Manual de conversa

ca necessitar – voler   »   be мець патрэбу – хацець

69 [seixanta-nou]

necessitar – voler

necessitar – voler

69 [шэсцьдзесят дзевяць]

69 [shests’dzesyat dzevyats’]

мець патрэбу – хацець

[mets’ patrebu – khatsets’]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
(Jo) necessito un llit. Мне -а--эбны---ж--. Мне патрэбны ложак. М-е п-т-э-н- л-ж-к- ------------------- Мне патрэбны ложак. 0
Mne -a-r-----------. Mne patrebny lozhak. M-e p-t-e-n- l-z-a-. -------------------- Mne patrebny lozhak.
(Jo) vull dormir. Я ха---спа-ь. Я хачу спаць. Я х-ч- с-а-ь- ------------- Я хачу спаць. 0
Ya --------pats-. Ya khachu spats’. Y- k-a-h- s-a-s-. ----------------- Ya khachu spats’.
Hi ha un llit aquí? Т-т ё------ж--? Тут ёсць ложак? Т-т ё-ц- л-ж-к- --------------- Тут ёсць ложак? 0
T-t--o-ts’-l-z-ak? Tut yosts’ lozhak? T-t y-s-s- l-z-a-? ------------------ Tut yosts’ lozhak?
(Jo) necessito un llum. М---п--рэ-на- -я-па. Мне патрэбная лямпа. М-е п-т-э-н-я л-м-а- -------------------- Мне патрэбная лямпа. 0
Mne pa-rebnay- l-a--a. Mne patrebnaya lyampa. M-e p-t-e-n-y- l-a-p-. ---------------------- Mne patrebnaya lyampa.
(Jo) vull llegir. Я---ч- ч-та--. Я хачу чытаць. Я х-ч- ч-т-ц-. -------------- Я хачу чытаць. 0
Y--kha-h- -hy-----. Ya khachu chytats’. Y- k-a-h- c-y-a-s-. ------------------- Ya khachu chytats’.
Hi ha un llum aquí? Тут ---- --м-а? Тут ёсць лямпа? Т-т ё-ц- л-м-а- --------------- Тут ёсць лямпа? 0
T-t yos--’ l-a--a? Tut yosts’ lyampa? T-t y-s-s- l-a-p-? ------------------ Tut yosts’ lyampa?
Necessito un telèfon. М---па---б-ы-т--е-о-. Мне патрэбны тэлефон. М-е п-т-э-н- т-л-ф-н- --------------------- Мне патрэбны тэлефон. 0
Mn- pa-r-bn--t---fo-. Mne patrebny telefon. M-e p-t-e-n- t-l-f-n- --------------------- Mne patrebny telefon.
Vull trucar. Я ------а-эле--н-ва--. Я хачу патэлефанаваць. Я х-ч- п-т-л-ф-н-в-ц-. ---------------------- Я хачу патэлефанаваць. 0
Ya -h-c-u-p--e-e----va--’. Ya khachu patelefanavats’. Y- k-a-h- p-t-l-f-n-v-t-’- -------------------------- Ya khachu patelefanavats’.
Hi ha un telèfon aquí? Тут ёс-ь тэл--о-? Тут ёсць тэлефон? Т-т ё-ц- т-л-ф-н- ----------------- Тут ёсць тэлефон? 0
Tu- -----’ t---fo-? Tut yosts’ telefon? T-t y-s-s- t-l-f-n- ------------------- Tut yosts’ telefon?
Necessito una càmera. М-- ---рэбн---ота---рат. Мне патрэбны фотаапарат. М-е п-т-э-н- ф-т-а-а-а-. ------------------------ Мне патрэбны фотаапарат. 0
M-- p-tr-bn--f--a--a-a-. Mne patrebny fotaaparat. M-e p-t-e-n- f-t-a-a-a-. ------------------------ Mne patrebny fotaaparat.
Vull fer fotos. Я х--у ---аг--фа----. Я хачу фатаграфаваць. Я х-ч- ф-т-г-а-а-а-ь- --------------------- Я хачу фатаграфаваць. 0
Y- kh-c-- ----grafa-----. Ya khachu fatagrafavats’. Y- k-a-h- f-t-g-a-a-a-s-. ------------------------- Ya khachu fatagrafavats’.
Hi ha una càmera aquí? Тут-ёс-- -о-аа--р-т? Тут ёсць фотаапарат? Т-т ё-ц- ф-т-а-а-а-? -------------------- Тут ёсць фотаапарат? 0
T-t --st-- ----apa--t? Tut yosts’ fotaaparat? T-t y-s-s- f-t-a-a-a-? ---------------------- Tut yosts’ fotaaparat?
Necessito un ordinador. М----ат----- ка-----э-. Мне патрэбны камп’ютэр. М-е п-т-э-н- к-м-’-т-р- ----------------------- Мне патрэбны камп’ютэр. 0
Mne----rebny -a---y----. Mne patrebny kamp'yuter. M-e p-t-e-n- k-m-'-u-e-. ------------------------ Mne patrebny kamp'yuter.
Vull enviar un correu electrònic. Я-х--у -аслаць-э--ктр-нн---і-т. Я хачу даслаць электронны ліст. Я х-ч- д-с-а-ь э-е-т-о-н- л-с-. ------------------------------- Я хачу даслаць электронны ліст. 0
Y--k--ch- -as-a-s- el-k--on-- ---t. Ya khachu daslats’ elektronny lіst. Y- k-a-h- d-s-a-s- e-e-t-o-n- l-s-. ----------------------------------- Ya khachu daslats’ elektronny lіst.
Hi ha un ordinador aquí? Т----сц----мп-ютэ-? Тут ёсць камп’ютэр? Т-т ё-ц- к-м-’-т-р- ------------------- Тут ёсць камп’ютэр? 0
Tu- -o-t---ka--'y-t--? Tut yosts’ kamp'yuter? T-t y-s-s- k-m-'-u-e-? ---------------------- Tut yosts’ kamp'yuter?
Necessito un bolígraf. Мне -атрэб--я-ру---. Мне патрэбная ручка. М-е п-т-э-н-я р-ч-а- -------------------- Мне патрэбная ручка. 0
Mn--pa---bn-y- -u-hka. Mne patrebnaya ruchka. M-e p-t-e-n-y- r-c-k-. ---------------------- Mne patrebnaya ruchka.
Vull escriure alguna cosa. Я--а-у -т-с--- на-іс-ць. Я хачу штосьці напісаць. Я х-ч- ш-о-ь-і н-п-с-ц-. ------------------------ Я хачу штосьці напісаць. 0
Ya--h-c------o--t-- napіs-t--. Ya khachu shtos’tsі napіsats’. Y- k-a-h- s-t-s-t-і n-p-s-t-’- ------------------------------ Ya khachu shtos’tsі napіsats’.
Hi ha un full de paper i un bolígraf? Т-т -с-ь --к-- -------і-ручка? Тут ёсць аркуш паперы і ручка? Т-т ё-ц- а-к-ш п-п-р- і р-ч-а- ------------------------------ Тут ёсць аркуш паперы і ручка? 0
T--------’-a--u-h p-p-r--і ru--k-? Tut yosts’ arkush papery і ruchka? T-t y-s-s- a-k-s- p-p-r- і r-c-k-? ---------------------------------- Tut yosts’ arkush papery і ruchka?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Traduccions informàtiques

Si una persona vol traduir una obra ha d'abonar, sovint, una suma de diners considerable. Els traductors o intèrprets professionals són cars. Amb tot, cada vegada es dóna més importància a la comprensió d'altres llengües. Els informàtics i lingüistes computacionals intenten resoldre aquest problema. Treballen des de fa temps en el desenvolupament d'eines i programes de traducció. Actualment s'han creat alguns programes diferents. Les traduccions informàtiques no destaquen per la seva qualitat. Però els programadors no en tenen la culpa! Els idiomes són construccions molt complexes. D'altra banda, els ordinadors es basen en simples principis matemàtics. Però això no sempre es pot processar la informació lingüística de forma apropiada. Un programa de traducció ha d'aprendre una llengua en la seva totalitat. Per això els experts han de ensenyar milers de paraules i regles. Això és una tasca pràcticament impossible. És més senzill deixar que l'ordinador calculi. Això sí que ho pot fer molt bé! Un ordinador pot calcular les combinacions més freqüents. Pot registrar, per exemple, quines paraules van acompanyades d'altres més sovint. Per a tal fi, cal proveir l'ordinador amb textos de diferents llengües. Així aprèn a reconèixer les construccions típiques de cada llengua determinada. Aquest mètode estadístic serveix per millorar les traduccions automàtiques. Tanmateix, els ordinadors no poden substituir els humans. Cap màquina pot substituir el cervell humà. De manera que traductors i intèrprets continuaran havent de treballar durant molt de temps! En el futur, és molt probable que els ordinadors puguin traduir textos senzills. D'altra banda, les cançons, els poemes i la literatura en general necessiten un element viu. Viuen del sentit humana del llenguatge. I està bé que sigui així...