Manual de conversa

ca Pronoms possessius 2   »   mk Присвојни заменки 2

67 [seixanta-set]

Pronoms possessius 2

Pronoms possessius 2

67 [шеесет и седум]

67 [shyeyesyet i syedoom]

Присвојни заменки 2

[Prisvoјni zamyenki 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
les ulleres о-ила о---- о-и-а ----- очила 0
o-hi-a o----- o-h-l- ------ ochila
(Ell) ha oblidat les seves ulleres. Т---ги з--о--ви--в-и-е -ч---. Т-- г- з------- с----- о----- Т-ј г- з-б-р-в- с-о-т- о-и-а- ----------------------------- Тој ги заборави своите очила. 0
To- -ui-z---r-vi s--it-e-och-l-. T-- g-- z------- s------ o------ T-ј g-i z-b-r-v- s-o-t-e o-h-l-. -------------------------------- Toј gui zaboravi svoitye ochila.
On ha posat les seves ulleres? К--е-се--е-ови-е -ч-л-? К--- с- н------- о----- К-д- с- н-г-в-т- о-и-а- ----------------------- Каде се неговите очила? 0
Kadye s-- n-----v---e -ch---? K---- s-- n---------- o------ K-d-e s-e n-e-u-v-t-e o-h-l-? ----------------------------- Kadye sye nyeguovitye ochila?
el rellotge ча-ов-ик ч------- ч-с-в-и- -------- часовник 0
c--s-vn-k c-------- c-a-o-n-k --------- chasovnik
El seu rellotge està espatllat. Не-----т-------ик - --си-а-. Н------- ч------- е р------- Н-г-в-о- ч-с-в-и- е р-с-п-н- ---------------------------- Неговиот часовник е расипан. 0
N--gu--i-t--ha---n---------i--n. N--------- c-------- y- r------- N-e-u-v-o- c-a-o-n-k y- r-s-p-n- -------------------------------- Nyeguoviot chasovnik ye rasipan.
El rellotge està enganxat a la paret. Ча--вни--- е-з--а-ен -а -ид-т. Ч--------- е з------ н- ѕ----- Ч-с-в-и-о- е з-к-ч-н н- ѕ-д-т- ------------------------------ Часовникот е закачен на ѕидот. 0
C-a-ovnik----e--a-a---e- na dz----. C---------- y- z-------- n- d------ C-a-o-n-k-t y- z-k-c-y-n n- d-i-o-. ----------------------------------- Chasovnikot ye zakachyen na dzidot.
el passaport пасош п---- п-с-ш ----- пасош 0
pa-o-h p----- p-s-s- ------ pasosh
(Ell) ha perdut el seu passaport. Т----о -а--б--с-о--т----о-. Т-- г- з----- с----- п----- Т-ј г- з-г-б- с-о-о- п-с-ш- --------------------------- Тој го загуби својот пасош. 0
T-- g-- zaguoo-i ---јo- -a-o--. T-- g-- z------- s----- p------ T-ј g-o z-g-o-b- s-o-o- p-s-s-. ------------------------------- Toј guo zaguoobi svoјot pasosh.
On és el seu passaport? К-д- --нег-в-от п--ош? К--- е н------- п----- К-д- е н-г-в-о- п-с-ш- ---------------------- Каде е неговиот пасош? 0
K--ye------eg---io- -a-o-h? K---- y- n--------- p------ K-d-e y- n-e-u-v-o- p-s-s-? --------------------------- Kadye ye nyeguoviot pasosh?
ells / elles – el seu т---– н--ен т-- – н---- т-е – н-в-н ----------- тие – нивен 0
t--e - ---yen t--- – n----- t-y- – n-v-e- ------------- tiye – nivyen
Els nens no poden trobar els seus pares. Децат- не -ожат--а----н-ј----с-о--е ---и-е-и. Д----- н- м---- д- г- н----- с----- р-------- Д-ц-т- н- м-ж-т д- г- н-ј-а- с-о-т- р-д-т-л-. --------------------------------------------- Децата не можат да ги најдат своите родители. 0
Dyet-a-a -ye-m-ʐa---a---i--a-da- s-oity- r--it---i. D------- n-- m---- d- g-- n----- s------ r--------- D-e-z-t- n-e m-ʐ-t d- g-i n-ј-a- s-o-t-e r-d-t-e-i- --------------------------------------------------- Dyetzata nye moʐat da gui naјdat svoitye rodityeli.
Però ja arriben els seus pares! А-а-е-е ги-------т-нивн--- -о-ител-! А-- е-- г- д------ н------ р-------- А-а е-е г- д-а-а-т н-в-и-е р-д-т-л-! ------------------------------------ Ама еве ги доаѓаат нивните родители! 0
Am- -ev-e --i do-ѓ-at--ivn-ty- -od-tyel-! A-- y---- g-- d------ n------- r--------- A-a y-v-e g-i d-a-a-t n-v-i-y- r-d-t-e-i- ----------------------------------------- Ama yevye gui doaѓaat nivnitye rodityeli!
vostè – el seu Ви- –---ш В-- – В-- В-е – В-ш --------- Вие – Ваш 0
V----– Vash V--- – V--- V-y- – V-s- ----------- Viye – Vash
Com va anar el seu viatge, senyor Müller? Какво б-ше--аш-т- п------е,-г--п--ине М--ер? К---- б--- В----- п-------- г-------- М----- К-к-о б-ш- В-ш-т- п-т-в-њ-, г-с-о-и-е М-л-р- -------------------------------------------- Какво беше Вашето патување, господине Милер? 0
K-k-o ---sh-e--ashy-t----t--v--y-,-gu--podiny-----yer? K---- b------ V------- p---------- g---------- M------ K-k-o b-e-h-e V-s-y-t- p-t-o-a-y-, g-o-p-d-n-e M-l-e-? ------------------------------------------------------ Kakvo byeshye Vashyeto patoovaњye, guospodinye Milyer?
On és la seva dona, senyor Müller? К--е е Ваш--а---пруга---о----ин- ---ер? К--- е В----- с------- г-------- М----- К-д- е В-ш-т- с-п-у-а- г-с-о-и-е М-л-р- --------------------------------------- Каде е Вашата сопруга, господине Милер? 0
Kad-- y- V---at- sopro-gu-, --o--o---y--Milye-? K---- y- V------ s--------- g---------- M------ K-d-e y- V-s-a-a s-p-o-g-a- g-o-p-d-n-e M-l-e-? ----------------------------------------------- Kadye ye Vashata soproogua, guospodinye Milyer?
vostè – el seu Ви- ---аш В-- – В-- В-е – В-ш --------- Вие – Ваш 0
Viye----a-h V--- – V--- V-y- – V-s- ----------- Viye – Vash
Com va anar el seu viatge, senyora Schmidt? Какво -е-е ----т--пат-ва--,-г---оѓо----т? К---- б--- В----- п-------- г------ Ш---- К-к-о б-ш- В-ш-т- п-т-в-њ-, г-с-о-о Ш-и-? ----------------------------------------- Какво беше Вашето патување, госпоѓо Шмит? 0
K--vo b-e--ye-V-s-y--o-pa--ov--y-- -uosp--o ---it? K---- b------ V------- p---------- g------- S----- K-k-o b-e-h-e V-s-y-t- p-t-o-a-y-, g-o-p-ѓ- S-m-t- -------------------------------------------------- Kakvo byeshye Vashyeto patoovaњye, guospoѓo Shmit?
On és el seu marit, senyora Schmidt? Кад- е -----т --п--г---ос---о -м-т? К--- е В----- с------ г------ Ш---- К-д- е В-ш-о- с-п-у-, г-с-о-о Ш-и-? ----------------------------------- Каде е Вашиот сопруг, госпоѓо Шмит? 0
K-d---ye-------t so----gu--gu-sp-ѓ--Shm-t? K---- y- V------ s-------- g------- S----- K-d-e y- V-s-i-t s-p-o-g-, g-o-p-ѓ- S-m-t- ------------------------------------------ Kadye ye Vashiot soproogu, guospoѓo Shmit?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La variació genètica fa possible la parla

De tots els éssers vius que habiten la Terra només l'ésser humà parla. Aquesta circumstància el distingeix d'els animals i les plantes. Per descomptat, també els animals i les plantes es comuniquen. Tanmateix, no parlen una llengua articulada. Però per què els éssers humans poden parlar? Per poder parlar calen algunes característiques orgàniques i fisiològiques. Aquests trets físics es troben tan sols a l'espècie humana. Tanmateix, això no vol dir evidentment que l'ésser humà els ha desenvolupat. En la història evolutiva no hi ha res que passi sense una raó. En algun moment de la seva història, l'home va començar a parlar. El moment en què això va succeir no se sap. Però alguna va haver de succeir el resultat final de la qual per l'ésser humà va ser la capacitat de la parla. Els investigadors creuen que va ser una mutació genètica responsable. Els antropòlegs han comparat l'ADN de diferents éssers vius. És de sobres conegut que un determinat gen influeix en el llenguatge. Quan aquest gen està malmès, les persones en qüestió tenen problemes amb la parla. No aconsegueixen expressar-se amb claredat i la seva comprensió de les paraules és molt defectuosa. S'ha investigat aquest gen en éssers humans, micos i ratolins. En humans i chimpacés és molt similar. Només s'han detectat dues petites diferències. Però aquestes diferències es fan notar en el cervell. Juntament amb altres gens, condicionen algunes activitats cerebrals. Gràcies a aquestes activitats, els homes poden parlar mentre que els ximpanzés, en canvi, no. Amb tot, l'enigma del llenguatge humà segueix sense estar resolt. La mutació genètica per si sola no explica la capacitat de parlar. Els científics van implantar en ratolins la variació genètica dels humans. Però això no va fer que els ratolins poguessin parlar... Encara que els seus xiscles sonaven de manera diferent!