Manual de conversa

ca Passat 3   »   da Datid 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [treogfirs]

Datid 3

Tria com vols veure la traducció:   
català danès Engegar Més
trucar t--- i-t-l--o--n t--- i t-------- t-l- i t-l-f-n-n ---------------- tale i telefonen 0
He trucat. Je--ha- t--t i-t-l-fon. J-- h-- t--- i t------- J-g h-r t-l- i t-l-f-n- ----------------------- Jeg har talt i telefon. 0
He trucat per telèfon tota l’estona. Je--ha----lt - tele-o- -el--tiden. J-- h-- t--- i t------ h--- t----- J-g h-r t-l- i t-l-f-n h-l- t-d-n- ---------------------------------- Jeg har talt i telefon hele tiden. 0
preguntar s-ørge s----- s-ø-g- ------ spørge 0
Li he preguntat. J-g-----s-ur--. J-- h-- s------ J-g h-r s-u-g-. --------------- Jeg har spurgt. 0
Sempre he preguntat. J-g h-r a-ti- -p--g-. J-- h-- a---- s------ J-g h-r a-t-d s-u-g-. --------------------- Jeg har altid spurgt. 0
explicar f----lle f------- f-r-æ-l- -------- fortælle 0
Li he explicat. Je----- -------. J-- h-- f------- J-g h-r f-r-a-t- ---------------- Jeg har fortalt. 0
Li he explicat tota la història. J---ha--f--ta-- --le h-st--ien. J-- h-- f------ h--- h--------- J-g h-r f-r-a-t h-l- h-s-o-i-n- ------------------------------- Jeg har fortalt hele historien. 0
estudiar st-d--e----æ---l--t--r s------ / l--- l------ s-u-e-e / l-s- l-k-i-r ---------------------- studere / læse lektier 0
He estudiat. Je--h-- stu--ret-- --st l--ti--. J-- h-- s------- / l--- l------- J-g h-r s-u-e-e- / l-s- l-k-i-r- -------------------------------- Jeg har studeret / læst lektier. 0
He estudiat tot el vespre. Je- -ar s-ud--e--/---s- -e-t-er -ele----e---. J-- h-- s------- / l--- l------ h--- a------- J-g h-r s-u-e-e- / l-s- l-k-i-r h-l- a-t-n-n- --------------------------------------------- Jeg har studeret / læst lektier hele aftenen. 0
treballar ar-e-de a------ a-b-j-e ------- arbejde 0
He treballat. J-g-h---arb--de-. J-- h-- a-------- J-g h-r a-b-j-e-. ----------------- Jeg har arbejdet. 0
He treballat tot el dia. J---h-r ar--jd-t--ele-d-gen. J-- h-- a------- h--- d----- J-g h-r a-b-j-e- h-l- d-g-n- ---------------------------- Jeg har arbejdet hele dagen. 0
menjar sp-se s---- s-i-e ----- spise 0
He menjat. J-g h-r -pi--. J-- h-- s----- J-g h-r s-i-t- -------------- Jeg har spist. 0
M’he menjat tot el menjar. Je--ha-----st--l m---n. J-- h-- s---- a- m----- J-g h-r s-i-t a- m-d-n- ----------------------- Jeg har spist al maden. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!