e -e--ý. T-- h---- j- l----- T-n h-t-l j- l-v-ý- ------------------- Ten hotel je levný. 0
Ell s’allotja en un hotel barat. B-d-í-- l------ho-e-u. B---- v l----- h------ B-d-í v l-v-é- h-t-l-. ---------------------- Bydlí v levném hotelu. 0
Ell té un cotxe. M- --t-. M- a---- M- a-t-. -------- Má auto. 0
El cotxe és car. To ---- je-d-ahé. T- a--- j- d----- T- a-t- j- d-a-é- ----------------- To auto je drahé. 0
Té un cotxe car. Má --a----ut-. M- d---- a---- M- d-a-é a-t-. -------------- Má drahé auto. 0
Ell llegeix una novel•la. Č----omá-. Č-- r----- Č-e r-m-n- ---------- Čte román. 0
La novel•la és avorrida. Ten -omá--je----ný. T-- r---- j- n----- T-n r-m-n j- n-d-ý- ------------------- Ten román je nudný. 0
Llegeix una novel•la avorrida. Čt- n--n----m-n. Č-- n---- r----- Č-e n-d-ý r-m-n- ---------------- Čte nudný román. 0
Ella mira una pel•lícula. Dívá se na --l-. D--- s- n- f---- D-v- s- n- f-l-. ---------------- Dívá se na film. 0
La pel•lícula és emocionant. Te---il- -- n---n-v-. T-- f--- j- n-------- T-n f-l- j- n-p-n-v-. --------------------- Ten film je napínavý. 0
Ella mira una pel•lícula emocionant. D-v- ---n--napína-ý f-lm. D--- s- n- n------- f---- D-v- s- n- n-p-n-v- f-l-. ------------------------- Dívá se na napínavý film. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...