Manual de conversa

ca Pronoms possessius 2   »   da Possessivpronominer 2

67 [seixanta-set]

Pronoms possessius 2

Pronoms possessius 2

67 [syvogtres]

Possessivpronominer 2

Tria com vols veure la traducció:   
català danès Engegar Més
les ulleres b---ler-e b-------- b-i-l-r-e --------- brillerne 0
(Ell) ha oblidat les seves ulleres. H-- h---g-----s----br-l--r. H-- h-- g---- s--- b------- H-n h-r g-e-t s-n- b-i-l-r- --------------------------- Han har glemt sine briller. 0
On ha posat les seves ulleres? H--- h----an do----n--bril-er? H--- h-- h-- d-- s--- b------- H-o- h-r h-n d-g s-n- b-i-l-r- ------------------------------ Hvor har han dog sine briller? 0
el rellotge u--t u--- u-e- ---- uret 0
El seu rellotge està espatllat. H----u---r - -tyk---. H--- u- e- i s------- H-n- u- e- i s-y-k-r- --------------------- Hans ur er i stykker. 0
El rellotge està enganxat a la paret. Uret --n-er-på ---g--. U--- h----- p- v------ U-e- h-n-e- p- v-g-e-. ---------------------- Uret hænger på væggen. 0
el passaport p-ss-t p----- p-s-e- ------ passet 0
(Ell) ha perdut el seu passaport. H-n-h-r --s-et ----p--. H-- h-- m----- s-- p--- H-n h-r m-s-e- s-t p-s- ----------------------- Han har mistet sit pas. 0
On és el seu passaport? H--r h-r h-n--og-s-t pas? H--- h-- h-- d-- s-- p--- H-o- h-r h-n d-g s-t p-s- ------------------------- Hvor har han dog sit pas? 0
ells / elles – el seu hu--– -e-des h-- – h----- h-n – h-n-e- ------------ hun – hendes 0
Els nens no poden trobar els seus pares. Bø-n--e--a------ ----e ----- -o-ældre. B------ k-- i--- f---- d---- f-------- B-r-e-e k-n i-k- f-n-e d-r-s f-r-l-r-. -------------------------------------- Børnene kan ikke finde deres forældre. 0
Però ja arriben els seus pares! Men der-k-m-er-d-r-- f--æld---jo! M-- d-- k----- d---- f------- j-- M-n d-r k-m-e- d-r-s f-r-l-r- j-! --------------------------------- Men der kommer deres forældre jo! 0
vostè – el seu D--– --r-s D- – D---- D- – D-r-s ---------- De – Deres 0
Com va anar el seu viatge, senyor Müller? Hv--dan-va---e-e--rej-e- -r. ---le-? H------ v-- D---- r----- h-- M------ H-o-d-n v-r D-r-s r-j-e- h-. M-l-e-? ------------------------------------ Hvordan var Deres rejse, hr. Müller? 0
On és la seva dona, senyor Müller? H----er --re- ----,-h-. Mü-ler? H--- e- D---- k---- h-- M------ H-o- e- D-r-s k-n-, h-. M-l-e-? ------------------------------- Hvor er Deres kone, hr. Müller? 0
vostè – el seu D- ----res D- – D---- D- – D-r-s ---------- De – Deres 0
Com va anar el seu viatge, senyora Schmidt? H-o-da- v---D-r-- r-j--, f-u---hmidt? H------ v-- D---- r----- f-- S------- H-o-d-n v-r D-r-s r-j-e- f-u S-h-i-t- ------------------------------------- Hvordan var Deres rejse, fru Schmidt? 0
On és el seu marit, senyora Schmidt? H-or-e--D-r-- m-n-,-f----c-m-d-? H--- e- D---- m---- f-- S------- H-o- e- D-r-s m-n-, f-u S-h-i-t- -------------------------------- Hvor er Deres mand, fru Schmidt? 0

La variació genètica fa possible la parla

De tots els éssers vius que habiten la Terra només l'ésser humà parla. Aquesta circumstància el distingeix d'els animals i les plantes. Per descomptat, també els animals i les plantes es comuniquen. Tanmateix, no parlen una llengua articulada. Però per què els éssers humans poden parlar? Per poder parlar calen algunes característiques orgàniques i fisiològiques. Aquests trets físics es troben tan sols a l'espècie humana. Tanmateix, això no vol dir evidentment que l'ésser humà els ha desenvolupat. En la història evolutiva no hi ha res que passi sense una raó. En algun moment de la seva història, l'home va començar a parlar. El moment en què això va succeir no se sap. Però alguna va haver de succeir el resultat final de la qual per l'ésser humà va ser la capacitat de la parla. Els investigadors creuen que va ser una mutació genètica responsable. Els antropòlegs han comparat l'ADN de diferents éssers vius. És de sobres conegut que un determinat gen influeix en el llenguatge. Quan aquest gen està malmès, les persones en qüestió tenen problemes amb la parla. No aconsegueixen expressar-se amb claredat i la seva comprensió de les paraules és molt defectuosa. S'ha investigat aquest gen en éssers humans, micos i ratolins. En humans i chimpacés és molt similar. Només s'han detectat dues petites diferències. Però aquestes diferències es fan notar en el cervell. Juntament amb altres gens, condicionen algunes activitats cerebrals. Gràcies a aquestes activitats, els homes poden parlar mentre que els ximpanzés, en canvi, no. Amb tot, l'enigma del llenguatge humà segueix sense estar resolt. La mutació genètica per si sola no explica la capacitat de parlar. Els científics van implantar en ratolins la variació genètica dels humans. Però això no va fer que els ratolins poguessin parlar... Encara que els seus xiscles sonaven de manera diferent!